•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Jose Serra Peris, catedràtic de Ports i Costes de la UPV, analitza la situació de la costa valenciana després del pas de la borrasca Gloria. Ara, tot són urgències per a intentar resoldre, abans de l'inici de la temporada turística, problemes que podien haver-se evitat amb actuacions de regeneració i protecció que, a més, haurien resultat més econòmiques que els constants pegats que s'hi han fet.

- El pas de Gloria ha fet estralls al litoral valencià...

- És evident que hem assistit a un temporal de caràcter extraordinari, però no és cap novetat. En anys anteriors, hem patit temporals que han arribat a passejos i infraestructures del litoral, fenòmens que, aparentment, cada vegada són més habituals. En aquesta ocasió s'ha arribat a valors de rècord, amb una alçària d'ona màxima que no s'havia conegut fins ara: 8,44 metres. Igualment, s'ha parlat d'una sobreelevació del nivell mitjà de la mar de 80 cm, però les imatges d'alguns ports, esportius fonamentalment, amb la mar per damunt del moll, ens fan pensar en sobreelevacions superiors al metre.

Quines conseqüències té una elevació superior al metre? Doncs que en platges com la Malva-rosa, per exemple, amb una cota de platja seca a l'entorn d'1,30 m, és molt fàcil que l'onatge arribe al passeig marítim i l'inunde. Les inundacions no es generen només pel desbordament dels rius: la mar també es desborda. Pensem que a les nostres platges de l'entorn de València, el nivell de la mar pot superar els dos metres.

No obstant això, en platges amb un cordó dunar estable, fixat per la vegetació, la duna ha permès suportar el temporal i evitar la inundació de l'extradós. En les platges en què el passeig ha sigut inundat, això s'ha degut a les entrades a la platja seca, amb cotes per davall de la cota de la duna.

- Ara, urgeix recuperar les platges, sobretot des del punt de vista turístic...

- Com sempre ocorre després d'un temporal, hi ha pèrdua de platja seca i els municipis es plantegen que, atesa la proximitat de campanyes d'especial rellevància turística (en aquest cas, la Setmana Santa), cal recuperar la platja i no perdre aquesta oferta. És obvi que la indústria del turisme és una font d'ingressos i d'ocupació, encara que siga temporal, però les intervencions que s'han fet fins ara no resolen els problemes.

- Considera vostè que aquestes intervencions són inadequades?

- Sí. Les actuacions que s'han estat portant a terme són de posar pegats. Es vol resoldre el problema amb urgència i no s'aborden actuacions que permeten la sostenibilitat del medi. Si es feren números, podríem arribar a la conclusió que tot el que s'ha invertit a posar pegats podria haver resolt el problema. A la costa, la urgència no és una bona consellera.

No podem negar que l'aparent proximitat de la temporada de platja reclama una actuació urgent i el més fàcil és aportar arena: posar-hi pegats. Però realment, el que veritablement és urgent és asseure's i plantejar actuacions de regeneració i protecció. Cal prevenir. Els temporals són ací, i també el canvi climàtic. Cal avançar-s'hi i començar a resoldre problemes, estudiar seriosament els nostres litorals i abordar solucions, arriscar-se a actuacions noves i assajar. I hi ha una cosa que hem d'abordar: la recuperació dels sistemes dunars, que és la defensa que la mateixa natura empra per defensar-se dels temporals.

- Quin diagnòstic faria vostè del nostre litoral?

- El litoral de la Comunitat Valenciana és regressiu en la pràctica totalitat. Són pocs els fronts que podríem considerar com aparentment estables; en acreció, alguns més, gràcies als efectes barrera. Però això pot enganyar-nos. Per exemple, la platja de la Malva-rosa és regressiva i la posició del port ens portaria a pensar que la platja està en acreció, quan no és així.

- La pèrdua d'arena és irreversible?

- La pèrdua d'arena no és irreversible. Després del temporal, la platja recuperarà part de l'arena que ha passat a formar una barra submergida per protegir-se ella mateixa del temporal. En alguns casos, la pèrdua pot haver sigut total, sobretot en aquells casos en què l'onatge haja arribat a murs verticals, com és el cas de la Casbah. Però en general, les mateixes platges, de forma natural, es protegeixen dels temporals, amb dunes i barres submergides.

- Per què perden arena les platges?

- Tal vegada caldria dir que les platges no perden arena: el que ocorre és que no els arriba arena, sense l'alimentació natural que hi ha hagut històricament des dels llits dels rius.

Les arenes de les platges les han portades de forma natural aquests llits, i en l'actualitat, i des de fa molt temps, els llits no alimenten les platges. La raó consisteix en el fet que els embassaments no sols emmagatzemen aigua, sinó que també emmagatzemen sediments que no arriben a la desembocadura. La sobreexplotació dels aqüífers igualment redueix la capacitat dels llits en el procés d?erosió-transport-sedimentació, i s'hi donen altres fenòmens com ara la pressió urbanística, la destrucció de sistemes dunars, les obres transversals a la costa com els dics d'abric i espigons, i altres causes més.

- L'any 2008 es deia que feien falta 90.000 m3 al Saler i la Devesa, i avui?

- Avui poden caldre més metres cúbics d'arena, però la solució no és únicament abocar-hi arena: cal alimentar les platges i subjectar l'arena perquè estiga més temps al seu lloc. I com s'aconsegueix augmentar el temps de residència de l'arena a la platja? Amb el suport de sistemes rígids com ara espigons, dics exempts, esculls artificials, transvasaments... Hi ha solucions, únicament cal que hi haja voluntat per part de les administracions d'abordar-les.

- En concret, coneixem xifres exactes de la recessió costanera?

- Podríem parlar de reculades pròximes al centenar de metres; o a la Garrofera, al voltant dels 50 metres; al Saler, dels 70; i a la Devesa, dels 30. Al nord del port, podríem parlar de 100 metres; i més, al sud de la Pobla, fins i tot a Meliana.

En termes globals, entre l'any 1947 i el 2000, al nord del port, entre la Pobla i el Port, es van perdre més d'11 milions de metres cúbics d'arena, la qual cosa suposa més d'un 80% de línia de costa en recessió; i entre el Port i la Gola del Perellonet, més de 14 milions; és a dir, més d'un 93% de costa en recessió. Les xifres parlen per si soles.