•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

BIOLEACH, una nova eina de suport a la decisió (SSD) que permet optimitzar la gestió d'abocadors de residus sòlids urbans (RSU), és el principal resultat de la tesi doctoral de María Elena Rodrigo Clavero, "Evaluación conjunta de la producción de lixiviados y biogás en vertederos de residuos sólidos urbanos", dirigida per Javier Rodrigo Illarri, investigador del Grup d'Hidrogeologia de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i el Medi Ambient (IEAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Per a aconseguir-ho, BIOLEACH, en paraules de la seua creadora, "determina els beneficis econòmics i mediambientals derivats de la recirculació de lixiviats", i indica com es pot "aconseguir la màxima producció de biogàs".

Gràcies a això, la nova eina disminueix els riscos ambientals d'operacions de depòsit de residus en un abocador controlat, com ara la contaminació de sòls i aigües subterrànies.

Dissenyat específicament per a millorar la gestió d'abocadors i usar-se diàriament en tasques d'explotació, BIOLEACH ha sigut registrat com a propietat intel·lectual (copyright) per la mateixa UPV.

Un model matemàtic que permet simular la recirculació de lixiviats

En la seua investigació, María Elena Rodrigo ha desenvolupat un model matemàtic que estima la producció conjunta de lixiviats i biogàs, i incorpora la possibilitat de simular la recirculació de lixiviats, tant a la superfície de l'abocador com a l'interior de la massa de residus.

"En funció dels volums realment emmagatzemats a la bassa i de les condicions reals d'humitat als residus, el model proporciona a l'operador els suggeriments de recirculació de lixiviats adequats per a garantir que la producció de biogàs siga la màxima a cada moment, ateses les condicions meteorològiques particulars de l'emplaçament", explica la investigadora de l'IEAMA-UPV.

Tres escenaris de gestió diferents en la fase experimental

En la fase experimental, BIOLEACH s'ha aplicat en l'explotació d'un abocador real situat a la Regió de Múrcia sota tres escenaris diferents de gestió.

En el primer d'aquests escenaris, la gestió s'ha portat a terme "mitjançant tècniques clàssiques, sense recirculació de lixiviats". En el segon, s'ha considerat la possibilitat de fer "recircular els lixiviats cap a la superfície". En el tercer, en canvi, s'ha gestionat l'abocador com a bioreactor, "considerant la possibilitat de fer recircular els lixiviats cap a l'interior de la massa de residus i cap a la superfície", com indica l'autora principal de l'estudi.

Resultats obtinguts i avantatges

Després de la realització de l'estudi, els resultats determinen que el nou SSD permet disminuir els riscos ambientals associats a les operacions de depòsit de residus en un abocador controlat, "com ara la contaminació de sòls i aigües subterrànies, i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle".

Així mateix, també minimitza el volum de lixiviats que cal gestionar a les estacions de tractament externes i el temps que cal per a desgasificar l'abocador, amb la qual cosa disminueixen els costos d'explotació.

En aquest sentit, la investigadora de l'IEAMA-UPV destaca que "BIOLEACH simula el comportament de l'abocador a llarg termini en escenaris que preveuen diferents estratègies de gestió. A més, també es pot usar en la fase de disseny d'un projecte de construcció per a establir quina és la forma adequada de gestió a la vista de les condicions meteorològiques i les característiques dels residus, i per a definir el volum més adequat de la bassa de lixiviats a partir de la informació disponible", conclou la doctora Rodrigo.