Reg més eficient

L'agricultura de precisió és un terme que defineix la gestió de la producció agrícola sobre la base de l'observació, la recollida de dades i la consegüent actuació, amb la finalitat de millorar l'eficiència del cultiu, tant agronòmicament, com mediambientalment o econòmicament. Aquesta agricultura requereix tecnologies avançades per a monitorar els cultius i optimitzar l'ús de recursos per a aconseguir, entre altres objectius, un reg més eficient i, en últim terme, un bon rendiment dels cultius.

Entre aquesta tecnologia que requereix l'agricultura de precisió, els sistemes d’internet de les coses (IdC) tenen un gran potencial. Si bé en algunes zones com les àrees rurals la seua implementació és més complicada, a causa, entre altres factors, de la incidència de la vegetació. En particular, les aplicacions de monitoratge de sòls poden patir interferències causades per la densitat del fullatge o l'alçària o l’amplària de les plantes.

Per fer front a això, un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) proposa una nova estratègia de distribució de les xarxes de monitoratge del sòl, que permet programar el reg de la forma més eficient possible, també en aquestes zones. El seu treball planteja un sistema de monitoratge que inclou l'arquitectura, el disseny dels nodes i un algorisme per a determinar les necessitats de reg sobre la base de les recomanacions de la FAO i les dades obtingudes pels sensors.

Per a arribar a aquest punt, van avaluar diferents configuracions d'implementació de les xarxes de sensors sense fil (WSN n’és la sigla en anglès), i van identificar els efectes de l'entorn rural en el senyal i els requisits fonamentals per al disseny d'aquestes xarxes. Van analitzar el seu rendiment amb diferents tipus de vegetació (horts de tarongers, matolls i pasturatges) i en diferents ubicacions dels nodes wifi (en el sòl, prop del sòl i sobre el sòl).

“En el treball vam veure que la vegetació crea una alta variabilitat en àrees amb alta densitat de fullatge; els sensors instal·lats en el sòl van tenir més problemes de cobertura, fins i tot amb vegetació on la major part del fullatge es troba a major altura. Els desplegaments pròxims al sòl són els millors en el cas dels tarongers”, explica Jaime Lloret, catedràtic d'universitat del Departament de Comunicacions i director de l'Institut d'Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) del Campus de Gandia de la UPV.

No obstant això, les estratègies de desplegament en el sòl i prop del sòl als camps de taronges van presentar una alta variabilitat en la qualitat del senyal, fins i tot sense que hi haguera cap obstacle entre l'emissor i el receptor.

“Així i tot, els aspectes de l'entorn rural i del desplegament que afecten el senyal, com l'altura del node, el tipus de cultiu, la densitat del fullatge o la forma de reg, han de tenir-se en compte a l'hora de dissenyar un desplegament WSN de forma eficient”, conclou Jaime Lloret.