•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

“Darfur és l’infern a la Terra”. Així defineix Elena Taulet, tècnica de la Universitat Politècnica de València (UPV) responsable del projecte Erasmus+ K171, la regió situada a l’oest del Sudan, prop d’una d’aquelles línies rectes amb les quals les potències europees van decidir irresponsablement dividir part del continent africà en la Conferència de Berlín dels anys 1884-1885, patrocinada per Bismarck.

Allí, l’any 2003, milícies majoritàriament àrabs de l’exdictador Omar al-Bashir van dur a terme una campanya ferotge de neteja ètnica. En total, més de 300.000 persones van ser assassinades a Darfur, on en l’actualitat s’alça el campament de refugiats de Kalma, en el qual viuen ja de manera permanent més de 100.000 persones.

“Nàixer a Darfur i acabar estudiant a la UPV té un mèrit increïble”, destaca Elena sense ocultar la seua admiració. I això és el que, gràcies a la col·laboració de l’Oficina d’Acció Internacional (OAI-UPV) i el Centre de Cooperació al Desenvolupament (CCD-UPV) amb el Comboni College of Science and Technology de Khartum (Sudan), va aconseguir Ayoub a principis d’enguany.

Estudiant d’Enginyeria Informàtica, Ayoub va arribar a la UPV al febrer amb la intenció de continuar una formació clau per al seu futur i el de la seua família, la seua dona (Arafa) i el seu fill (Khalid), dels quals es va separar de manera en principi momentània per a prosseguir els seus estudis a València.

El 15 d’abril esclata la guerra al Sudan

Ayoub no es podia imaginar el 4 de febrer, quan va eixir del Sudan cap a Espanya, que al seu país, que havia posat fi als 30 anys de dictadura d’al-Bashir al juliol del 2019 –amb una revolució pacífica que va donar pas a una transició democràtica que, malgrat el colp d’Estat d’octubre del 2021, s’havia de completar el passat 6 d’abril–, hi esclataria un nou conflicte armat durant la seua estada a la UPV.

Però fou això el que va succeir. El 15 d’abril, quan Ayoub era a Espanya, els combats entre les Forces Armades del Sudan (FAS) i les Forces de Suport Ràpid (FAR) van donar inici a la 3a Guerra Civil Sudanesa, amb especial incidència a Khartum, on “van haver d’eixir corrents del Comboni College, situat a escassa distància del palau presidencial”, explica Elena.

Un nombre desconegut de morts i quasi 5 milions de persones desplaçades

La guerra, que més de sis mesos després continua devastant el país africà, ha provocat un nombre desconegut de morts –diverses fonts parlen d’alguns milers, però sense dades concretes que tinguen prou credibilitat– i, segons l’Organització Internacional per a les Migracions, quasi 5 milions de desplaçats, 3’8 dels quals a nivell intern, més 1’1 milió que ja han abandonat el país.

L’odissea d’Ayoub

Davant la impossibilitat de tornar al seu país quan acabà el semestre, comunicant-se amb grans dificultats amb la seua família –els talls d’electricitat i de la connexió d’Internet són habituals des de l’inici del conflicte i duren setmanes– i amb el Comboni College inoperatiu –i es desconeix fins a quin punt destruït físicament–, a Ayoub li quedaven poques solucions.

Davant d’aquesta situació, la UPV, amb la col·laboració de l’Ambaixada Espanyola al Sudan (ara mateix, reubicada a Madrid com a conseqüència del conflicte), l’Ambaixada Espanyola a Kenya, i el pare Jorge Naranjo –director del Comboni College i que actualment viu a Egipte– va iniciar els difícils tràmits per a intentar que Ayoub poguera estudiar un segon semestre a la UPV i completar d’aquesta manera la seua formació.

“Tornar allí, o intentar-ho, suposa amb quasi total probabilitat deixar d’estudiar, si no alguna cosa pitjor”, assenyala Elena Taulet. “Per això, ens vam posar tots en marxa per a intentar que se li concedira la possibilitat d’estudiar un segon semestre a la UPV, i que poguera fer-hi el seu treball final de grau i acabar-hi la carrera”.

“Ha sigut tot molt complicat”, relata la tècnica de la UPV, “perquè els documents que calien per a demanar la pròrroga es trobaven a la seua universitat d’origen, i a més, el Sudan està inclòs encara en la llista de països patrocinadors del terrorisme (malgrat l’anunci de Donald Trump a l’octubre del 2020 que l’en trauria), per la qual cosa has d’enviar-ho tot diverses vegades per a explicar que Ayoub no té res a veure amb això”.

“Davant la impossibilitat d’entrar i eixir del Sudan, li gestionàrem un visat a Kenya. Ell va haver de desplaçar-se fins allí i, una vegada que el va aconseguir, vam poder prosseguir tot el procés fins a completar-lo”. És per això que avui, Ayoub es troba a la UPV fent el TFG sota la supervisió del professor Antonio Martí.

Ayoub: “El primer que vull demanar és que paren una guerra que està devastant el país”

“El primer que vull fer és enviar un missatge a la gent del meu país, al Sudan. Vull demanar-los que aturen aquesta guerra que està devastant el país, destruint-lo, i destruint les vides dels sudanesos”. Amb el rostre seriós, i lògicament preocupat per la seua família i la situació que hi ha al seu país, aquestes són les primeres paraules que ixen de la boca d’Ayoub, amb qui tenim l’oportunitat de parlar al campus de Vera de la UPV.

“Quan vaig eixir del Sudan el 4 de febrer, era un país en pau i en bones condicions, i la guerra ho ha canviat tot”, lamenta Ayoub. “Vaig venir ací per fer un semestre i tornar al meu país amb la meua família, però encara no hi he pogut tornar, no hi havia manera, i ells continuen allí, una part a Khartum, al centre del conflicte i, afortunadament, una altra part lluny d’allà, en un lloc més segur”.

Com es comunica amb la seua família?

“Com que no podia entrar al Sudan, finalment vaig decidir anar a Kenya per a obtenir un nou permís per a tornar ací i tenir més temps per a continuar estudiant”, relata Ayoub, que recorda que, “abans de l’inici de la guerra, ja hi havia una certa inestabilitat quant a l’electricitat i els serveis d’Internet, i ara la situació s’ha tornat encara més complicada. És difícil contactar amb la meua família.”

“A vegades, estan 20 dies o un mes sencer sense electricitat i sense Internet, per la qual cosa he d’estar setmanes senceres sense saber res de la meua dona i el meu fill. Quan puc, parle amb ells a través de les xarxes socials, especialment per Whatsapp, que és l’únic servei que poden usar a causa de la feblesa d’Internet. No es poden fer servir Teams o Skype, així que, quan puc, gaste el Whatsapp o bé telefonades, que a vegades són molt costoses”.

L’ajuda del pare Jorge Naranjo des d’Egipte, Elena, les ambaixades…

“La universitat de la qual provinc, al Sudan, es troba molt prop del palau presidencial. Està situada al centre de la capital, on ara mateix hi ha un gran nombre de grups armats. Ja n’hi havia fins i tot en temps de pau, amb motiu de les protestes per a protegir una carretera que va directa al palau. El Comboni College es troba una àrea molt sensible, per la qual cosa va ser la primera universitat que es tancà per l’esclat de la guerra. El personal de la universitat va haver de fugir. Alguns se’n van anar a Egipte, uns altres a Etiòpia, al Sudan del Sud…”, explica Ayoub, que afig: “No tinc més connexió amb la universitat que l’ajuda del pare Jorge, el director espanyol del Comboni College, que ara treballa des d’Egipte”.

Parla de Jorge Naranjo, de l’ordre dels pares combonians, responsables que Ayoub tinga una oportunitat de futur, junt amb la que ara li brinda la UPV, la que la guerra pretén fer malbé: “Estic molt agraït tant al pare Jorge com a la UPV, i a les ambaixades d’Espanya a Kenya i al Sudan. M’han ajudat molt a poder aconseguir continuar estudiant ací mentre espere que, tant de bo, s’acabe la guerra al meu país”.

De moment, la guerra no cessa i el nombre de morts continua en augment. El Sudan pateix, com Ayoub per la seua gent. Però ho fa amb l’esperança que, quan tot acabe, i tant de bo que siga prompte, ell tinga prou formació per a intentar, en la mesura de les seues possibilitats, ajudar a millorar les coses: ser part d’un futur millor per al seu país i, sobretot, per a la seua família.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu