•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Del sodi, potassi, hidrogen o níquel als tons, semitons, acords i corxeres. Luis Nuño, catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha fet un pas més en la fusió de dues de les seues grans passions: les matemàtiques i la música. Si fa uns anys sorprenia amb els seus àbacs musicals (una eina que permet aprendre música d'una forma més senzilla), ara el seu referent és Mendeléyev. Fruit de poc més d'un any d'investigació, Nuño ha creat una nova taula periòdica musical, especialment útil per a les persones estudioses d'aquesta disciplina artística i també per a compositors i compositores. El seu treball ha sigut publicat en el Journal of Mathematics and Music.

“Aquesta taula periòdica facilita l'anàlisi d'obres musicals, sobretot posttonals, encara que també d'altres estils, ja que permet visualitzar quines regions de la taula s'utilitzen i quins tipus de moviments o trajectòries se segueixen. Així mateix, serveix per a dissenyar l'estructura d'una composició basant-se en criteris de similitud i contrast entre les classes emprades”, explica Luis Nuño, investigador també de l'Institut de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ITACA) de la Universitat Politècnica de València.

La taula de Nuño té diferents similituds amb la taula d’elements químics: “el nombre de columnes és el mateix, com també ho és el de files, ja que en la taula periòdica hi ha set períodes i dues files més per als lantànids i els actínids”, apunta Luis Nuño.

La base del treball és la descripció de totes les possibles combinacions que es poden fer amb 12 notes: un total de 4.096 combinacions, reduïdes mitjançant transposició i inversió, i considerant des de grups de 0 notes fins a grups de 12 notes. Nuño assenyala que en la seua taula periòdica “cada període correspon a un cert nombre de notes, on el primer element o classe és el que té les notes el més juntes possible (en seqüència cromàtica) i l'últim el que les té el més separades possible. En la taula s'inclouen, a més, diversos símbols que indiquen certes propietats de simetria, alhora que es mostren clarament les classes complementàries i les que tenen l'anomenada relació Z, explica Luis Nuño.

Sobre la seua utilitat per a analitzar peces musicals i, fins i tot, per a crear diferents estructures compositives, el catedràtic de la UPV assenyala que cada estil musical (clàssic, contemporani, flamenc, pop, jazz, etc.) se centra en una part de la taula. A més, aquesta facilita establir relacions matemàtiques en les composicions, relatives a la teoria de conjunts, com ara unió, intersecció, inclusió, etc.

Referència

Luis Nuño (2020): “A detailed list and a periodic table of set classes”, Journal of Mathematics and Music, DOI:10.1080/17459737.2020.1775902