•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L'Institut d'Investigació d'Enginyeria de l'Aigua i el Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV), a través del seu investigador Jaime Gómez Hernández, coordina el projecte Qui ha sigut?, que cerca determinar l'origen de la contaminació d'un aqüífer, així com la quantitat i el moment en què aquesta es produeix.

L'estudi, que té una durada de tres anys, aspira a desenvolupar una metodologia que, a partir de mesures espaciotemporals de l'estat de l'aqüífer (fonamentalment, altures piezomètriques i concentracions) i mesures puntuals d'alguns dels seus paràmetres (principalment, conductivitat hidràulica i porositat), permeta identificar quant, quan i on s'ha produït un abocament contaminant.

Cerca del focus principal de l'abocament

Amb aquesta finalitat, utilitzant la tècnica dels filtres de Kalman de conjunts, l'equip de treball ha desenvolupat una metodologia teòrica que ja s'aplicava en altres àmbits, però que mai s'havia utilitzat en aquest camp.

Gómez Hernández, responsable del projecte, explica que l'objectiu és que, a partir de la informació obtinguda amb el mostreig al voltant del lloc on es detecta la contaminació, "siga possible predir on podria trobar-se el focus principal de l'abocament".

En aquest sentit, l'investigador de la UPV indica que el moviment de l'aigua al subsòl és molt lent i, en ocasions, quan es detecta la contaminació, pot ocórrer que el causant d'aquesta ja no existisca. Per això, aquest sistema podria servir "per a depurar responsabilitats en casos com aquest, ja que podria identificar-se el lloc i el moment en els quals el contaminant va entrar en l'aqüífer".

Aplicació de la metodologia en un aqüífer real

La metodologia desenvolupada, encara a nivell teòric, ha proporcionat "uns resultats molt positius en les simulacions realitzades als aqüífers sintètics construïts al nostre laboratori numèric", segons indica Gómez Hernández, que després d'assenyalar que el projecte es troba actualment en l'equador de l'execució, afirma que l'etapa següent consistirà a validar l'aplicació en un aqüífer real (encara en condicions de laboratori).

"Ara", apunta, "aplicarem el desenvolupament teòric en un aqüífer real de petites dimensions que té la Universitat de Parma, que també col·labora en el projecte. Allí, reproduirem un esdeveniment contaminant introduint un solut fluorescent en l'aqüífer; analitzarem com es mou, i prendrem mesures puntuals de la contaminació aigües avall d'on s'ha produït, per a veure si el nostre mètode és capaç d'identificar la font contaminant. Si els resultats són satisfactoris, el mètode estaria totalment validat per a aplicar-lo en un cas real".