•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

El mes de març passat, expertes i experts en intel·ligència artificial i referents empresarials de tot el món van fer una gran crida perquè es detinguera el desenvolupament dels grans sistemes d'intel·ligència artificial. Stuart Russell, Steve Wozniak, Max Tegmark o Elon Musk, entre altres persones, van escriure una carta oberta en la qual sol·licitaven una pausa d'almenys sis mesos perquè, en cas contrari, els sistemes podrien suposar un risc per a la societat i la humanitat.

Ara, un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), el KTH Reial Institut de Tecnologia de Suècia i la Universitat d'Alacant (UA) defensen en un article publicat en Nature Climate Change que el desenvolupament de la intel·ligència artificial ha de continuar “pel bé del medi ambient i del nostre futur”.

“Els grans models lingüístics fomenten la recerca sobre el clima i la sostenibilitat. Creiem, sens dubte, que treballar en la regulació i validació dels models d'intel·ligència artificial aportaria molts més beneficis a la societat que detenir el seu desenvolupament", afirma Francesca Larosa, investigadora del Centre d'Acció Climàtica del KTH i autora principal de l'article.

Són diferents les raons que l'equip de la UPV, el KTH Reial Institut de Tecnologia i la Universitat d'Alacant esgrimeixen per a defensar que el desenvolupament de la intel·ligència artificial ha de continuar. Una de les més importants és que l'ús les tècniques de IA de processament del llenguatge natural (PLN) és clau per a analitzar la investigació sobre el canvi climàtic.

En aquest sentit, posen com a exemple l'anàlisi de grans conjunts de dades sobre investigació relacionada amb la sostenibilitat i el medi ambient, una anàlisi que pot complementar els informes d'avaluació realitzats pel Grup d'Especialistes sobre el Clima de l'ONU.

“Les tècniques de PLN poden ajudar a una major comprensió del canvi climàtic, de les relacions entre l'acció humana i el present i futur del nostre planeta; ajudaran a replantejar més ràpidament les prioritats per a adaptar-se al canvi climàtic”, destaca Alberto Conejero, investigador de l'Institut Universitari de Matemàtica Pura i Aplicada (IUMPA) de la Universitat Politècnica de València i coautor de l'article publicat en Nature Climate Change.

L’IUMPA de la UPV ha treballat en la implementació dels models de llenguatge i l'anàlisi de la literatura científica per a cercar connexions entre articles publicats en revistes especialitzades i els objectius de desenvolupament sostenible, avaluant les possibles repercussions que podria implicar paralitzar l'aplicació d'aquests models.

“El diagnòstic és clar: vivim una crisi climàtica apressant i, per a fer-hi front, hem de poder aprofitar totes les eines que tenim al nostre abast, perquè no saps si hi haurà després un punt de no retorn. La IA permet explorar una quantitat ingent d'informació i mostrar respostes a moltes preguntes, ajudant a prescriure quines accions podrien mitigar aquesta crisi”, afig Alberto Conejero.

“Detenir la investigació en intel·ligència artificial i el desenvolupament de nous models de llenguatge natural assistit retardaria els nostres esforços en la compressió i lluita contra el canvi climàtic perquè aquestes tecnologies s'han convertit en eines fonamentals per a l'estudi de temes complexos com les causes, conseqüències i solucions del canvi climàtic”, afig Javier García, catedràtic de Química Inorgànica i director del Laboratori de Nanotecnologia Molecular (NANOMOL) de la Universitat d'Alacant.

A més, l'equip de la UPV, el KTH i la UA assenyala que el processament de llenguatge natural pot utilitzar-se també per a generar nou coneixement sobre el canvi climàtic, “atès que el desenvolupament de models de IA més potents que GPT-4 no es deté. Això inclou la possibilitat d'analitzar documents molt extensos, i facilitar així la identificació de vincles i combinacions complexes entre diferents fonts escrites. Les eines de IA també contribueixen a fer accessible la informació”, afig Sergio Hoyas, investigador també de l’IUMPA de la UPV i coautor de l'article.

Intel·ligència artificial i impacte climàtic

En qualsevol cas, els investigadors i investigadores de la UPV, el KTH i la UA reconeixen que l'ús de la IA al servei del medi ambient no és del tot senzill, ja que l'entrenament de grans models lingüístics com GPT-3 i GPT-4 comporta costos mediambientals i econòmics. Estimar quant contribueix la IA a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle és controvertit, però en l’article, l'equip de la UPV, el KTH i la UA remet a estudis recents que demostren que, encara que la IA ajuda el medi ambient, també el perjudica. L'entrenament de GPT-3, per exemple, amb 175.000 milions de paràmetres, equival a 188 vegades les emissions de CO¿ d'un vol d'anada de Nova York a San Francisco. Però, al mateix temps, els models de IA ajuden a optimitzar el consum d'energia i a augmentar l'eficiència en sectors d'altes emissions.

“En qualsevol cas, en una balança entre beneficis i perjudicis derivats de la IA, creiem que l'impacte de no aprofitar tècniques com les del processament del llenguatge natural seria molt negatiu. Per què hauries de restringir usar l'última tecnologia quan tens una urgència com aquesta? El Future of Life Institute sembla que òbvia el problema del canvi climàtic. Detenir la intel·ligència artificial no ajuda gens ni mica a la lluita contra aquesta crisi climàtica”, conclou Alberto Conejero.

Referència

Larosa, F., Hoyas, S., García-Martínez, J. et al. Halting generative AI advancements may slow down progress in climate research. Nat. Clim. Chang. (2023). https://doi.org/10.1038/s41558-023-01686-5