•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El primer emoji va ser creat el 1999 pel japonès Shigetaka Kurita, si bé no va ser fins al 2010 quan van començar a utilitzar-se de forma massiva amb les diferents aplicacions de missatgeria instantània. Avui, 23 anys després d'aquell de Kurita, ja hi ha més de 3.000 emojis diferents, que no sempre s'utilitzen de la mateixa manera. En l'ús i la interpretació hi influeixen diferents factors, des dels culturals, fins a la relació entre els interlocutors, la tipologia de conversa o si qui escriu és un home o una dona.

Carmen Pérez Sabater, investigadora de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent al Departament de Lingüística Aplicada, ha desenvolupat un estudi en què ha analitzat l'ús actual a les converses de WhatsApp d'aquests elements gràfics, descrivint les principals diferències existents avui dia i les tendències del futur.

Entre les conclusions, l'estudi assenyala notables diferències depenent de l'edat de qui ho escriga: “la gent jove, de menys de 30 anys, fa servir molts gifs i stickers personalitzats, no tants emojis convencionals que, com diuen, no són prou expressius per a ells. En aplicacions com TikTok o Instagram sí que els fan servir per a les descripcions, però als seus grups de WhatsApp els solen evitar. No passa així amb els usuaris més grans de 50 anys, les converses dels quals 'són una festa d'emojis constant'”, explica Carmen Pérez.

Per gènere, el treball d'aquesta investigadora valenciana treu a la llum que, en les converses de grup, el comportament dels homes varia segons si el grup és mixt o no. “Si no ho és, no usen tants emojis com les dones, el comportament de les quals no varia independentment de per qui estiga format el grup. I si ho és –mixt–, els homes se solen acomodar al to general del grup i al que fan les dones”, explica Carmen Pérez.

En la seua anàlisi, la investigadora de la UPV també remarca que la interpretació dels emoji depèn del context i la cultura. "Aquests elements no són universals, varien segons l'aplicació que es faça servir i el país on visquem", incideix Carmen Pérez.

Una altra de les conclusions de l’estudi és que s’adverteix una tendència a la personalització de l’element gràfic. “Ens volem diferenciar de la resta, cada cop busquem més ser originals en les nostres converses i per això creem els nostres propis stickers i gifs. Sobretot a les converses grupals de joves, cada comunitat té la seva pròpia bateria de gifs i stickers a la carta, que són el senyal d'identitat del grup”, afegeix Carmen Pérez.

Però, tot l'intercanvi comunicatiu es redueix a l'ús d'elements gràfics? Segons la investigadora de la UPV, “en absolut: jo he estat analitzant una bateria de més de 90.000 missatges. Quan una persona parla en un grup i ha de compartir una informació utilitza text. Els graficons, com s'anomenen els emojis, stickers i gifs en lingüística, eviten el silenci grupal, reforcen els llaços d'unió amb la resta, són el detonant d'un riure grupal, però mai no substitueixen completament les paraules. Les converses per Internet són majoritàriament textuals”.

Emojis i ciberassetjament sexual

En un altre treball, Carmen Pérez Sabater i l'estudiant de doctorat de la UPV, Andrea García Montes, analitza un corpus de text cedit pel Ministeri de l'Interior d'agressors condemnats per ciberassetjament sexual a menors, amb l'objectiu de caracteritzar l'ús que fan dels emojis els ciberassetjadors a les xarxes.

“La nostra hipòtesi de partida era que ens trobaríem amb elements gràfics que fessin al·lusió implícita al sexe, com albergínies, cireres i préssecs. Tot i així, són converses amb una gran presència d'emojis de cors i petons. Això és degut a la intenció de l'agressor de guanyar-se la confiança de la seva víctima a través del desenvolupament fals d'una relació d'amistat/xicot convencional. Si usés de primeres els elements gràfics que fan referència al sexe, l'agressor revelaria les seves intencions reals i posaria en alerta el menor, que tallaria probablement la conversa immediatament”, apunta Andrea García Montes.

Aquest estudi dels emojis en converses de manipulació sexual està emmarcat dins del projecte stoponsexgroom (stoponsexgroom.com).

LŽobjectiu dŽaquest projecte dirigit per Carmen Pérez Sabater (IP) és la creació de perfils lingüístics per al desenvolupament d’eines digitals forenses per a prevenció, detecció i priorització a Espanya del ciberassetjament sexual a menors.