InTheMed

La Universitat Politècnica de València (UPV) lidera el projecte internacional InTheMED (Innovative and Sustainable Groundwater Management in the Mediterranean, és a dir, Gestió innovadora i sostenible d'aigües subterrànies al Mediterrani), l'objectiu del qual és millorar la gestió i conservació de les aigües subterrànies, a través d'una plataforma en línia que permeta conèixer el seu estat i ajude a dissenyar estratègies eficients, robustes i sostenibles.

Coordinat per Jaime Gómez Hernández, investigador del Grup d'Hidrogeologia de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient (IEAMA-UPV), el projecte té un pressupost d’1,6 milions d'euros i es desenvoluparà durant els pròxims tres anys. En aquest, participa un consorci de centres procedents d'Espanya, Itàlia, Turquia, Grècia, Portugal, Tunísia i Alemanya.

L'estudi forma part del programa de finançament a l’R+D+I de la Fundació PRIMA (Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean Area, és a dir, Associació per a la Investigació i la Innovació en l'Àrea Mediterrània), que al seu torn rep fons de la Unió Europea a través del programa marc H2020, amb la finalitat de promoure una gestió sostenible de les aigües subterrànies a les zones del Mediterrani amb escassesa d'aigua.

Proveeix un terç de la població mundial

“Gràcies a l'aigua subterrània”, destaca Gómez Hernández, “un terç de la població mundial pot beure, i en alguns llocs del món és l'única font segura d'aigua corrent, per la qual cosa hem de promoure un ús adequat del recurs”.

Per a aconseguir-ho, el projecte desenvoluparà una eina de suport a la decisió que mostrarà l'impacte que tota una sèrie d'accions tenen sobre els aqüífers.

“InTheMED”, explica en aquest sentit el coordinador del projecte, “ens ajudarà a saber què passarà en l'aqüífer davant de situacions com un increment dels bombaments; la reducció de la infiltració de pluja per l'impacte del canvi climàtic, o com han evolucionat els nivells d'aigua als pous de proveïment a una població des de la posada en marxa del regadiu de l'últim desenvolupament agrícola”.

Dels aqüífers de Requena-Utiel als de Grombalia (Tunísia), Timbaki (Grècia) i Konya (Turquia)

InTheMED compta amb la participació de set socis i cinc casos d'estudi que cobreixen diferents entorns de l'àrea mediterrània, per la qual cosa els seus resultats es podran transferir a altres aqüífers de la citada mar. Concretament, la investigació valorarà els aqüífers de Castro Verde (Portugal), Requena-Utiel (Espanya), Grombalia (Tunísia), Timbaki (Grècia) i Konya (Turquia). La diversitat de les seues característiques permetrà analitzar una gran varietat de situacions.

“Dos d'aquests”, indica l'investigador de la UPV, “estan emplaçats en zones costaneres, amb els consegüents problemes d'intrusió marina, mentre que els altres tres se situen en àrees d'interior, on pateixen diverses pressions per diferents usos (miner, urbà o agrícola), i fins i tot, en un dels casos, la pressió estacional turística és un problema clar”.

Malgrat les diferents dimensions, amb casos d'estudi des de poques desenes de quilòmetres quadrats fins als 62.000 de l'aqüífer de Konya, tots tenen una característica comuna: “Es troben en mal estat, tant a nivell quantitatiu, per una extracció continuada i sostinguda per damunt de les reserves renovables, com qualitatiu en la majoria de casos, per les elevades concentracions de nitrats o clorurs”, afirma Gómez Hernández.

Metamodels

Per a desenvolupar la plataforma, el projecte se centra a recollir, verificar, analitzar i posar a disposició pública, en un repositori obert, la informació històrica disponible en les zones d'estudi.

A més, amb l'objectiu de conèixer les estratègies de gestió i explotació, i entendre les raons per les quals es prenen les decisions que afecten els aqüífers, es procedirà a fer entrevistes i realitzar tallers amb els diferents agents implicats en la seua gestió, com ho són les comunitats de regants, les administracions públiques i diverses entitats mediambientals o empreses gestores d'aigua.

Així mateix, per a determinar de forma aproximada el comportament dels aqüífers davant diferents actuacions, es desenvoluparan metamodels que permetran orientar les decisions del personal gestor i conèixer la incidència de les seues actuacions d'una manera senzilla i ràpida a través de l'eina en línia.

Línies d'actuació

“La presa de dades d'alta freqüència i el seu trasllat a servidors d'accés públic, el desenvolupament de models intel·ligents utilitzant tècniques heurístiques o d'aprenentatge automàtic, el disseny de tècniques d'anàlisis de la incertesa i l'ús de models socioeconòmics seran les principals línies d'actuació que es realitzaran en cada cas d'estudi”, explica l'investigador valencià.

Finalment, Jaime Gómez Hernández assenyala la importància del projecte, malgrat que les aigües subterrànies són un recurs poc valorat, “en part a causa de la invisibilitat”. Per això, és necessari traslladar a la societat tant la seua rellevància com la seua vulnerabilitat.