La Propietat Industrial es refereix als drets que es reconeixen als titulars de determinades creacions per a impedir que tercers les fabriquen, distribuïsquen o exploten sense el seu consentiment.

Aquests drets sorgeixen a partir del registre en l’organisme corresponent i s’atorguen després de superar el procediment establit per a això.

La Propietat Industrial protegeix totes les creacions que estan relacionades amb la indústria: patents i models d’utilitat, signes distintius, dissenys i topografies de productes semiconductors.

La patent és una de les formes més habituals de protecció dels resultats que s’obtenen com a fruit de la investigació en la Universitat.

Una patent és un títol de propietat sobre una invenció, de caràcter temporal, concedit per un estat i amb efecte en el seu territori, que concedeix al seu inventor o al seu titular el dret d’impedir temporalment a uns altres la fabricació, venda o utilització comercial de la invenció.

Com a contrapartida d’aquest dret, en el document de patent publicat, el titular de la patent posa a la disposició del públic la informació tècnica relativa a la invenció.

Pot ser objecte d’una patent: un procediment, un mètode de fabricació, una màquina, aparell o producte.

Una patent concedeix al seu titular el dret exclusiu d’impedir a uns altres que utilitzen comercialment la invenció patentada. Per tant, posseir una patent augmenta notablement la capacitat de prendre mesures legals amb èxit contra els qui copien o imiten una invenció protegida.

Com a titular de la patent, la UPV no pot explotar comercialment els resultats, però pot cedir sota llicència els seus drets sobre la invenció a uns altres a canvi de sumes fixes i/o regalies. Aquests retorns pretenen recuperar la inversió realitzada en la R+D i en la protecció. En el Reglament de Protecció i Transferència de Drets de Propietat Intel·lectual i Industrial de la UPV s’estableix que als inventors sempre se’ls confereixen “drets morals d’autoria” i que els beneficis que s’obtinguen de l’explotació del resultat es distribuiran segons el següent repartiment:

• 60% Inventors (una part pot assignar-se a l’Estructura d’Investigació)
• 40% UPV (reinversió sistema R+D)

La titularitat de patents augmenta les possibilitats d’obtenir finançament extern, a través de convocatòries d’ajudes públiques per a acostar el producte al mercat, o a través de contractes amb empreses per a realitzar una prova de concepte sobre el resultat.

La sol·licitud d’una patent no és incompatible amb la publicació científica del resultat, però és fonamental fer-lo en l’ordre correcte: primer patentar i després publicar.

Altres modalitats de protecció dins de la propietat industrial són:

Marques

Signe distintiu compost de paraules i/o dibuixos que serveixen per a distingir en el mercat l’origen empresarial del producte o servei que identifica.

Disseny Industrial

Els títols de protecció de Topografies de Productes Semiconductors protegeixen l’esquema de traçat de les diferents capes i elements que componen el circuit integrat, la seua disposició tridimensional i les seues interconnexions, la qual cosa en definitiva constitueix la seua topografia.

Topografies de Productes Semiconductors

Els títols de protecció de Topografies de Productes Semiconductors protegeixen l’esquema de traçat de les diferents capes i elements que componen el circuit integrat, la seua disposició tridimensional i les seues interconnexions, la qual cosa en definitiva constitueix la seua “topografia”.

Obtencions Vegetals

La Propietat Industrial també s’estén a Obtencions Vegetals que s’aconsegueixen gràcies a mètodes de millora tradicionals, com la selecció o la hibridació, sempre que complisquen els requisits de novetat, distinció, homogeneïtat i estabilitat.
En la UPV l’activitat d’investigació en aquesta àrea és cada vegada més significativa. En cas d’obtenir una Obtenció Vegetal d’interès per a la indústria no dubtes a posar-te en contacte amb i2T.

Segons la Llei de Patents els requisits per a protegir una invenció són bàsicament:

• Novetat: la invenció no està compresa en l’Estat de la Tècnica.
• Activitat Inventiva: la invenció no resulta de l’Estat de la Tècnica de manera evident per a un “expert en la matèria”. Això exclou aquelles evolucions o aplicacions del coneixement a les quals un llicenciat, arquitecte o enginyer en la matèria poguera arribar sense fer més R+D.
• Aplicació Industrial: la invenció ha de poder ser utilitzada o fabricada en qualsevol branca de la indústria, inclosa l’agrícola o el comerç.
• Suficiència de la descripció: La patent ha de contenir informació suficient per a la seua posada en pràctica o execució.

L’Estat de la Tècnica es refereix al conjunt de coneixements que s’han fet públics abans de la data de presentació d’una sol·licitud de patent.

El procés de protecció en la UPV s’inicia a partir d’una comunicació de resultat que completen els investigadors. En la Intranet de la UPV, en l’apartat d’Investigació, hi ha un enllaç al formulari de comunicació de resultat.
En aquest formulari se sol·licita informació sobre qui són els inventors, aspectes nous, aplicacions, etc. També es demana una descripció tècnica completa del resultat i un document on s’indiquen els resultats més rellevants localitzats en cerques en bases de dades d’articles i de patents.
Després d’emplenar el formulari, la persona identificada com a gestor rep un correu electrònic amb un arxiu adjunt que inclou la informació introduïda en el formulari.
Per a completar el procés és necessària la signatura d’aquest document i donar-li registre d’entrada.

A continuació pots consultar el document d’Ajuda per a comunicar un resultat tipus Invenció (Patents, know-how i Varietats Vegetals).

Aquest document inclou també un guió per a realitzar una descripció completa del resultat.
Per a més informació sobre la Cerca d’anterioritats pots consultar les preguntes freqüents que tracten sobre això.

L’autoria en Propietat Industrial és un assumpte d’especial rellevància perquè pot portar fins i tot a l’anul·lació d’una patent. Per tant, a l’hora de determinar qui han de figurar com a inventors de la patent és recomanable plantejar-se quins investigadors han contribuït inventivamente a l’obtenció del resultat, més enllà del plantejament del problema tècnic a resoldre i la supervisió del treball realitzat per uns altres.

Així doncs, l’inventor, és la persona que aporta intel·lectualment al desenvolupament o creació de l’invent.

En el cas de participació d’investigadors externs a la nostra universitat (convidats, projectes en col·laboració, etc.) que hagen participat en el desenvolupament i que pertanguen a altres entitats, es revisarà si els drets d’explotació pertanyen a les seues respectives entitats i en aquest cas aquestes seran cotitulars de la patent. En el cas d’estades de professors convidats, en algunes ocasions, en les pròpies condicions de l’estada es regula el tractament que es vaja a fer dels possibles resultats en col·laboració.

D’altra banda, el personal en formació (alumnes, beques no laborals) no és personal assalariat, i per tant els drets d’explotació (patrimonials) d’allò que hagen desenvolupat, els pertanyen. Una bona pràctica és que realitzen una cessió dels seus drets (només els patrimonials, recordem que els morals són irrenunciables) a l’entitat on han realitzat la seua formació a canvi de tenir el mateix tractament que el personal propi de la mateixa en cas de beneficis derivats de l’explotació del resultat. Pots accedir al model de cessió de drets de la UPV punxant ací.

Correspon a la UPV la titularitat dels resultats generats pel seu personal a conseqüència de la seua activitat investigadora.

No obstant això, per a determinar a qui correspon la titularitat d’un resultat s’han de tenir en compte, entre altres factors, els següents:

• Vinculació laboral dels inventors
• Participació d’altres entitats
• Finançament del resultat
• Ús de drets de tercers

En i2T s’analitza cada resultat i s’elaboren i negocien els acords necessaris per a poder gestionar els drets de Propietat Industrial corresponents.

És obligatori realitzar una cerca abans de presentar una sol·licitud de Patent?

L’objectiu d’una cerca és trobar l’estat de la tècnica rellevant, amb el propòsit de determinar si la invenció és nova i posseeix activitat inventiva.

No és obligatori realitzar una cerca abans de presentar una sol·licitud de Patent, encara que és molt convenient:

• Per a evitar emprar esforç i diners en alguna cosa que ja està patentat
• Per a conèixer l’Estat de la Tècnica
• O com a orientació sobre com s’han redactat altres sol·licituds de temes relacionats

Abans de començar la cerca cal considerar la descripció de la invenció, de manera que s’identifique clarament el problema tècnic que resol, la solució a aquest, les característiques que són essencials per a resoldre-ho, el resultat i l’efecte obtingut.

La cerca prèvia d’anterioritats no és una garantia de novetat absoluta. Poden existir invencions que no apareixen en les bases de dades en el moment de la cerca, per exemple si la sol·licitud és molt recent, existeix un període de secret en el qual no pot ser consultada. I sempre cal comptar amb la subjectivitat de tota estratègia de cerca, per la qual cosa no es pot assegurar la recuperació del 100% de documents sobre un tema.

Com fer una cerca de novetat?

La recuperació de documents rellevants normalment requereix de la utilització combinada de símbols de classificació i de paraules clau, bé en la mateixa cerca o en cerques complementàries, en funció de les característiques de les bases de dades emprades.

Com a símbols de classificació, els d’ús més estès són els corresponents a la Classificació Internacional de Patents (CIP).

Pel que fa a la utilització de paraules clau en una estratègia de cerca s’ha de tenir especial cura en la selecció dels termes, ja que la utilització de paraules exactes pot conduir a resultats nuls en la cerca. La utilització de paraules clau requereix tenir en consideració possibles variants en la terminologia, com ara sinònims i expressions sinònimes, distinta ortografia en anglès britànic o estatunidenc i la utilització de truncaments per a abastar el major nombre possible de formes derivades del terme. A vegades és també necessari contemplar l’ús d’expressions equivalents i d’antònims.

Quines bases de dades puc consultar per a fer una cerca de novetat?

Les bases de dades recomanades són:

• Web of science | Anar a la web ↗
• Espacenet – Cerca Avançada – Opció Worldwide | Anar a la web ↗
• Google Patents – Palesos dels EUA | Anar a la web ↗

Una vegada es decideix que se sol·licitarà la patent, des d’i2T es contacta amb agents de la Propietat Industrial per a començar els treballs de redacció. L’agent revisa tota la documentació generada entorn del resultat (primera descripció, cerca d’anterioritats realitzada pels inventors, informe de patentabilitat, observacions dels inventors a l’informe…) i treballa en un esborrany de la patent. Els inventors estaran en contacte amb el redactor per a resoldre dubtes tècnics i per a revisió d’esborranys. Quan l’últim esborrany té el vistiplau per part d’inventors i i2T, es deposita la patent en l’Oficina de Patents.

“ Explora IPR” és una aplicació que pots trobar en la teua intranet, en l’apartat d’investigació, i en la qual pots consultar l’expedient tant de les patents de les quals eres inventor, com de les que algun membre de la teua Estructura d’Investigació és l’interlocutor científic, en el cas que sigues Director d’una Estructura d’Investigació.

El cercador públic “Explora R+D+I UPV” mostra, de les patents, solament un abstract comercial i un accés a la base de dades externa ESPACENET, on pot descarregar-se el text.

Amb “Explora IPR” pots consultar, de manera privada, la situació de sol·licitud/concessió/abandone d’aquestes, tant a nivell espanyol com internacional.

Mentre s’estudia i prepara la sol·licitud d’una patent no s’ha de publicar el resultat. És important evitar articles, abstracts en línia, comunicats de premsa, presentacions/posters/debats en conferències…

Tampoc s’han d’impartir cursos ni realitzar presentacions abans de presentar la sol·licitud, excepte sota un contracte de confidencialitat.

Una vegada presentada la sol·licitud de patent en la corresponent Oficina, se li atorga un número de sol·licitud i una data de prioritat. A partir d’aquesta data de prioritat ja poden publicar-se resultats relacionats amb la patent sense que després aquestes publicacions interferisquen en l’avaluació d’aquesta.

No obstant això, és important tenir en compte:

• Mentre la sol·licitud de la patent no es publique, el contingut de la mateixa es manté en secret.
• Qualsevol nou desenvolupament no arreplegat en la patent que posteriorment volguera protegir-se, podria veure’s afectat per totes les publicacions prèvies.

Els drets de propietat industrial són territorials, i per tant només obtenen protecció en el territori del país o països en els quals s’haguera sol·licitat el registre.

A partir de la data de sol·licitud d’un primer registre davant una oficina de patents, el titular disposa d’un termini de 12 mesos per a decidir si presentarà una sol·licitud internacional. Si passat aquest termini no s’estén, la patent només estarà protegida al país del primer registre.

Per a obtenir protecció en diversos països cal realitzar els tràmits de protecció en cadascun d’ells. Si bé, existeixen acords internacionals que simplifiquen els procediments de registre en l’àmbit europeu o internacional.

L’estratègia de la UPV és sol·licitar la patent prioritària a Espanya i abans dels 12 mesos demanar PCT. La sol·licitud de PCT permet tenir 18 mesos més per a prendre la decisió sobre els països en els quals interessa tenir la patent protegida (entrada en fases nacionals) i per a trobar una empresa interessada.

Als 30 mesos (12+18) és quan se sol·licitaria l’extensió als Estats Units, Europa, o les regions que interessaren (entrada en fases nacionals). Si als 30 mesos no es procedeix amb l’entrada en fases, la protecció queda únicament a Espanya.

La UPV en general no entra en fases si no hi ha una empresa que haja llicenciat la tecnologia i assumisca les despeses, ja que en aquesta fase ascendeixen considerablement.

No obstant això, en els casos en els quals no es té aquesta llicència a una empresa, si els investigadors consideren d’interès fer aquesta extensió, es revisa la situació de l’expedient, es recapta l’opinió dels cotitulars i s’analitza si la UPV pot finançar part dels costos. Segons la instrucció del vicerector de 4 d’octubre de 2019 sobre cofinançament d’expedients de patents, a partir de l’entrada en fases, els inventors han de cofinançar el 50% de les despeses des de les seues claus específiques.

i2T t’acompanya en totes les fases del procés de comercialització i llicències, des de la validació tècnica i anàlisi de mercat fins a la connexió amb empreses per a les llicències a tercers o la creació d’una Spin-off.

Una llicència de patent és el contracte que permet a un tercer fabricar, usar o comercialitzar la tecnologia protegida sense infringir els drets exclusius de la UPV: la UPV continua sent el titular, mentre el llicenciatari obté accés a la invenció a canvi de les condicions pactades (pagaments, fites de desenvolupament, territoris, terminis). Des d’i2T ens ocupem de tot el procés, valoració, negociació de clàusules tècniques i econòmiques, i gestió administrativa perquè la teua invenció arribe al mercat.

La UPV assumeix les despeses inicials de protecció davant l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), tant de les sol·licituds prioritàries espanyoles com de les sol·licituds d’extensió internacional via PCT, d’aquelles invencions que són de la seua propietat.

Per a entrades en fases s’estableixen esquemes de cofinançament mitjançant els quals part dels costos de protecció i defensa de la patent es costegen des de la Borsa de Patents de la UPV i part dels costos s’assumeixen des de centres de cost dels inventors.

En la UPV si s’obtenen beneficis per la llicència de la patent, una vegada descomptats les despeses, el repartiment entre l’investigador i la universitat és el següent:

• 40% UPV (reinversió sistema R+D)
• 60% Inventors (una part pot assignar-se a l’Estructura d’Investigació)