•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

César Calero Cebrián i Miracle García Martínez, dos titulats per la Universitat Politècnica de València (UPV) -César és enginyer mecànic i Miracle arquitecta tècnica i enginyera en disseny-, han ideat, creat i patentat SandRoller, la primera cadira de rodes que permet a persones amb mobilitat reduïda moure's i banyar-se en la platja de manera autònoma.

"Jo treballava de socorrista els últims anys de la carrera", afirma César, "en una platja accessible, on hi ha cadires-amfíbies, les que existeixen actualment, que són totalment passives, és a dir, que els usuaris requereixen d'una altra persona que els arrossegue. Llavors, vaig començar a pensar com es podia millorar açò. Cap usuari de cadires de rodes havia aconseguit rodar per sobre de l'arena de la platja de manera autònoma, i vaig començar a investigar i a desenvolupar els mecanismes valorant la força, la resistència, etc. Al final, vaig veure amb els càlculs que sí es podia fer i vaig començar a treballar, amb Miracle, en la realització del prototip".

"De fet", prossegueix César, "va ser el nostre projecte final de carrera. Ho patentarem, crearem una SL per a començar a treballar en els prototips i anar provant-la, donant-la a conèixer, portant-la a fires... Ara, estem en la fase final de prototipat abans de començar a posar la cadira a la venda".

GearBoX SR

Sandroller inclou un tren epicicloïdal de ràtio œ, anomenat GearBox SR, que requereix la mínima força per a vèncer l'alta resistència de l'arena. El mecanisme que posa en funcionament les rodes especials que suporten la cadira, per a les quals els seus creadors han disposat uns cèrcols interiors entre seient i roda que solament l'usuari pot engegar.

"És l'única cadira del món que roda de manera autònoma per l'arena de la platja. Porta uns mecanismes segellats i uns materials específics perquè aguante la corrosió", afig l'enginyer mecànic per la UPV.

Molt bona acollida a Los Angeles (Estats Units)

En l'actualitat, indica César, "tenim dos prototips funcionant perfectament i estem a l'espera de solucionar l'aspecte econòmic perquè la seua producció siga viable de cara a la seua venda". En aqueix aspecte, afirma, "estem solucionant problemes derivats del cost de producció de les rodes, valorant diverses opcions de motles i altres opcions".

La cadira, en cualquer cas, "va tenir molt bona acollida en una fira a Los Angeles i tenim diversos interessats en la seua compra". Els clients, ja que "la cadira és molt gran com perquè la tinga qualsevol usuari en la seua casa, són ajuntaments i entitats públiques de localitats amb platja".

Amb la finalitat de promocionar-la, fa poques setmanes, han enviat un dels dos prototips a Canàries, "on un grup potent en aquest àmbit com és Atletes Sense Fronteres està promocionant-la allí".

Així les coses, possiblement molt prompte, les platges espanyoles començaran a substituir les cadires-amfíbies actuals per models autònoms, que permeten a l'usuari amb mobilitat reduïda fins i tot donar-se un bany en el mar. I tot açò, gràcies a la idea de César i Miracle, dos titulats per la UPV que, un dia, van decidir utilitzar els seus coneixements per a intentar millorar el món.