•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Entre els enemics que posen en risc els nostres aliments, Listeria monocytogenes destaca com un dels patògens més perillosos, que causa desenes de morts cada any. Els mètodes tradicionals per a combatre’l poden ser nocius per a la salut i generen residus.

Ara, un equip de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA, CSIC) i de la Universitat de València (UV), ha patentat un nou sistema per a lluitar contra aquest bacteri. Combinant dues eines biològiques anomenades enzims eliminen fins al 99,99% de les cèl·lules de listèria en assajos. A més d'eficaç, aquest nou mètode és innocu i no genera residus perillosos, i es té així un gran potencial per a la seua aplicació directa en aliments.

Listeria monocytogenes pot contaminar des de carn processada fins a productes lactis no pasteuritzats i aliments llestos per a consumir. Té capacitat per a sobreviure en condicions extremes, amb baixes temperatures i alts nivells de salinitat, i és responsable de malalties greus, especialment en persones immunodeprimides, dones embarassades, adults majors i infants.

El seu control representa un desafiament per a la indústria alimentària. Les empreses del sector utilitzen desinfectants químics, com ara compostos clorats, sals d'amoni o alcohols, que són molt efectius però presenten desavantatges: poden comportar un risc per a la salut humana i generen residus tòxics.

El grup d'investigació d'Enginyeria Molecular d'Enzims de l’IATA, al costat del grup de Biotecnologia de Virus de Plantes de l’IBMCP, ha patentat un nou mètode basat en una combinació d'enzims per a combatre aquest bacteri. Els enzims són unes xicotetes màquines biològiques que acceleren les reaccions químiques necessàries per a la vida. En concret, utilitzen una endolisina, un enzim derivat d'un bacteriòfag, un virus caçabacteris, i un enzim d'origen fúngic, la glucosa oxidasa, present en aliments com és la mel i usada com a additiu o conservant, modificada genèticament per a aquesta investigació.

Efecte sinèrgic excel·lent

“Separats, aquests enzims tenen una eficàcia limitada, però junts van aconseguir un efecte sinèrgic excel·lent contra Listeria monocytogenes, pel fet que presenten diferents maneres d'acció”, argumenta Julia Marín, investigadora de l’IATA i professora de la Universitat de València que participa en l'estudi. L’endolisina degrada la paret cel·lular dels bacteris, mentre que la glucosa oxidasa genera peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada), agent oxidatiu que resulta letal. El tractament combinat elimina el 99,99% de les cèl·lules de Listeria en els assajos realitzats, que es publiquen en la revista Biomolecules.

Aquesta combinació ha permès, a més, reduir les concentracions de glucosa oxidasa i endolisina per a aconseguir un efecte antimicrobià, que minimitza possibles efectes adversos sobre les característiques i propietats organolèptiques dels aliments.

“L'estratègia emprada és molt efectiva per a la neteja de superfícies en entorns alimentaris, i presenta un gran potencial per a l’aplicació directa en aliments en el futur”, hi afegeix Julio Polaina, integrant de l'equip d'investigació de l’IATA-CSIC.

A més, “la probabilitat que els bacteris desenvolupen resistència a tots dos enzims de manera simultània és baixa, atesa la naturalesa combinada i específica del tractament”, conclou Polaina. “Aquest enfocament no sols és eficaç, sinó també respectuós amb el medi ambient. A diferència dels desinfectants químics tradicionals, aquests enzims no són tòxics, ni tampoc generen residus perillosos”, amplia José Antonio Darós, investigador del CSIC a l’IBMCP que participa en la investigació.

Còctel enzimàtic, un mètode nou

“El còctel enzimàtic emprat en aquesta investigació representa un mètode nou, amb molt de potencial com a agent desinfectant i com a conservant en aliments per a les empreses del sector”, resumeix David Talens, investigador de l’IATA-CSIC participant en aquesta investigació. El tractament desenvolupat pel personal del CSIC representa una revolució potencial en la lluita contra els patògens alimentaris. “Encara que és necessari continuar investigant per a escalar la nostra investigació industrialment, les perspectives són encoratjadores”, indiquen.

Referència:

Talens-Perales, D.; Daròs, J.-A.; Polaina, J.; Marín-Navarro, J. Synergistic Enzybiotic Effect of a Bacteriophage Endolysin and an Engineered Glucose Oxidase Against Listeria. Biomolecules 2025, 15, 24. DOI: https://doi.org/10.3390/biom15010024

Luis Zurano Conches / Àrea de Comunicació (ACOM)