•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un estudi de l'Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), el Departament de Matemàtica Aplicada de la UPV i la Universitat d’Austràlia Occidental assenyala que el 70,9% de les dones a Espanya experimenta molèsties menstruals tots o quasi tots els mesos. Malgrat l'alta prevalença, el 20% de les que pateixen molèsties cada mes afirma no haver anat mai a una visita ginecològica. L'estudi, publicat en la revista Frontiers in Public Health, combina mètodes quantitatius i qualitatius amb una mostra de 3.490 participants, i es va dur a terme a través d'un qüestionari en línia a dones majors de 14 anys nascudes o residents a Espanya.

El treball, liderat per la investigadora d'INGENIO (CSIC-UPV) Sara Sánchez-López, revela que els dolors menstruals (dismenorrea), la inflor abdominal, la diarrea i els sagnats abundants són símptomes habituals en més d'un 70% de les dones menstruants. No obstant això, només un 45% de les enquestades declara que va a cal ginecòleg almenys una vegada l'any. Un 35% afirma que visita el ginecòleg menys d'una vegada l'any i un 19% assegura que no l’ha atesa mai un ginecòleg o una ginecòloga.

Sara Sánchez-López explica que “moltes pacients se senten desateses o fins i tot ignorades pels professionals sanitaris. Factors com el sobrepès, els antecedents d'ansietat o simplement el fet de ser dona afecten negativament la credibilitat de les pacients a la consulta. Aquesta desigualtat coneguda com a gender pain gap —que descriu la tendència del sistema sanitari a subestimar o infratractar el dolor en les dones— contribueix a la desconfiança en el sistema sanitari i fomenta que moltes dones recórreguen a solucions no mèdiques o fins i tot abandonen la busca d'ajuda”.

“La normalització del dolor ens allunya de diagnòstics i tractaments adequats. L'endometriosi, per exemple, pot tardar entre 4 i 11 anys a ser diagnosticada. Parlem de dolors incapacitants i d'una pèrdua significativa en la qualitat de vida, a més del potencial empitjorament de la salut per falta de tractament adequat”, apunta Sara Sánchez-López.

La investigació recull nombrosos testimoniatges sobre la prescripció estandarditzada de la píndola anticonceptiva, així com la falta d'alternatives quan aquest tractament és rebutjat per algun motiu o no funciona, i fins i tot casos en què es recomana quedar-se embarassades com a manera d'alleujar el dolor menstrual.

“La pèrdua de confiança en els especialistes porta moltes dones a no buscar atenció mèdica, fins i tot quan els símptomes són incapacitants. A més, quan van a la consulta, moltes indiquen sentir-se ignorades i invalidades, rebre diagnòstics erronis o ser tractades únicament amb anticonceptius, sense exploracions prèvies", assenyala Rocío Poveda Bautista, investigadora també d'INGENIO (CSIC-UPV) i coautora de l'estudi.

Sanitat pública i sanitat privada

Santiago Moll López, investigador del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat Politècnica de València i també coautor de l'estudi, apunta que “el tipus de sistema sanitari marca una diferència important: les dones que recorren a la sanitat privada van amb major regularitat a consulta ginecològica que aquelles que utilitzen el sistema públic”.

“Els llargs temps d'espera i la dificultat per a obtenir derivacions en el sistema públic porten moltes dones a retardar o evitar la consulta”. De fet, les dades també revelen que el 71,4¿% de les dones postmenopàusiques amb accés a la sanitat privada van a revisions ginecològiques anuals, mentre que només el 39,1¿% ho fa en el sistema públic. “Atès que el nivell d'ingressos condiciona l'accés al sistema sanitari, les limitacions del sistema públic podrien estar generant desigualtats en l'accés a diagnòstics i tractaments adequats”, comenta l'investigador.

L'equip d'investigació també compta amb la participació de Dani Barrington, de la Universitat d’Austràlia Occidental, experta de referència internacional en salut menstrual i activisme en aquest àmbit.

“Aquesta investigació pretén ser una crida a l'acció i un punt de partida per al desenvolupament de mesures legislatives i socials que asseguren una atenció mèdica adequada i sense biaixos per a les que pateixen malalties menstruals”, conclou Sánchez-López.

Aquest estudi, pioner en el context espanyol, alerta sobre la necessitat urgent de transformar la forma en què es comprèn i s'aborda la salut menstrual. Entre les mesures proposades per les autores s'inclouen la formació amb perspectiva de gènere per a professionals sanitaris, campanyes de conscienciació que desnormalitzen el dolor menstrual i reformes estructurals que milloren l'accés a l'atenció ginecològica en el sistema públic.

Referència

Sánchez-López S, Barrington DJ, Poveda-Bautista R, Moll-López S. A mixed method study of menstrual health in Spain: pain, disorders, and the journey for health. Front Public Health. 2025 Feb 25;13:1517302. doi:10.3389/fpubh.2025.1517302. PMID: 40071118; PMCID: PMC11893987