•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

“L’home menteix per naturalesa. Dona-li una màscara i et dirà la veritat”. L’afirmació, verbalitzada per Oscar Wilde a la fi del segle xix, arreplega part de l’essència de la mostra “De bèsties, màscares i selves”, inaugurada avui a la sala Josep Renau de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV), on romandrà exposada, amb accés lliure, fins al pròxim 17 de juliol.

“Es tracta d’una exposició el títol de la qual en diu molt”, afirma Antonio Alcaraz, que n’és comissari juntament amb Juan Bautista Peiró. “Les selves i les bèsties hi són presents com a origen de la humanitat, el primigeni, i la màscara, com l’element que sempre ha fet servir la humanitat per a poder dir o fer allò que sense màscara no gosa dir o fer. Les obres són les màscares dels artistes. És on es pot veure molt bé la seua sensibilitat i el seu treball”, indica.

En la seua visita a l’exposició, el visitant podrà gaudir de dues espectaculars mostres en una. D’una banda, una exposició col·lectiva, amb 18 obres de 14 artistes –la majoria mexicans– que presenten, en paraules de Peiró, “una diversitat de llenguatges i poètiques que tenen com a denominador comú un gran domini tècnic i una forta càrrega expressiva”.

Javier Arjona, Germán Flores, Sebastián Fund, Jazmín Galván, Marcela Verónica Gómez, Mk Kabrito, Mariela López, Eduardo Martínez, Sebastián Molina, Diana Morales Galicia, Alejandro Pérez-Cruz, Alejandro Rodríguez, Víctor Térrez i Zámer són els creadors que exposen la seua obra en una mostra que és fonamentalment xilogràfica, completada amb alguna excepció litogràfica i videogràfica.

Les bèsties de Fund

La segona part de la mostra arreplega un projecte específic de Sebastián Fund, 16 impactants peces d’impressió sobre tela d’una sèrie anterior, “Bèsties negres”, en les quals ha intervingut posteriorment Summer Romero amb motius i tints naturals.

“És una col·lecció que vaig començar a treballar l’any 2018 i que he reprès específicament per a aquesta exposició”, recorda el mateix autor. “Té a veure amb la idea de la transformació de l’home, la relació que hi ha entre l’home i l’animal, per reprendre una mica els mites de la cultura antiga mexicana. És una reinterpretació de certs mites dels nahuals, de tota aquesta cosmogonia en la cultura mexica”, explica.

“La idea”, prossegueix Fund, “és proposar a l’espectador la possibilitat de projectar-se a mida natural, i poder identificar-se amb la seua part animal, primària, de la qual crec que la societat, en la seua evolució, l’ha desvinculat”.

Entre les peces que poden admirar-se en l’exposició, es troba el seu particular Autoretrat, en el qual Fund es mostra al món amb un cap de serp. “Tinc una relació molt pròxima amb les serps. En tinc una com a mascota des de fa anys i bé, la serp té molts simbolismes, no sols en la cultura mexicana. Aquesta possibilitat de transformació, de canvi de pell, el reptilià… Potser és un homenatge a la meua part reptiliana”, afirma.

Per a Fund, en tot cas, “la bèstia respon al no domesticat, que és una part que m’interessa reivindicar. No perdre l’essència d’aquesta veu interior, de l’impuls. Aquesta qüestió de la normativitat, el correcte, l’incorrecte… El projecte és també una crítica al bon camí, al correcte, que ens desconnecta d’una part important per a mi que és la teua essència, allò que tu decideixes fer, el camí que decideixes prendre encara que no siga ‘el correcte’. Sobretot en l’art, perquè dedicar-se a l’art ja és un camí diferent del de ser doctor, advocat… professions que tenen una major acceptació social”.

“L’art”, conclou, “implica un altre tipus de cerques, de connexions, d’exploracions internes, des del meu punt de vista. És un recordatori que cal continuar connectant amb aquesta part més primària, menys racional”.

Això és, sens dubte, el que fan tant el mateix Fund com la resta d’artistes d’una mostra que posseeix una força i una sensibilitat que conviden l’espectador a reconnectar amb aquesta part de la seua essència que, encara que és socialment injuriada, existeix i és part inherent de la condició humana.

Carlos Ayats Pérez / Àrea de Comunicació UPV

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu