Projecte COSASS

Un equip d’investigadors del Grup de Tecnologia Informàtica i Intel·ligència Artificial (GTIIA) de l’Institut Universitari Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN) de la Universitat Politècnica de València (UPV) desenvolupa actualment la modelització d’un bessó digital i un simulador per a incorporar la intel·ligència artificial a zones rurals de l’Espanya buidada.

El seu treball s’emmarca dins del projecte COSASS (COordinated Intelligent Services for Adaptative Smart areaS), l’objectiu del qual és aplicar tècniques d’IA en aquestes zones del país, en les quals, encara que hi ha una gran digitalització de les grans àrees de cultiu, es pateix una mancança de mà d’obra, la qual cosa dificulta controlar problemes com ara la falta de connectivitat o l’estalvi de bateries. “Per això calen ‘àrees intel·ligents adaptatives’”, explica l’investigador principal d’aquest projecte a l’institut VRAIN de la UPV, Carlos Carrascosa.

L’equip d’investigadors del Grup de Tecnologia Informàtica i Intel·ligència Artificial (GTIIA) de l’Institut VRAIN de la UPV té ja resultats per a comprovar la presència de malalties a les plantes, malalties que detecta a partir de les fulles.

A més a més, “som especialistes en sistemes d’intel·ligència artificial distribuïda, un desenvolupament que és especialment idoni per als dispositius repartits al voltant dels camps de cultiu. Aquests dispositius poden anar compartint informació de manera que, a mesura que un aprèn, tots ho fan. Per a aconseguir això, plantegem fer servir tècniques com ara les d’aprenentatge federat, a partir d’un conjunt de dispositius IoT que estiguen distribuïts i que compartisquen entre tots l’aprenentatge d’un dispositiu sense necessitat de compartir les pròpies dades, la qual cosa fa que l’aprenentatge vaja evolucionant més ràpid que no de manera aïllada, però mantenint la privacitat de les dades que s’empren per a aprendre”, explica Carlos Carrascosa.

Al costat de l’equip del GTIIA-VRAIN de la Universitat Politècnica de València, participen també en el projecte dos grups d’investigació de la Universitat de Salamanca i la Universitat Rei Joan Carles de Madrid.

Dos nivells tecnològics

El projecte, que es troba en el primer any de tres, planteja actuacions en dos nivells. Un nivell més baix, que és la Internet of Things (IoT), perquè, quan ocórreguen adversitats i problemes que no són els habituals del sistema, els dispositius dels camps siguen capaços d’adaptar-s’hi i prendre decisions de manera autònoma. I un altre nivell, al núvol, que permet, a través d’aquests bessons digitals dels sistemes i els seus entorns, reflectir què és el que ocorre –fins i tot amb prediccions de què pot fer el sistema quan estiga desconnectat del seu bessó digital– i també provar modificacions, canvis i extensions al sistema, sense necessitat de fer el desplegament d’aquests canvis en el sistema real.