•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un estudi realitzat per investigadors del Grup de recerca en Ciència i Tecnologia Forestal (Re-ForeST) i el Grup de Recerca de Modelatge Hidrològica i Ambiental (GIMHA), pertanyents tots dos a l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV), determina que la silvicultura de base ecohidrològica és la més adequada per a la gestió forestal dels boscos mediterranis, sobretot en escenaris d'escassetat d'aigua.

Aquesta és la principal conclusió de l'article "Ecohydrological-based forest management in semi-arid climate", elaborat per Antonio D. Del Camp, María González-Sanchis, Antonio Lidón, Alberto García-Prats, Cristina Lull, Inma Bautista, Guiomar Ruíz i Félix Francés, i publicat en el llibre Ecosystem Services of Headwater Catchments.

Els elevats costos actuals provoquen l'abandó de la gestió

La recerca -que forma part dels projectes Hydrosil i Silwamed- té com a origen la consideració que les pràctiques actuals de gestió forestal en els boscos mediterranis són costoses, circumstància que, habitualment, provoca la seua falta d'administració i abandó.

Antonio Del Camp, responsable del grup Re-ForeST, incideix que, de fet, la silvicultura tradicional s'ha centrat més "en les funcions productives del bosc, com en els casos de la fusta o la polpa, deixant la resta dels recursos naturals quasi sense supervisió".

A més, l'impacte del canvi climàtic, amb greus efectes en l'estació de creixement i en el règim hídric del sòl, suposa una amenaça creixent per als boscos.

Aposta per una gestió forestal basada en l'ecohidrologia

Per tot açò, l'investigador de l'IEAMA-UPV advoca per un canvi urgent en la planificació forestal, on s'aposte decididament per la silvicultura de base ecohidrològica: "Creiem que la gestió forestal basada en l'ecohidrologia és la més adequada, ja que situa a l'aigua en el centre de la planificació i quantifica altres variables de l'ecosistema, com el creixement i vigor dels arbres/massa, les propietats del sòl i els cicles biogeoquímics, la sensibilitat al clima dels arbres o la disminució del risc d'incendis forestals".

Tres casos d'estudi experimental

En la recerca, s'han avaluat tres casos d'estudi experimental, exemples d'abandó de boscos semiàrids situats a la Comunitat Valenciana, que comparteixen un valor de baixa productivitat, nul·la o escassa gestió, a més de limitacions hídriques.

En ells, s'han desenvolupat pautes per a la implementació més eficient d'aquest tipus de gestió, que persegueix, en paraules de Del Camp, "la quantificació i la manipulació dels components del cicle de l'aigua en els boscos".

Els resultats d'aquesta gestió forestal ecohidrològica determinen que, a més de millorar les funcions productives, aquest sistema contribueix també a "reduir el risc d'incendis forestals, augmentar la resiliència dels ecosistemes davant de sequeres, incrementar la infiltració profunda de l'aigua, i a millorar el creixement i vigor de l'arbre i el seu valor paisatgístic", ressalta l'investigador de l'IEAMA-UPV.

Concretament, des del punt de vista hidrològic, després de la intervenció, han sigut afectats la majoria dels components del cicle de l'aigua, tals com la intercepció de pluja, la transpiració i humitat del sòl, la infiltració, portant-se a un augment significatiu de la relació aigua blava/verd, especialment en anys de precipitació mitja o alta, la qual cosa implica un augment significatiu de l'aportació d'aigua del bosc a la conca.

Per tot açò, Del Camp destaca que, a partir dels resultats experimentals, es pot afirmar que, "el tractament forestal millora tant el creixement (primari i secundari) com les nombroses variables ecohidrològiques estudiades en comparació de la parcel·la de control i per tant, és més efectiu per a la gestió forestal en un context de canvi global".

Descens de fins a un 59% del cabal dels rius de la conca mediterrània

En la costa mediterrània, els boscos juguen un paper protector molt important contra l'erosió i la degradació del sòl, a més d'en la qualitat del paisatge i l'estabilització del cicle hidrològic.

No obstant açò, els canvis socioeconòmics i culturals que van afectar a la societat rural des de la dècada de 1960 han produït un declivi demogràfic i, amb açò, un abandó de les activitats rurals, la qual cosa ha comportat una expansió i densificació dels boscos i matolls, la qual cosa, unida als efectes adversos del canvi climàtic, amenaça la producció dels béns i serveis que proveeixen a la nostra societat.

Aquesta expansió i manca de gestió forestal disminueix el cabal que aporten les conques de capçalera, afectant al flux mitjà anual dels principals rius espanyols, que en alguns casos han reduït el seu cabal fins a un 59%, descens en part explicat per la densificació dels boscos aigües a dalt i l'augment de la pèrdua per intercepció de la pluja.

A més, algunes conques mediterrànies, com les del Segura i el Xúquer, presenten problemes molt greus d'escassetat d'aigua, a causa d'una combinació de precipitacions baixes i irregulars al costat d'altes taxes d'evapotranspiració, la qual cosa ha derivat en l'ús excessiu de recursos d'aigua subterrània.