•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Cinc premis Nobel, membres del jurat dels Premis Rei Jaume I, participen dilluns que ve, 6 de juny, en tres trobades que tindran lloc als campus de Vera i Gandia de la Universitat Politècnica de València. Els actes els organitzen conjuntament la UPV, la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats (FVEA) i la Fundació Premis Rei Jaume I.

La primera de les trobades se celebrarà a partir de les 10 hores a l'auditori de la Ciutat Politècnica de la Innovació, parc científic de la UPV, i hi assitiran Werner Arber, premi Nobel de Medicina l'any 1978, i Steven Chu, premi Nobel de Física el 1997.

Arber i Chu compartiran col·loqui amb sis joves investigadors de l'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM) de la UPV. Debatran sobre els darrers avanços en els seus camps respectius, així com sobre l'estat actual de la ciència i la tecnologia, la carrera de recerca o la política científica, entre altres temes.

A Gandia, el protagonista serà el professor i biòleg israelià Avram Hershko, guardonat amb el premi Nobel de Química l'any 2004. Hershko impartirà una conferència en la qual repassarà la seua trajectòria i explicarà les seues aportacions a la recerca sobre el càncer i les malalties rares. La trobada tindrà lloc a les 10.30 h a la sala de conferències del campus. En tots dos casos, l'assistència és lliure i gratuïta fins que s'exhaurisca la capacitat del recinte.

Finalment, Venkatraman Ramakrishnan, premi Nobel de Química l'any 2009, i Richard J. Roberts, premi Nobel de Medicina el 1993, mantindran, des de les 10 hores, una reunió col·loqui amb els investigadors de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) i una xarrada posterior amb joves científics d'aquest centre mixt de la UPV i el CSIC. L'acte -tancat al públic- se celebrarà a la sala de juntes de l'IBMCP.

Werner Arber i els 'ganivets' per a la manipulació genètica

Microbiòleg suís, nascut l'any 1929, Werner Arber va rebre el premi Nobel de Medicina el 1978, junt amb els doctors Daniel Nathans i Hamilton Smith, pel descobriment dels enzims de restricció i l'establiment del mètode per a aplicar-los en genètica molecular. Els enzims de restricció es poden considerar com uns vertaders ganivets per a la manipulació genètica.

Els treballs d'Arber van servir per a explicar el funcionament a nivell bioquímic dels mecanismes de defensa dels bacteris enfront de virus invasors. A principis de la dècada del 1960, el microbiòleg suís va descobrir que els bacteris alliberen dos tipus d'enzims per neutralitzar l'atac d'un virus: els denominats enzims de restricció, que són capaços d'identificar parts de l'ADN del virus i tallar-les per desactivar-les, i els enzims de modificació, que s'encarreguen d'alterar-les i inutilitzar-les.

Com a curiositat, el dia que li van concedir el Nobel, l'Acadèmia Sueca no trobà cap manera de localitzar Werner Arber. "Se n'ha anat amb la família de vacances pels Alps suïssos. No ha deixat cap adreça i, senzillament, no podem trobar-lo", explicà la secretaria de la Universitat de Basilea, on treballava llavors.

El parany atòmic de Steven Chu

Físic nord-americà, nascut l'any 1948, Steven Chu va ser premiat amb el Nobel de Física l'any 1997 per la seua descripció de mètodes per al refredament i l'atrapada dels àtoms a través de llum làser. Les seues recerques han permès l'estudi de fenòmens fonamentals i el mesurament de magnituds físiques importants amb una precisió increïble.

El 1985, Chu i els seus col·legues van emprar una matriu de feixos làser entrecreuats per crear un efecte que anomenaren melassa òptica, que frenava la velocitat dels àtoms objectiu des de 4.000 km/h a tan sols 1 km/h, com si els àtoms es desplaçaren per una densa melassa. La temperatura dels àtoms frenats s'aproximava al zero absolut. L'equip també va desenvolupar un parany atòmic usant làsers i bobines magnètiques que els van permetre capturar i estudiar els àtoms refredats.

Chu ha promocionat l'ús d'energies alternatives arreu del món, amb l'objectiu de fer que l'energia solar esdevinga pràctica, comercial i accessible; i ha contribuït a la creació d'un centre de recerca sobre biocombustibles com el bioetanol. Al desembre del 2008, Chu va ser escollit per Barack Obama per a ocupar el lloc de secretari d'Energia dels Estats Units.

Avram Hershko. Proteïnes que fan el 'bes de la mort'

Avram Hershko (Hongria, 1937) va descobrir el procés de degradació de les proteïnes per mediació de les ubiquitines, encarregades de marcar proteïnes perquè aquestes siguen destruïdes, fet que s'ha denominat el bes de la mort. Així marcades, són reconegudes per les trituradores de brossa cel·lulars (proteosomes) que, abans d'eliminar-les, els retiren l'etiqueta (la ubiquitina), que es torna a usar per marcar una altra proteïna camí de l'abocador.

La vida mitjana de les proteïnes va des de molt pocs minuts fins a setmanes o, en alguns casos, mesos. Hershko va desvelar que aquest cicle de reciclatge s'orquestra amb la més delicada precisió suïssa, i aquest aconseguiment li va valdre el premi Nobel de Química, junt amb els també científics Aaron Ciechanover i Irwin Rose.

Tot això ha sigut clau per a la recerca en el càncer, l'envelliment i alguns processos degeneratius associats a l'edat. La ubiquitina, fonamental per al funcionament del sistema immunològic de l'ésser humà, ja és analitzada avui dia per fer-ne una diana terapèutica que permeta el desenvolupament de fàrmacs per a diverses malalties.

Venkatraman Ramakrishnan: "Ens farem famosos"

Venkatraman Venki Ramakrishnan (Índia, 1952) va obtenir el Premi Nobel de Química l'any 2009 pels seus estudis sobre l'estructura i la funció dels ribosomes, la màquina microscòpica que transforma el codi genètic en proteïnes, com ara les que transporten l'oxigen per la sang o els anticossos que eliminen als microbis malignes.

Venki Ramakrishnan assolí el cim de la seua carrera als EUA. L'any 2000, quan va veure clara l'estructura del ribosoma, es va posar a ballar i va anunciar als seus col·legues: "Ens farem famosos". I és que el coneixement dels mecanismes implicats en la síntesi de proteïnes que realitzen els ribosomes és essencial per al desenvolupament de nous antibiòtics. El premi Nobel va reconèixer així els estudis d'un dels processos centrals de la vida: la traducció que realitzen els ribosomes de la informació de l'ADN.

El guanyador del Nobel de Química és un enamorat de la cultura espanyola. Parla un castellà molt correcte i gaudeix amb el cinema i la literatura espanyola i llatinoamericana.

Richard J. Roberts i l'ordre discontinu

Biòleg molecular britànic, nascut l'any 1943, va rebre el premi Nobel de Medicina el 1993 al costat de Philip Sharp, pel descobriment dels gens interromputs (split genes). La seua troballa va obligar a una revisió completa de la genètica. "Ningú podia preveure que es tractava d'un d'aquells descobriments que es donen una vegada en la vida, quan es derroca un dogma", va explicar llavors Roberts.

Roberts i Sharp van estudiar el material genètic de l'adenovirus responsable de les infeccions de les vies respiratòries i van concloure que la informació genètica continguda en el gen estava organitzada de manera discontínua en el material genètic. Després van intentar comprovar si això es repetia en altres virus i en les cèl·lules ordinàries. Es va poder establir així que l'estructura interrompuda és corrent entre els gens d'organismes superiors.

Richard J. Roberts és també conegut per la seua postura crítica envers la gran indústria farmacèutica i pel seu activisme a favor que els governs potencien la recerca amb fons públics.