Un equip d'investigadors de l'Institut d'Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València (IEE-UPV) ha dissenyat una innovadora bomba de calor per a la producció d'aigua calenta sanitària que destaca per l¿eficiència -la més alta del mercat- i la fàcil instal·lació a les llars.
A més, el nou sistema ideat per l'IEE de la UPV permet també reduir la despesa en la factura de la llum, així com les emissions de diòxid de carboni, pel que fa a les calderes de gas convencionals.
Estefanía Hervás, investigadora de l'IEE de la UPV, assenyala que, "per a una família espanyola de quatre persones, aquesta innovació suposaria estalvis entorn de 800 euros anuals, i un període de retorn de la inversió d'aproximadament quatre anys, tenint en compte els costos d'inversió i manteniment de la instal·lació i els preus actuals de gas i electricitat. Així mateix, permetria reduccions d'emissions de CO2 superiors a 860 g anuals per casa".
Aigua fins a 90°C a partir de la calor residual
La bomba de calor desenvolupada és capaç de produir aigua calenta (fins a 90°C) a partir de la recuperació de la calor residual de focus a baixa temperatura (entre 15 i 40°C), per exemple, els generats per les aigües grises, aquelles que es perden a través dels desguassos (les que provenen de la dutxa, les piques, el llavaplats, la llavadora, etc.).
La principal innovació del sistema és la capacitat per a produir aigua calenta amb les eficiències més altes del mercat. "Això és possible", indica Miquel Pitarch (IEE de la UPV), "gràcies a una modificació del cicle del refrigerant, que permet treballar amb un cert grau de subrefredament òptim. A més, s'ha desenvolupat un control innovador que permet l'adaptació d'aquest subrefredament òptim, a cada moment, d¿acord amb el punt d'operació".
Només requereix l'addició d'una vàlvula i un dipòsit de líquid a l'eixida del condensador
Emilio Navarro, també investigador de l'IEE de la UPV, indica a més que una altra característica important de la innovació és que no es tracta d'una bomba de calor amb components especials, sinó que únicament requereix l'addició d'una vàlvula i un dipòsit de líquid a l'eixida del condensador, "per la qual cosa el cost és significativament menor que el d'altres alternatives existents en el mercat, que per a aconseguir eficiències similars, treballen amb cicles més complexos".
Així mateix, cal afegir que aquesta bomba de calor podria aplicar-se en qualsevol sector industrial, per a tot procés que requerisca la producció d'aigua calenta fins a 90ºC, com per exemple en hotels, hospitals, gimnasos o supermercats. En definitiva, en qualsevol lloc on hi haja algun tipus de font de calor malgastada en l'ambient.
D'acord amb els objectius marcats per la Unió Europea
José Miguel Corberán, director de l'IEE de la UPV, conclou assenyalant que "el sistema desenvolupat contribueix als objectius marcats per la Unió Europea en la recerca d'un futur més net, renovable i descarbonitzat, en emprar un refrigerant natural, en aquest cas, propà. A més, permet recuperar calors residuals que actualment es malgasten en l'ambient, i es tracta d'una alternativa més neta i eficient que els mètodes de producció d'aigua calenta convencionals, com les calderes de gas".
Guardonat a Bolonya
El sistema desenvolupat pel personal investigador de l'IEE de la UPV ha sigut ja internacionalment reconegut. No en va, la seua bomba de calor va rebre el premi a la innovació en la 16th International Conference on Sustainable Energy Technologies (WSSET), celebrada a la fi del passat mes de juliol a Bolonya.
Finalment, quant a l'origen del treball, cal assenyalar que aquesta innovació sorgeix a partir del projecte europeu Next Generation of Heat Pump Technologies (NEXTGHP), en el qual l'IEE de la UPV va participar -juntament amb quatre universitats, sis empreses i un centre de recerca europeus- amb l'objectiu principal de desenvolupar cinc prototips de bomba de calor que, en un futur, puguen tenir una demanda real en el mercat.
Per a aconseguir-ho, van treballar amb refrigerants naturals. En concret, tres de les bombes es van realitzar amb propà -entre aquestes, la desenvolupada pel personal investigador de la UPV- i dues amb diòxid de carboni.
Notícies destacades