A través d’una anàlisi que combina teoria, experiència viscuda i exemples concrets, aquesta publicació explica el funcionament de l’ecosistema comunicatiu i el paper dels mitjans i la ciutadania. Presentació del llibre Bulos y barro, cómo la DANA ejemplifica el problema de los desórdenes informativos el dijous, 30 d’octubre, al campus de Gandia.
Durant el desastre de la DANA a València, la desinformació es va propagar més ràpid que les pròpies alertes oficials. Rumors, vídeos descontextualizados, àudios alarmistes i fake news van inundar les xarxes socials just quan més certeses es necessitaven. Faules i fang. Com la DANA exemplifica el problema dels desordres informatius part d’aquesta experiència per a analitzar, des d’una perspectiva crítica, les claus del desordre informatiu en el qual vivim.
MEDI, Model Estàndard de (Dones)Informació
Els autors de la publicació – Germán Llorca, professor del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i les professores Dafne Calvo i Lorena Cano, de la Universitat de València (UV) – proposen un model interpretatiu propi, que ajuda a comprendre les dinàmiques estructurals, econòmiques i pràctiques de la comunicació actual. “El Model Estàndard de (Dones)Informació (MEDI) és una proposta de caracterització del context tecnològic-comunicatiu propi de la nostra societat. A partir d’ell, cerquem les raons profundes que expliquen els desordres informatius, entre els quals es troben les faules”, sosté Llorca.
El model plantejat distingeix tres esferes interconnectades: l’esfera pragmàtica, que té a veure amb els usuaris “immersos en processos de comunicació accelerats que en realitat no entenen i en els quals cedeixen, sense ser plenament conscients, les seues dades personals”, explica Germán Llorca; la segona és l’econòmica, centrada en “les empreses de comunicació comercien amb aquestes dades i competeixen per l’atenció dels usuaris” i la tercera és l’esfera estructural “on critiquem el control de la comunicació per part d’un reduït nombre de grans corporacions”.
El caos informatiu
Faules i fang. Com la DANA exemplifica el problema dels desordres informatius combina teoria, experiència viscuda i exemples concrets, per a oferir una explicació clara de per què i com s’instal·la el caos informatiu. “Aquests fenòmens no són exclusius de les situacions d’emergència comunicativa i informativa (catàstrofes naturals, emergències sanitàries…), sinó que són propis del nostre context tecnològic i comunicatiu. El que vam fer va ser usar els exemples que va donar la DANA com a fil conductor de la nostra argumentació”, afirma Llorca.
A més, el llibre planteja preguntes fonamentals sobre la impunitat de la faula, la manipulació de l’opinió pública i el descrèdit creixent del periodisme. Sobre aquest últim, “és una de les conseqüències”, assegura el seu autor. “Cal tenir en compte a més que les noves generacions no consumeixen informació en mitjans tradicionals i que un percentatge molt elevat de la població accedeix a la informació sol a través de xarxes socials, on hi ha moltíssim perfil que no és periodista”.
Per al professor Llorca no tots els desordres informatius són iguals, “encara que la majoria estan dissenyats per a enganyar, confondre, a l’opinió pública” Quan les notícies falses s’instal·len en l’opinió pública generen un sentiment de desconfiança i obrin la porta a discursos autoritaris. “És una estratègia per a predisposar a la ciutadania al fet que accepte i fins i tot demane una dictadura. I això beneficia, sobretot, als partits d’extrema dreta i als de dreta que pacten amb ells”.
Tragèdia convertida en espectacle televisiu
En preguntar-li per si les catàstrofes acaben convertint-se en un espectacle televisiu, és molt clar: “els mitjans i unes certes figures d’internet s’aprofiten d’aquestes situacions en les seues lluites per captar l’atenció. Cal tenir en compte que en aquestes situacions la gent està necessitada, amb caràcter d’urgència, d’informació de qualitat que els ajude a entendre què està passant. I convertir això en un espectacle no contribueix a donar informació de qualitat”.
Enfront d’aquesta desinformació, amb quines alternatives comptem. Segons Germán Llorca, professor i autor al costat de les professores Dafne Calvo i Lorena Cano de Faules i fang. Com la DANA exemplifica el problema dels desordres informatius, membres també del Grup MediaFlows, no existeixen solucions simples. Els A nivell individual, recomana mantenir una actitud crítica i contrastar sempre la informació, fins i tot quan confirma les nostres creences. I a nivell col·lectiu, aposta per una regulació més estricta: “que estiga castigat mentir deliberadament, siga el que siga la plataforma des de la qual es faça; exigir a les xarxes socials que siguen més transparents en com gestionen els seus algorismes i que rendisquen compte d’ells quan contribueixen a difondre informació falsa o que atempte contra els drets humans; exigir programes d’alfabetització digital i comunicativa per a tota la població”.
El llibre Faules i fang. Com la DANA exemplifica el problema dels desordres informatius serà presentat el dijous, 30 d’octubre, a les 12.30 hores, a la Sala de Conferències del campus de Gandia.