Lluís Montoliu, membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del CIBERER-ISCIII del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) de Madrid, impartirà el pròxim divendres, 10 de març, a la Universitat Politècnica de València (UPV), un seminari sobre les aplicacions de les eines CRISPS en biomedicina.
Serà a partir de les 13 hores, amb accés lliure fins completar l'aforament del recinte, a la sala d'actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN-UPV), en el marc de les activitats científiques de difusió de la Càtedra Fundació QUAES de la UPV.
Un sistema de defensa dels bacteris, aplicable per a modificar genèticament qualsevol organisme
Les eines CRISPR permeten modificar la informació genètica de qualsevol ésser viu a voluntat del personal investigador, de forma senzilla, precisa i assequible, i la seua utilització és conseqüència del descobriment, el 2012, del fet que un sistema de defensa utilitzat pels bacteris des de fa milers de milions d'anys per a escapolir-se de les infeccions podia emprar-se també per a modificar el genoma de qualsevol organisme.
Així, mitjançant els CRISPR, el personal investigador pot ara reproduir en models cel·lulars i animals, fàcilment i amb extraordinària eficàcia, les mateixes alteracions genètiques que es descobreixen en pacients afectats per determinades malalties. Gràcies a això, no solament és possible conèixer millor les malalties, sinó també dissenyar teràpies més efectives per a combatre-les.
Montoliu, pioner en la utilització de cromosomes artificials en ratolins transgènics i en la implementació de la tecnologia CRISPR-Cas a Espanya
Lluís Montoliu és un autèntic expert en la matèria. Des del 1997, la seua principal activitat al laboratori del CNB és l'estudi sobre l'organització dels gens en el genoma per al seu correcte funcionament, així com el desenvolupament de models animals per a l'estudi de malalties humanes rares com l'albinisme.
Montoliu, que ha treballat amb organismes modificats genèticament, va realitzar la tesi doctoral en genètica molecular de plantes (en dacsa) i, posteriorment, ha centrat els estudis en el ratolí com a model animal experimental.
Notícies destacades