L'ascens està sent meteòric. No ens referim a la trajectòria d'aquesta jove titulada per la UPV (que també), sinó al recorregut d'Un bany propi, el primer llargmetratge de Lucía Casañ com a directora. Aquesta cinta obrirà la 39a Mostra de València Cinema del Mediterrani el 24 d'octubre, al Palau de la Música, i optarà al màxim guardó, la Palmera d'Or.
Prèviament, al maig, va competir en la categoria principal del Festival Internacional de Cinema de Xangai (SIFF), l'únic de la Xina amb categoria A de la FIAPF. Així doncs, compta ja amb dues ‘pantalles’ d'enorme prestigi per a calibrar la qualitat d'aquesta opera prima i el talent, detectat precoçment i merescudament, de la seua creadora.
Lucía Casañ es va graduar en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València en 2018. La seua trajectòria acadèmica li va valdre el premi de Millor Estudiant de l'Escola Politècnica Superior de Gandia (EPSG) que concedeix el Consell Social de la UPV. Dos anys després va finalitzar el Màster en direcció cinematogràfica per la ESCAC i en 2022 va ser seleccionada al Campus Màlaga Talent del Festival de Màlaga per a desenvolupar, precisament, Un bany propi.
Aquesta titulada UPV és la primera a reconèixer que no s'esperava que el seu primer llargmetratge arribara amb només 28 anys: “evidentment no ho esperava. La meua carrera està sent precoç i poc heterodoxa, fruit d'una sèrie de circumstàncies que han possibilitat aquest projecte, com conèixer a fons el funcionament del sistema d'ajudes públiques o l'esclat de la pandèmia de covid-19, que em va permetre disposar del temps necessari per a escriure i abordar la pel·lícula”.
Un bany propi compta la història d'Antonia, una mestressa de casa de seixanta-cinc anys amb una vida aparentment convencional, però que, en realitat, amaga un secret: la seua obsessió pels banys. Allí, Antonia dona curs a la seua vertadera vocació, ser escriptora, la qual cosa li permet escapar de la monotonia vital. Efectivament, la trama i el títol evoquen el llibre de Virgínia Woolf Una cambra pròpia, però la perspectiva de la pel·lícula respecte a l'assaig és diferent: “Els escrits d'Antonia són contes, amb un llenguatge molt assequible i amb el recurs de l'humor”, puntualitza Casañ.
Un bany propi és una pel·lícula “necessària” en aquests temps, remarca la seua directora, i afegeix: “l'ús que fem de l'espai, tant públic com privat, o la dificultat per a accedir a un habitatge són qüestions actuals que conviden a la reflexió. Ambdues estan presents en l'obra, junt amb la necessitat de reivindicar el nostre propi espai des del punt de vista d’allò públic”.
La versió original de la pel·lícula, produïda per PTMedia i amb distribució a càrrec de Begin Again Films, és en valencià, si bé en la trama s'alterna el valencià i el castellà, “tal com succeeix a la ciutat de València”. Sobre aquest tema (bastir un guio en valencià), Casañ opina que “ara a Espanya és més fàcil la distribució en idiomes cooficials, perquè les plataformes estan obligades a incloure pel·lícules en valencià, basc o gallec en el seu catàleg. L'exhibició en sales és una mica més complexa, encara que la gent acudeix cada vegada més a veure pel·lícules en VO”.
Un bany propi competirà amb altres 11 llargmetratges per aconseguir la Palmera d’Or dins de la Secció Oficial de la Mostra, és a dir, el màxim guardó del certamen, dotat amb 45.000 euros. A més del 24, es projectarà els dies 25 i 26 d'octubre als cinemes Babel. El recorregut d'aquesta cinta es concentra enguany en els festivals i el pròxim farà el salt a les sales comercials. Siga com siga, convé no perdre de vista la carrera de Lucía Casañ. El seu segon llargmetratge, Bypass, està ja en fase de desenvolupament mentre conclou el guió del tercer: Vamos a contar mentiras. Qui dona més?
Notícies destacades