•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Què fa un patogen com el viroide en un ribosoma com aquest? És la pregunta que es va fer un equip de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). La seua resposta obri una porta, desconeguda fins al moment, per a lluitar contra els viroides, patògens amb un gran poder infecciós en les plantes i un dels grans enemics de les collites, fonamentalment, dels cítrics.

Des dels seus laboratoris, els científics han descrit per primera vegada com un patogen -en aquest cas, el viroide de l?exocortis dels cítrics- pot provocar estrès ribosomal en les plantes, la qual cosa incideix directament en el seu estat fisiològic.

En l'estudi, les conclusions del qual s'han publicat en la revista Nucleic Acids Research, hi han participat també investigadors de la Universitat de Sherbrooke (Québec, Canadà) i de la Universitat Goethe (Frankfurt, Alemanya).

Una nova dimensió en la patogènesi viroidal

Purificación Lisón, investigadora de l?IBMCP i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSEAMN-UPV), afirma que aquest estudi "obri una nova dimensió en la patogènesi viroidal, ja que és la primera vegada que es constata que els viroides, patògens de plantes, provoquen una fallada en la formació dels ribosomes, necessaris per a la biosíntesi de proteïnes".

En el procés de síntesi de proteïnes, denominat traducció, el ribosoma és la màquina molecular encarregada de llegir i desxifrar la seqüència de l'ARN missatger i convertir-la en seqüència de proteïnes.

En l'estudi, l?equip d'investigadors espanyols, canadencs i alemanys ha comprovat que el viroide és capaç d'alterar aquest procés, "i com més gran és aquesta alteració, més emmalalteix la planta", explica Purificación Lisón.

Guerra d'ARN

Però, com pot el viroide produir l'alteració? Els investigadors han descobert que els viroides, que són també seqüències d'ARN, interfereixen en el tall de l'ARN ribosomal, pas clau en la formació i l'assemblatge dels ribosomes.

"El patogen", explica Ismael Rodrigo, investigador també de l'IBMCP i professor de l'ETSEAMN-UPV, "podria interferir en el procés de maduració de l'ARN, la qual cosa incidiria directament en la formació del ribosoma, produiria la fallada de la maquinària de traducció de les plantes i, en darrer terme, provocaria la malaltia".

Una possible solució biotecnològica per a evitar que això ocórrega podria consistir a competir contra la interferència que genera el viroide produint còpies extra d'un ARN que és necessari perquè es produïsca el tall de l'ARN ribosomal, i que podria ser desplaçat per la presència del viroide. "D'aquesta manera" , apunta Alejandro Ferrando, un altre dels investigadors de l'IBMCP -i científic titular del CSIC- que han participat en aquest treball, "aconseguiríem que el viroide no produïra alteracions en la correcta maduració de l'ARN ribosomal. Podria considerar-se com una estratègia de competició d'ARN".

Plantes de tomaca com a hoste experimental

En el seu estudi, els equips de la UPV, el CSIC, la Universitat de Sherbrooke i la Universitat Goethe han treballat fonamentalment amb plantes de tomaca, utilitzades com a hoste experimental. "Es tracta d'una planta que manifesta la mateixa malaltia que els cítrics, però que resulta molt més senzilla de manejar", apunta Purificación Lisón.

A més dels cítrics i la tomaca, els viroides afecten també altres espècies cultivades, com ara les creïlles, el raïm, les pomes, la bresquilla o l'alvocat, entre d'altres.

Els reptes següents

En l'actualitat, els investigadors estudien si la troballa obtinguda en viroides es pot donar també en altres patògens de plantes. A més, assenyalen que el seu estudi podria obrir una altra via de recerca per a aplicar les seues troballes en ribosomopaties humanes.