•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

La tòfona negra, Tuber melanosporum, és una de les principals vies d'ingressos a la comarca de Gúdar-Javalambre de Terol. Als cinc termes municipals que envolten Sarrión hi ha més de 3.600 ha de carrasques tofoneres en explotació. Però, especialment en l'última dècada, la producció es veu atacada per un enemic cada vegada més estès: l'escarabat de la tòfona, Leiodes cinnamomeus, que ha provocat baixades de producció que en alguns casos superen el 50% i una depreciació de les tòfones, a causa de les galeries i la podridura que provoquen els adults i les larves d'aquest escarabat.

Per a fer front a aquest problema, es recomana realitzar recol·leccions freqüents i així reduir la quantitat de tòfones no recollides, que es converteixen en refugis per als escarabats, o retirar la terra que envolta les tòfones afectades per a eliminar els ous, les larves o els adults que les acompanyen.

Ara, un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA) ha fet un pas més per a protegir aquest cultiu i ha validat –i publicat– per primera vegada de forma experimental una nova estratègia que permetria frenar la seua progressiva devaluació.

Reducció de pèrdues de fins a 900 euros per hectàrea

Segons els primers resultats de l’estudi, publicats en la revista Journal of Economic Entomology, tenint en compte els preus mitjans actuals de la tòfona negra de primera qualitat a Espanya (al voltant de 400 €/kg) i un rendiment mitjà d’aproximadament 50 kg de tòfona/ha, la reducció de danys aconseguida amb aquesta estratègia permetria una reducció de pèrdues econòmiques d'uns 900 €/ha. A més, contribuiria a millorar la qualitat de les tòfones recol·lectades com a conseqüència d'una menor infestació.

L'estratègia es basa en la col·locació de paranys per a la captura massiva de l'escarabat, als quals s'afig com a atraient sulfur de dimetil (DMS), un compost orgànic sulfurós responsable de l'aroma característica de la tòfona negra. D'aquesta forma, el DMS el que provoca és que l'escarabat processe que allí hi ha una tòfona i, en acostar-se al parany, són capturats de forma massiva.

En el seu estudi, el grup investigador de la UPV i el CITA assenyalen que per a aconseguir reduir significativament el mal que provoca aquest coleòpter són necessaris almenys 40 paranys per hectàrea, amb un emissor de DMS que es mantinga actiu durant tota la campanya. “Si bé la màxima eficàcia es dona col·locant 80 paranys per hectàrea, la qual cosa significa col·locar un parany cada 11 metres a l'explotació”, explica Vicente Navarro, del Grup d'Ecologia Química de l’Institut Agroforestal Mediterrani (IAM) de la Universitat Politècnica de València.

Estudis en Sarrión, entre 2016 i 2018

L’equip investigador de la UPV i el CITA van dur a terme l’estudi en unes parcel·les experimentals de Sarrión i en dues temporades successives, entre els anys 2016 i 2018. L'estratègia amb 80 paranys per hectàrea va baixar el percentatge de tòfones danyades al 40% en la primera i al 47% en la segona temporada, respectivament. “I el nivell de dany (galeries/g de tòfona) també va ser clarament menor, entre un 47% i un 60%, respectivament, durant totes dues temporades en comparació amb les àrees no tractades”, afig Vicente Navarro.

El projecte desenvolupat pel personal investigador de la UPV i el CITA va ser finançat per la mateixa UPV i el Fons d'Inversions de Terol (FITE) del Govern d'Aragó.

Referència:

Vicente Navarro-Llopis, Borja López, Jaime Primo, María Martín-Santafé, Sandra Vacas. Control of Leiodes cinnamomeus (Coleoptera: Leiodidae) in cultivated black truffle orchards by kairomone-based mass trapping. Journal of Economic Entomology. DOI: 10.1093/jee/*toaa317