•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El programador informàtic nord-americà Richard Stallman visitarà dilluns que ve, 16 de maig, la Universitat Politècnica de València (UPV), i al Paranimf del campus de Vera (València) impartirà la conferència "Programari lliure en els governs".

La xarrada, que començarà a partir de les 12 hores i serà d'accés lliure fins a completar la capacitat del recinte, forma part del programa d'actes del Fòrum Ètica Pública i Democràcia, organitzat per la Conselleria de Transparència de la Generalitat Valenciana.

L'esdeveniment té com a objectiu la divulgació dels avantatges polítics, socials i tecnològiques de l'ús del programari lliure entre les administracions públiques valencianes i els professionals de la informàtica.

Creador del sistema operatiu GNU, destinat a ser completament lliure

Nascut a Manhattan en 1953, Richard Matthew Stallman es va llicenciar en Física a la Universitat de Harvard en 1974 i va treballar, entre 1971 i 1984, al Laboratori d'Intel·ligència Artificial de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).

En 1983, Stallman va anunciar el projecte per a desenvolupar el sistema operatiu GNU, un sistema operatiu tipus Unix de programari destinat a ser totalment lliure. Líder d'aquest programari des de llavors, el programador va abandonar el MIT per a crear, a l'octubre de 1985, la Free Software Foundation.

Base d'una tecnologia avui utilitzada per milions d'ordinadors

Posteriorment, Stallman va desenvolupar una sèrie de components de programari d'ús corrent del sistema GNU, entre uns altres, la col·lecció de compiladors de GNU, el depurador simbòlic de GNU (GDB) i GNU Emacs. Una variant de GNU, que conté el nucli de Linux desenvolupat per Linus Torvalds, és utilitzada avui dia per milions d'ordinadors.

Referent internacional del moviment pel programari lliure que ell mateix va crear, Stallman dedica des de fa més dues dècades la major part de la seua vida a difondre la incidència política del programari lliure i les idees ètiques del moviment, al mateix temps que lluita contra les patents de programari i l'ampliació, en aquest àmbit, dels drets d'autor.

Doctor honoris causa per 12 universitats i l'Institut Reial de Tecnologia de Suècia

Amb un currículum extraordinari, Stallman ha rebut nombrosos guardons internacionals, a més d'haver sigut investit doctor honoris causa en 13 ocasions. La primera ocasió fou en 1996, per l'Institut Reial de Tecnologia de Suècia, a la qual suma les concedides per 12 universitats d'Escòcia, Bèlgica, el Perú, Argentina, Itàlia i el Canadà.