El programari és una obra protegida per drets d’autor segons la Llei de Propietat Intel·lectual. La propietat intel·lectual es refereix als drets legals que protegeixen les creacions de la ment, i això inclou el programari. En el context de la UPV, els resultats d’investigació, desenvolupament o innovació generats pel personal universitari són susceptibles de protecció jurídica i explotació econòmica.

A diferència dels resultats susceptibles de ser protegits mitjançant títols de propietat industrial, l’existència o no de drets d’explotació sobre un programari desenvolupat, és conseqüència directa de la creació d’aquest, sense que siga necessària cap validació externa en una oficina autoritzada com en el cas de les patents. Per tant, els mecanismes per a “protegir” els drets de propietat intel·lectual del programari consisteixen en mitjans per a demostrar l’autoria (per exemple un article). El registre del programari és un d’aquests mecanismes, ja que el registre es constitueix en la prova de l’existència i de la titularitat d’aquest. En la mesura que reforça la protecció, aporta una major seguretat en el moment de transferir el programari.

Segons el Reglament de Protecció i Transferència de Drets de Propietat Industrial i Intel·lectual en el seu article 38, només és obligatori registrar el programari (donar-lo d’alta) quan aquest vaja a explotar-se comercialment, entenent per explotació comercial el fet que es vaja a donar llicències a tercers (ja siguen llicències d’ús, de distribució, com a coneixement previ en contractes o projectes, llicència a spin-off…). 

Has de comunicar formalment a la UPV que has desenvolupat un programari que consideres susceptible de protecció o explotació.Emplena el formulari oficial de comunicació de programari, disponible en la intranet. Inclou una descripció tècnica funcional, una còpia del codi font i qualsevol documentació complementària (manual d’usuari, diagrama, etc.).Identifica clarament a totes les persones que han contribuït intel·lectualment (autors) i la seua vinculació laboral o contractual amb la UPV o amb altres entitats. Recopila amb anterioritat tota la informació que se’t demana ja que el formulari no es pot guardar.

1. Dades generals del programari: Nom del programari, descripció breu de què fa el programari i quin problema resol, versió (si aplica), que model de negoci es proposa dur a terme amb el programari.
2. Context del desenvolupament:
   • Autoria: Nom complet de cada persona que ha participat en la creació del programari siguen de la UPV o externs. Vinculació amb la seua entitat. Serà necessària la signatura de tots els autors en finalitzar la sol·licitud. Identificar si hi ha hagut participació d’altres entitats en la seua
   • Origen: Projecte en el qual s’ha desenvolupat (clau específica, títol i entitat finançadora si aplica).
   • Entorn tècnic de desenvolupament i dependències: Llenguatges de programació utilitzats. Eines o entorns de desenvolupament (per exemple, MATLAB, LabVIEW, Unity…).Llibreries o components de tercers utilitzats, incloent-hi el tipus de llicència (MIT, GPL, Apatxe, etc.) que tenen.
3. Documentació tècnica a adjuntar: Memòria descriptiva de la funcionalitat del programari, els manuals d’ús i requisits d’instal·lació. Captures de pantalla, vídeos, esquemes funcionals o diagrames (opcional però recomanable). Codi Font del programari (preferiblement en format comprimit).

Pots tenir mes detall del que se’t demanarà en aquest document.

En el sentit estricte de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), podria considerar-se com a autor només a la persona que escriu el codi fent un paral·lelisme amb la creació d’obres literàries. 

No obstant això, la llei estableix en el seu article 96 què s’entén com a programari i per tant àmplia el concepte d’autor.  

Es considera autor tota aquella persona que haja contribuït intel·lectualment en el desenvolupament del programari tant a l’escriptura del codi font, com a la definició de requeriments i especificacions, elaboració de diagrames, validació del programari (sempre que incloga feed-back per a millorar el desenvolupament i no una mera prova del mateix) o desenvolupament dels manuals d’usuari.

La autoria es refereix a la persona o persones físiques que han realitzat una aportació intel·lectual original al desenvolupament del programari. Els autors d’un programari tenen dos tipus fonamentals de drets reconeguts per la Llei de Propietat Intel·lectual: drets morals i drets patrimonials o d’explotació.

• Drets morals (Art. 14 LPI): Són personals, irrenunciables i inalienables. Romanen sempre lligats a l’autor, fins i tot si la titularitat del programari pertany a la universitat o empresa
• Drets patrimonials (Art. Articles 95 a 104 de la LPI) Són els que permeten explotar econòmicament el programari. Quan un programa d’ordinador es crea per un treballador en el marc de les seues funcions laborals, els drets patrimonials corresponen a l’ocupador, en el nostre cas a la Universitat.

Així doncs la titularitat es refereix a qui té els drets patrimonials sobre l’obra, és a dir, qui pot explotar-la econòmicament, llicenciar-la, transferir-la o signar acords comercials.En el cas del personal de plantilla d’una universitat pública, la titularitat dels drets patrimonials no recau en l’autor, sinó que correspon a la universitat.

La autoria es refereix a la persona o persones físiques que han realitzat una aportació intel·lectual original al desenvolupament delEn el cas de participació d’investigadors externs a la nostra entitat (convidats, projectes en col·laboració, etc.) que hagen participat en el desenvolupament i que pertanguen a altres entitats, els drets d’explotació pertanyeran a les seues respectives entitats i per tant aquestes seran cotitulars del programari. En el cas d’estades de professors convidats, en algunes ocasions, en les pròpies condicions de l’estada es regula el tractament que es vaja a fer dels possibles resultats en col·laboració.

D’altra banda, el personal en formació (alumnes, beques no laborals) no és personal assalariat, i per tant els drets d’explotació (patrimonials) d’allò que hagen desenvolupat durant la seua beca, els pertanyen. Una bona pràctica per a unificar i simplificar l’explotació del programari, sol ser que realitzen una cessió dels seus drets (només els patrimonials, recordem que els morals són irrenunciables) a l’entitat on han realitzat la seua formació a canvi de tenir el mateix tractament que el personal propi de la mateixa en cas de beneficis resultants de l’explotació del programari.

El entorn de desenvolupament condiciona directament el model de negoci i la llicència que pot tenir un programari resultant. Això es deu al fet que les llibreries i plataformes utilitzades durant la programació estan subjectes a les seues pròpies llicències, que han de respectar-se en qualsevol explotació posterior. 

• Si s’usen entorns privatius (com Matlab, LabView o Unity), els desenvolupaments queden limitats als usos permesos per les llicències corresponents que en molts casos són les corporatives i per tant només permeten usos acadèmics, per la qual cosa per a la seua explotació comercial pot ser necessari adquirir llicències específiques. 
• Si s’incorporen llibreries d’ús lliure amb llicències copyleft (p.j. GPL), el programari derivat ha de distribuir-se sota la mateixa llicència, la qual cosa restringeix la possibilitat d’explotar-lo com a programari privatiu. 
• Amb llibreries d’ús lliure amb llicències permissives (BSD, MIT, Apatxe 2.0), existeix major llibertat, ja que permeten assignar al resultat fins i tot una llicència privativa. 
• Quan el codi es desenvolupa sense dependències externes, l’equip investigador pot triar lliurement la llicència més adequada al model de negoci. 

L’anàlisi de les implicacions de les llicències acceptades i de la seua compatibilitat es realitza des d’i2T després de registrar-se el programari però hauria de tenir-se en compte que tipus de llicències acceptem si ja es té clara com volem explotar el programari. Si tens dubtes sobre si una llicència lliure és copyleft o permissiva, consulta la columna “SAME LICENSE” en   Choose a License. 

Atès que els mecanismes per a “protegir” els drets de propietat intel·lectual del programari consisteixen en mitjans per a demostrar l’autoria el procés de registre és compatible amb la publicació dels resultats al contrari del que succeeix amb les invencions.

i2T informa l’interlocutor científic del resultat de la determinació de drets (autoria, cotitularidad, implicacions de les llicències utilitzades en el desenvolupament) i si aquesta anàlisi és compatible amb el model d’explotació proposat.

Si el grup ho desitja s’ajuda a definir l’estratègia d’explotació estudiant tant els possibles models de negoci, com la selecció de la llicència que pot tenir el programari desenvolupat. Tot això tenint en compte els interessos del grup i en funció de l’anàlisi realitzada prèviament.

S’elabora un resum comercial per a la seua publicació en Explora R+D+I.

“ Explora IPR” és una aplicació que pots trobar en la teua intranet, en l’apartat d’investigació, i en la qual pots consultar l’expedient tant del programari del qual eres autor o autora, com dels que algun membre de la teua Estructura d’Investigació és l’interlocutor científic, en el cas que sigues Director d’una Estructura d’Investigació.

Amb “Explora IPR” pots consultar, de manera privada, la situació de sol·licitud/anàlisi/publicació del procés d’anàlisi del programari, així com accedir a documents que esten associats al procés. “Explora R+D+I UPV” mostra només un resum comercial d’aquest.

No és obligatori registrar cada versió, però sí recomanable quan els canvis són rellevants. Es considera rellevant una nova versió quan:

• Canvien els autors o el seu percentatge d’autoria
• S’afigen funcionalitats clau.
• Es canvia substancialment el disseny o l’arquitectura.
• S’utilitza un nou entorn tecnològic o components amb llicències distintes.

En aquests casos, es recomana realitzar una actualització del registre mitjançant una nova comunicació a i2T per a valorar si escau un nou expedient de registre.

i2T t’acompanya en totes les fases del procés de comercialització i llicències, des d’analitzar la viabilitat del model de negoci proposat fins a la connexió amb empreses per a les llicències a tercers o la creació d’una Spin-off.

Els ingressos obtinguts per l’explotació del programari desenvolupat en la UPV es gestionen conforme a la normativa interna de propietat intel·lectual i industrial i s’ingressen en una Clau Específica oberta anombre de l’interlocutor científic del programari.

És aquest interlocutor o responsable de la clau qui ha de portar el control de les despeses i definir anualment el repartiment de beneficis entre els autors, segons la seua participació reconeguda en la comunicació del programari.

A aquest efecte, es consideren beneficis la diferència entre els ingressos generats i totes les despeses associades al programari, tant anteriors com previsibles, incloent-hi el cost d’obtenció del resultat (indicat en la comunicació del mateix) els costos de desenvolupament, manteniment, promoció, etc.