En aquest workshop del Màster en Innovació en l’Hàbitat (UPV) explorem com rehabitar el centre històric de València després del col·lapse de les estructures del segle XIX. Imaginem una ciutat futura que ha après de les cultures del desert: arquitectures que capturen el sol, domestiquen el clima i negocien amb l’extrem, no com a distopia, sinó com a possibilitat.
Des de la hipòtesi del xoc del futur d’Alvin Toffler, es projecta un nou fragment de ciutat on habitatge, espai públic i infraestructura climàtica s’entrellacen. Habitatges mínims oberts a l’exterior, espais col·lectius i paisatges habitables construeixen un equilibri constant entre interior i exterior, privacitat i comunitat, tècnica i naturalesa.
Una única premissa guia l’exercici: 1 allotjament = 30 m² interiors + 30 m² exteriors.
Arquitectes com a cartògrafs del futur, assajant noves maneres d’habitar per a anticipar, imaginar i conviure amb el futur incert.