•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent al Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC), ha desenvolupat un nou projecte per a donar una segona vida a les bateries de liti, utilitzades avui dia a telèfons, ordinadors portàtils o vehicles elèctrics.

En el marc del projecte ECO-PILOT, ha validat una línia pilot experimental capaç de processar mòduls usats de bateries de liti, descompondre'ls en cel·les individuals, testejar aquestes cel·les elèctricament i deixar-les llestes per a una utilització posterior en la fabricació de bateries estacionàries de segona vida.

“A hores d'ara, hi ha dos desafiaments que impulsen el mercat de les bateries per a emmagatzematge d'energia a Espanya: per una banda, les necessitats d'abaratir la factura de la llum i, de l'altra, la transició energètica cap a un model més sostenible. A totes dues, les bateries de liti són la tecnologia preferida, amb gairebé un únic inconvenient, el preu, que és encara relativament elevat respecte a altres sistemes d'emmagatzematge. Les bateries de liti de segona vida, gràcies al seu menor cost, poden resoldre aquest problema i contribuir així a reduir la nostra factura i facilitar aquesta transició cap a energies més netes”, apunta Guillermo Sánchez, investigador del Centre de Tecnologia Nanofotònica i coordinador del projecte.

Molts comerços i llars disposen de panells solars per generar electricitat, però quan arribem a casa a la vesprada, que és quan més consum tenim, no hi ha gairebé sol, i només si emmagatzeméssim l'energia que hem produït al migdia podríem cobrir totes les nostres necessitats amb el sol. Les bateries de liti són la solució més neta i més directa per a emmagatzemar aquesta energia, però es triga més de deu anys a amortitzar la inversió. Amb les bateries de segona vida, es poden arribar a amortitzar en dos o tres anys, ja que el cost és sensiblement menor.

Clau mestra del nou sistema energètic

En relació amb la transició energètica, el procés que s'està duent actualment a Espanya cap a fonts d'energia netes implicarà grans inversions en solucions d'emmagatzematge. De fet, Espanya està compromesa amb la transició energètica cap a un model descarbonitzat en què les fonts d'energia siguin cada vegada més renovables, fins a arribar a suposar un 74% el 2030, tal com recull el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-20303. És per això que es preveu una substitució progressiva de les centrals nuclears i de carbó per plantes eòliques i energies fotovoltaiques.

No obstant això, per la seua naturalesa, aquestes fonts d'energia netes depenen de les condicions climatològiques, i per això la seua producció no es pot augmentar o reduir a voluntat en funció de la demanda. És a dir, si es volen cobrir les necessitats de subministrament amb aquest tipus de fonts, cal dotar el sistema de capacitat d'emmagatzematge, que permeta acumular els excedents i utilitzar-los quan calga. Aquesta serà la clau mestra del nou sistema energètic, ja que sense emmagatzematge d’energia la transició energètica és francament difícil. "En aquest context, les bateries de liti són una de les tecnologies preferides per a donar solució a aquesta necessitat, ja que es tracta d’una tecnologia madura i lliure d’emissions", incideix Guillermo Sánchez.

Paral·lelament, també hi ha la circumstància que Europa avança cap a un model de mobilitat descarbonitzat, de la mà dels vehicles elèctrics. Això implica que el parc de bateries usades creixerà, i que les bateries de segona vida no només comptaran amb un immens inventari de bateries usades, sinó que, a més, són una solució al potencial problema de residus que això suposa, ja que ofereixen una solució sostenible basada en l’economia circular.

“Per tant, les bateries de segona vida irrompen com una gran oportunitat, ja que per una banda tenen el potencial de ser sensiblement més barates, i de l'altra estaran disponibles en gran volum, provinents del sector de la mobilitat elèctrica”, conclou Guillermo Sánchez.

El projecte ha estat coordinat pel clúster Secpho, format per més de 170 empreses, centres tecnològics i grups de recerca experts en innovació tecnològica. Ha comptat també amb la participació de les empreses Moldmec i Capital Energy i ha estat finançat per la Unió Europea-Next Generation EU i el projecte en suport a les Agrupacions Empresarials Innovadores del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme a la convocatòria 2021, l'objecte de la qual és digitalitzar la indústria.