1. Definició
La invitació és el document mitjançant el qual es convida algú a un acte públic, ja siga una exposició, una conferència, etc.

Es tracta d’un document formal en què hem de fer servir, preferiblement, la tercera persona del singular, tant per a l’emissor com per al receptor. En textos en valencià, es pot utilitzar també el tractament de vós en invitacions no personalitzades, però cal evitar els tractaments protocol·laris. En textos en castellà, el tractament del receptor és, generalment, usted.

2. Estructura

Per a informació més detallada, podeu consultar les pàgines 106-109 del Manual de documents i llenguatge administratius.

 

3. Criteris lingüístics
Les invitacions han d’anar redactades, com a mínim, en valencià.

4. La invitació per correu electrònic
El text del missatge segueix l’estructura habitual d’aquest tipus de document: salutació, cos del missatge, comiat i identificació de la persona o unitat que envia el missatge.

 

 

4.1. Disseny bilingüe
En el cas que es considere que la invitació per correu electrònic ha d’anar escrita en les dues llengües oficials de la UPV (és a dir, en valencià i en castellà) o també en anglès (o en una altra llengua), cal tenir en compte com organitzem els textos.

En un mateix missatge escrivim primer la invitació en valencià i tot seguit el text en castellà, tots dos amb el mateix tipus de lletra (arial o calibri preferentment) i la mateixa grandària (12), i amb una distribució espacial igual o similar.

Aquest disseny és l’adequat, ja que els textos de les invitacions no són gaire extensos normalment, per tant, en obrir el missatge, l’usuari identifica de seguida les versions que n’hi ha. Tot i això també es pot fer a dues columnes. Vegeu-ne els exemples.