•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Desafiant el segle de la imatge i de la immediatesa, a pèl, sense suport de vídeo, fotografia, ni PowerPoint, David Trueba va captivar ahir el públic que omplia l'aula magna de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València (ETSA-UPV), i va demostrar, durant dues hores i mitja, que és un contador d'històries excepcional.

"En la vida s'aconsegueixen més coses per tossut que per talentós", va afirmar l'escriptor, periodista, director de cinema, guionista i actor espanyol, guanyador de tres premis Goya -millor guió original, millor direcció i millor pel·lícula- com a director de la pel·lícula Vivir es fácil con los ojos cerrados (2013), i Premi Nacional de la Crítica l'any 2008 per la novel·la Saber perder.

"Als millors actors del nostre país algú els va dir, quan començaven, que no servien per a això", va assenyalar Trueba, que va animar els presents a continuar esforçant-se sempre a la recerca de les seues metes.

Un artista a la bastida

Durant la xarrada, titulada "Un artista en el andamio" i emmarcada en el 50 aniversari de l'ETSA-UPV, el cineasta ha explicat que va fer el seu primer curtmetratge quan tenia 17 anys, i que va ser llavors, quan hagué de complir les seues obligacions tributàries, que un funcionari d'Hisenda li va descobrir que la professió de guionista comparteix epígraf en l'impost d'activitats econòmiques amb les professions de canterer i mosso de quadrilla.

El seu relat, entrellaçat amb pinzellades de la seua infantesa, records familiars i anècdotes cinematogràfiques, ha teixit la seua visió particular de la relació que hi ha entre l'arquitectura, el cinema i la literatura.

"L'arquitectura és present en la pel·lícula, físicament, en la geografia dels teus personatges", va indicar Trueba, que va comparar la planificació que es porta a terme en escriure una novel·la o fer una pel·lícula amb els plànols i les maquetes que l'arquitecte utilitza en la construcció d'un habitatge, i va reclamar la necessitat de documentar-se abans d'iniciar qualsevol obra.

"Som més observadors que creadors"

A l'hora de definir el seu treball, Trueba va reconèixer que detesta que l'anomenen creador, terme que considera que comporta una perillosa temptació d'envaniment, de divinització: "La paraula creació sempre m'ha horroritzat. Més que creadors, som observadors. Qualsevol professional ha d'anteposar les persones a qui va dirigit el seu treball al seu propi ego".

Per aquest motiu, l'autor va recomanar als futurs arquitectes que, a l'hora de realitzar un habitatge, es fixen en l'individu. "Si perdeu de vista la persona, perdeu de vista el sentit del que feu, l'escala".

Així mateix, quant a la seua obra, Trueba va destacar que "el pas del temps és el concepte que he tractat sempre en tot el que he fet. Si fas alguna cosa que està condemnada a sobreviure't, parlarà més de tu que tu mateix".

Comparant arquitectura i escultura, l'autor va assenyalar que "ambdues parteixen d'una cosa similar, van de l'inexistent a alguna cosa existent, i arriben fins i tot a transformar la realitat. Els edificis són, en ocasions, autèntiques obres d'art per a ser vistes. De fet, a alguns, fins i tot els molesta que algú els use", va bromejar.

"La curiositat és la base de l'eterna joventut"

"La curiositat és la base per a l'eterna joventut. Menys pissarra i més eixir a descobrir la vida", va afirmar Trueba, que el pròxim 5 d'abril presenta una nova novel·la, Tierra de campos. "Per a mi, cinema i literatura són activitats complementàries. Quan estic a punt d'acabar un rodatge, n'estic fart i necessite la solitud de l'escriptor. I quan estic acabant una novel·la, trobe a faltar les menjades amb l'equip de la pel·lícula".

Incansable cercador de la felicitat -tant la seua com la dels altres-, l'escriptor va confessar per acabar que el seu millor premi "serà que algú, d'ací a uns anys, busque les meues novel·les en una fira de llibres d'ocasió, o que, després d'un dia dur de treball, fora d'Espanya, algú, fent zàping en la televisió, trobe per casualitat una pel·lícula meua i en gaudisca".

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu