•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L'investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) José Capmany ha obtingut una beca Advanced Grant 2016, atorgada pel Consell Europeu de Recerca (ERC en les sigles en anglès), per a dur a terme el seu projecte UMWP-Xip, que té l'objectiu de dissenyar, fabricar i caracteritzar un xip fotònic universal, programable i multifuncional.

Fruit d'aquesta distinció, UMWP-Xip, que es desenvoluparà durant els pròxims 5 anys, rebrà 2,5 milions d'euros d'ajuda. A través de les beques Advanced Grant, el Consell Europeu de Recerca reconeix l'excel·lència científica de projectes capaços d'oferir respostes als reptes i desafiaments de la societat a mitjà i llarg termini.

Una solució flexible i fàcilment escalable per a interconnectar els segments sense fil i fotònics de les xarxes de comunicació

Els sistemes de tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC) van creixent a gran ritme quant a demanda de capacitat, nombre d'usuaris finals connectats i infraestructura requerida.

Per a fer front a aquest desafiament, Capmany adverteix de la necessitat de disposar d'una solució flexible i fàcilment escalable que permeta interconnectar els segments sense fil i fotònics de les xarxes de comunicació, a fi d'evitar la formació de colls d'ampolla en aquesta transició que, en cas de produir-se, limitarien considerablement tant la capacitat com l'amplada de banda disponibles.

"El que nosaltres proposem", afirma l'investigador de la UPV i Premi Jaume I de Noves Tecnologies 2012, "és un nou xip fotònic, amb unes característiques totalment noves, universal i programable, fabricat quasi íntegrament en silici per bé que també inclourà fosfur d'indi en els làsers".

"Aquest xip", afirma Capmany, "permetrà respondre, per exemple, als desafiaments que susciten les comunicacions 5G o la Internet de les coses, però serà útil també per a moltes altres aplicacions, com ara la conducció autònoma i els dispositius connectats".

Un xip tan petit i compacte com siga possible preparat per a suportar les bandes de freqüència presents i futures

Com que totes aquestes aplicacions requereixen una freqüència més elevada, és necessari reduir la grandària de les antenes i dels circuits associats. En aquest cas, es tracta de fer que el convertidor que hi ha darrere de l'antena, que és un xip d'interfície, siga molt petit i compacte, i que estiga preparat per a suportar les bandes de freqüència actuals i futures previstes en la cinquena generació de sistemes de comunicació mòbils, popularment coneguda com a 5G.

"Les aplicacions de conducció autònoma", assenyala Capmany, "necessiten sistemes de tipus radar, de radiolocalització, que permeten situar la posició del vehicle perquè, juntament amb altres dades, puga ser conduït de forma segura. Per a fer-ho cal la capacitat de recollir dades per ràdio, amb l'objectiu de processar-les posteriorment. Una vegada l'antena recull aquestes dades, la tecnologia més adequada per al processament posterior és la fibra òptica".

El cas dels dispositius connectats

"El mateix succeeix amb els dispositius connectats (wearables)", afirma l'investigador de la UPV. "Si hi ha molta gent amb dispositius i envien una quantitat elevada de dades a una estació base, a un encaminador, etcètera, cal gestionar aquesta informació de manera eficient, perquè el flux total de dades és enorme. Fa falta un xip capaç de suportar i processar totes les dades que es creen i que s'envien en les dues direccions".

En el cas de les comunicacions 5G, les zones de cobertura seran més nombroses, però més petites. "En aquest cas, caldrà convertir els senyals de diversos usuaris, serveis i bandes de freqüència que convergeixen en l'antena. El xip que hem ideat permetrà respondre a aquest repte present i a d'altres que hi haja en el futur", conclou Capmany.