El Hynes Convention Center té una façana moderna que amaga un interior vetust, amb enormes sales de tall industrial, sostres alts, llums blanques de quiròfan i terra de ciment. Però als equips de l'iGEM els és igual que els espais siguen tristos o bonics, que els expositors lluïsquen florits o impol·luts, i que els enagos de les taules recorden els de l'àvia. Ells han vingut a parlar de biologia sintètica i se'ls veu feliços gaudint des del minut zero.
I és que compensa molt alternar amb centenars d'estudiants que han patit les mateixes ensopegades, compartir històries de l'estiu passat al laboratori, maleir una decisió desafortunada que ha suposat llargues hores d'esforços inútils, riure's dels despropòsits inofensius i les petites extravagàncies. És un moment balsàmic, que té molt de desgreuge i de teràpia de grup.
Titulats de la UPV en altres projectes
I també serveix per a trobar-se sorpreses. Com les d'Esteban Salvemini o Antonio Martínez, titulats de la Universitat Politècnica de València, que militen ara en les files d'altres grans universitats. Esteban, enginyer industrial per la UPV i més tard màster per la TU de Delf, és instructor avui dia de l'equip de la Universitat de Nova York a Abu Dhabi. I Antonio, biotecnòleg, abandera els estudiants de l'ETH de Zuric, un dels aspirants més potents.
També sorprèn conèixer les condicions de cada equip i, especialment, els pressupostos que tenen. I llavors sí que queda patent la diferència brutal de fons destinats a cada projecte. El 1977, Woody Allen va rodar la mítica Annie Hall amb 4 milions de dòlars. 20 anys més tard, James Cameron va necessitar un poc més de 300 milions per a acabar Titanic. Ambdues van guanyar l'Òscar a la Millor Pel·lícula, però en res més són comparables. Tampoc ho són les facilitats, els patrocinis, les partides o els suports institucionals de cada equip. I l'abundància, per exemple, de projectes del nord d'Europa contrasta amb la calamitosa escassesa de recursos de l'Europa mediterrània.
Un disseny minimalista que destaca
La jornada d'avui ha donat per a moltes converses encreuades als passadissos, a peu d'expositors o a la zona de refrigeris. També el lloc de la UPV ha rebut nombroses visites. El disseny minimalista i funcional de la màquina Printeria ha atret moltes mirades. Ha sorprès per l'estètica de tons neutres, l'acabat llustrós i professional, i la seua devoció per l'eficiència.
Gràcies a això, els membres de l'equip iGEM de la UPV no han cessat d'explicar nombrosos detalls del seu projecte. Hi ha hagut preguntes de tot tipus: sobre els processos biològics, els modelatges matemàtics, l'assemblatge de l'artefacte, els circuits elèctrics... L'alumnat de la UPV venia perfectament preparat, i fins i tot aviciat, després de passar uns quants mesos amuntegant experiències del que l'iGEM anomena human practices, i que no és més que explicar el projecte a experts i profans de la biologia sintètica i incorporar-ne suggeriments i millores.
Malgrat tot el que s'han esplaiat en el dia d'avui a Boston i en les jornades prèvies a València, encara els ha enxampat d'improvís la pregunta que els ha plantejat una alumna arribada quasi a l'hora del tancament. Amb cara de preocupació i actitud urgent, la xica ha disparat a boca de canó: "Hi ha algun informàtic en el projecte? Perfecte. A veure si pots ajudar-me amb el mòbil, que no para de reiniciar-se."
Notícies destacades