•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

En l'àmbit rural, la ciutat dels quinze minuts caminant es coneix com a territoris de 45 minuts. És a dir, zones en què en 45 minuts a peu o amb bicicleta els seus habitants puguen accedir a tot el que és necessari per a una bona qualitat de vida. El 85% del territori espanyol es considera àrea rural, amb una densitat mitjana de 17,7 persones per quilòmetre quadrat. En aquesta extensa i despoblada Espanya rural, "s'estima que el 9% dels municipis no compleixen amb la regla dels 45 minuts", assenyala Cristian Castillo Gutiérrez, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup Sustainability, Management and Transport (SUMAT).

Per a aproximar a la població rural un servei bàsic com és l'assistència sanitària d'atenció primària, Castillo ha liderat una investigació —amb investigadors de la UOC, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Politècnica de València (UPV)— que utilitza algorismes per a crear rutes eficients per a vehicles d'assistència mèdica. "D'aquesta manera, la població d'aquestes zones, majoritàriament envellida i amb poc accés a transport públic, no ha de desplaçar-se fins a un centre mèdic", explica el professor de la UOC.
En concret, l'estudi utilitza algorismes d'encaminament, que són els encarregats de dissenyar les rutes més eficients segons paràmetres com ara les prioritats, els temps de visita i la distància dels desplaçaments. Els algorismes creats són escalables i personalitzables.

En el desenvolupament dels algorismes i les proves computacionals posteriors han participat els investigadors Ángel A. Juan, catedràtic i investigador del Centre d'Investigació en Gestió i Enginyeria de Producció (CIGEP) al campus d'Alcoi de la UPV, i Javier Panadero, professor titular del Departament d'Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius de la UAB. Tots dos coordinen el grup d'investigació interuniversitari ICSO, així com la xarxa d'investigació en transport i intel·ligència artificial.

Segons explica Ángel A. Juan, "els algorismes intel·ligents que el nostre grup d'investigació desenvolupa són capaços de resoldre problemes d'optimació complexos, com ara trobar les millors rutes per a vehicles o, com en aquest projecte, contribuir a traçar aquestes rutes perquè totes les zones rurals puguen tenir accés a assistència sanitària". “Aquest treball ha sigut molt gratificant, ja que ofereix eines d'intel·ligència artificial per a millorar l'accés a l'assistència sanitària”, afegeix Javier Panadero, “i ha permès estendre i enfortir la ja estreta col·laboració entre les tres universitats participants, i obrir la porta a continuar investigant en aquesta línia per a continuar oferint eines que faciliten la vida a les persones que viuen en la denominada ‘Espanya buida’”.

El treball, els resultats del qual s’han publicat en obert en la revista científica Socio-Economic Planning Sciences, consta d'una simulació d'encaminament en una província rural. Es tracta d'una simulació duta a terme a Segòvia, província on l’11,8% dels municipis estan situats a més de 45 minuts a peu d'un centre d'atenció primària. "És una simulació perfectament traslladable a qualsevol altra part de l'Estat", afirma Castillo, que és expert en sistemes integrals de gestió, operacions i logística. En aquest sentit, el professor de la UOC indica que posen "els coneixements de l'estudi a la disposició de les administracions públiques que vulguen aplicar-los".

L'Espanya buida

El 15,9% de la població espanyola, un poc més de 7,5 milions de persones, viu en àrees rurals, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. S'inclouen en la definició de zones rurals els municipis amb menys de 30.000 habitants i amb una densitat de població inferior a 100 habitants per quilòmetre quadrat. En una escala més reduïda, 4,45 milions d'habitants estan censats en municipis amb menys de 5.000 habitants, i aproximadament la meitat d'aquests últims (2,2 milions) ho estan en municipis amb una població inferior als 2.000 habitants.

El gran despoblament d'aquests entorns rurals en comparació amb les grans concentracions de població en el món urbà ajuda a entendre "les enormes dificultats de la població rural per a accedir en igualtat de condicions a tots els recursos públics i serveis necessaris per a portar una vida digna", segons termes emprats pel mateix Ministeri.