“La novel·la tracta diversos aspectes…, però el principal és l'execució extrajudicial del meu avi Manuel durant la Guerra Civil espanyola. Està en una fossa comuna, encara, i tot i que durant anys he intentat obrir-la, identificar-ne el cos, exhumar-lo i reinhumar-lo al costat de la seua dona, la meua àvia Manuela, és impossible. No sé per què, però no he pogut. Ho he intentat tot, des del Ministeri fins a l'Ajuntament (de Valdepeñas), l'associació de familiars de víctimes d'aquella fossa… no vol obrir-la ningú”, explica David Maroto, artista visual llicenciat a la Facultat de Belles Arts UPV, doctorat a l'Edinburgh College of Art i actualment establit als Països Baixos. “Al mateix temps”, afegeix, “la motivació per a escriure aquesta novel·la comença el 17 d'abril de 2020, quan ma mare, la filla de Manuel, mor de COVID. Jo no tinc fills, i llavors, em vaig adonar que soc l'últim de la línia. Quan jo moriré, tota aquesta gent que tant m'importa desapareixerà amb mi, perquè la seua memòria, que és l'única cosa que queda viu, s'anirà amb la meua mort”. Aquest és el germen de “No és un concepte, sinó una història”, l'exposició que l’Espai n-1 de la Biblioteca Central del campus de Vera de la Universitat Politècnica de València (UPV) acull fins al pròxim 13 de juny amb accés lliure.