Inducció a la senescència

Personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV); del Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF); del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), i de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, ha aconseguit inhibir el creixement tumoral, reduir la metàstasi i disminuir la toxicitat del fàrmac antitumoral Navitoclax en models animals preclínics de càncer de mama triple negatiu (CMTN).

Aquest tipus de tumors no expressen cap dels tres receptors involucrats en la majoria de càncers de mama (estrogen, progesterona i HER2), de manera que els tractaments més comuns, com la teràpia hormonal, no són viables en aquestes pacients.

Combinació d'un inductor de senescència i una nanopartícula senolítica

L'estudi, liderat per Mar Orzáez –investigadora principal del Laboratori de Pèptids i Proteïnes del CIPF– i Ramón Martínez Máñez –membre de la Unitat Mixta CIPF-UPV en Mecanismes de Malaltia i Nanomedicina, i investigador de l'Institut Interuniversitari d'Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la UPV i del CIBER-BBN– demostra que un tractament combinat d'un inductor de senescència i una nanopartícula senolítica elimina selectivament les cèl·lules senescents, retarda el creixement tumoral i redueix les metàstasis en un model de ratolí de càncer de mama agressiu.

En l'actualitat, l'aplicació d'inductors de senescència representa una estratègia de tractament reeixida en pacients amb càncer de mama, encara que l'acumulació de cèl·lules senescents en el cos pot promoure a vegades la recurrència del tumor.

La senescència o envelliment cel·lular té lloc tant en situacions fisiològiques com patològiques. Quan una cèl·lula entra en senescència, deixa de dividir-se i allibera substàncies que causen inflamació.

Quan es produeix una acumulació no controlada d'aquestes cèl·lules senescents, l'excés de factors inflamatoris pot acabar danyant les cèl·lules sanes, i contribuir amb això a l'envelliment, l'aparició de patologies com la diabetis, malalties neurodegeneratives o afavorint el desenvolupament de tumors i promovent metàstasis.

Amb aquest nou enfocament, després de la inducció de senescència, les cèl·lules s'eliminen mitjançant el tractament amb una nanopartícula senolítica, la qual cosa obri una nova oportunitat terapèutica per a millorar els resultats en pacients amb càncer de mama, i planteja un nou tractament combinat que pot ser rellevant per a altres fàrmacs quimioterapèutics inductors de senescència.

Els resultats, publicats en la revista Journal of Controlled Release (JCR), ofereixen noves aproximacions terapèutiques per a avançar en fases posteriors i assajos clínics, i permeten abordar diferents tipus de tumor.

La inducció de senescència, un avanç que pot ser encara major

Orzáez i Máñez han assenyalat que la inducció de senescència en els tumors “representa un avanç en el tractament del càncer que pot ser encara més gran en combinació amb aquest tipus de tractaments senolítics que eliminen les cèl·lules senescents i ajuden a reduir les metàstasis”.

En l'estudi ha col·laborat també Manuel Serrano, de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona.