El pròxim dia 27 de març, Diego Marchante “ Genderhacker“ visitarà el Màster Universitari en Arts Visuals i Multimèdia. Durant la seua visita realitzarà una conferència en el Aula A-3-3 de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles a les 16:00h.
Activista, artista i professor
Diego Marchante “Genderhacker” és activista transfeminista, artista transmèdia i professor d’Audiovisuals i Estudis de gènere en la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona des de 2008, participant també com a professor extern en el Màster Universitari en Estudis Culturals i Arts Visuals (perspectives feministes cuir/queer) GANYOTA de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
És membre del grup d’investigació en art, ciència i tecnologia IMARTE, i investigador principal, al costat de Laura Baigorri, del projecte d’investigació Cossos connectats III. Espais latents de la intel·ligència artificial en la creació audiovisual identitària del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Hackear el genere, una estratègia de reapropiació i reassignació cultural
La seua pràctica artística se situa en l’encreuament entre l’art contemporani, l’activisme transfeminista i la investigació teòrica al voltant de les polítiques del cos, el gènere i la memòria, proposant una aproximació crítica als sistemes culturals i epistemològics que produeixen i regulen les identitats sexe-genèriques, entenent l’art com uneix espai d’intervenció política i producció de coneixement situat.
Un dels conceptes generals de la seua pràctica és la noció de hackear el gènere, entesa com una estratègia de reapropiació i reassignació dels codis culturals que sostenen el binarisme sexual i la normativitat de gènere.
A través de metodologies pròpies de la investigació artística, combina recursos procedents de l’art audiovisual, la performance, la pràctica arxivística i els formats transmèdia per a explorar com les identitats dissidents poden generar narratives alternatives i noves formes d’agència política. Lluny d’entendre l’arxiu com un mer repositori documental, Diego el planteja com un espai dinàmic de producció de genealogies, afectes i sabers col·lectius, a través de la creació de contra-arxius transfeministas i queer, concebuts com a dispositius crítics destinats a recuperar la i activar la memòria dels moviments polítics. A través d’ells articula una reflexió del cos com a arxiu viu, on convergeixen l’experiència biogràfica, la memòria comunitària i els processos de transformació identitària, contribuint a imaginar noves formes de representació i de construcció de subjectivitats en el context contemporani.
Una pràctica entre l’espai expositiu i l’escriptura crítica
El seu treball ha sigut exposat en diferents espais, com: Centre Huarte, Caixaforum, Fabra i Coats, Sala d’Art Jove, Centre de Cultura Contemporáni de Barcelona (CCCB), Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ETOPIA Centre d’Art i Tecnologia i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofà (MNCARS). Ha publicat diversos textos en llibres com Transfeminismos. Epistemes, friccions i fluxos (2013), Barbarismes queer i altres esdrúixoles (2017), Cossos connectats. Art identitat i autorepresentació en la societat transmèdia (2021) i Memòries queer i pràctiques d’arxiu (2026).
Pla Estratègic UPV SIRVE 2026