•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

L'illa de Chikly, reserva natural de 3,5 hectàrees situada al nord de Tunísia, i el seu monument de major rellevància, el Fort de Santiago, manat construir per Carles I d'Espanya en 1535, ultimen l'obertura al públic gràcies a un exhaustiu estudi final desenvolupat pel Grup de Recerca en Gestió Turística del Patrimoni Natural i Cultural de la Universitat Politècnica de València (UPV).

L'illa, situada en un aiguamoll d'importància internacional inscrit en la Convenció de Ramsar (tractat negociat en els anys 1960 per països i organitzacions no governamentals, signat finalment a la ciutat iraniana en 1971 i vigent des de 1975, que serveix de marc per a l'acció nacional i la cooperació internacional en pro de la conservació i l'ús racional dels aiguamolls i els recursos d'aquests), posseeix restes fenícies, púniques, romanes, bizantines, àrabs, espanyoles i turques, a més de la colònia més important de garseta blanca. Pel seu interès ornitològic, l'illa va ser declarada reserva natural.

A més, a l'illa hi ha el Fort de Santiago, construcció de gran significació per la seua monumentalitat i el protagonisme històric, alçada en la primera meitat del segle XVI com a bastió defensiu. En 1574, la flota turca va arrabassar les possessions espanyoles de Tunísia, i els espanyols es van refugiar en el fort, on van ser els últims a rendir-se. Miguel de Cervantes, que formava part de l'expedició de Joan d'Àustria, es refereix explícitament a Chikly, ". un fortí on una torre que estava enmig de l'estany, a càrrec de Don Joan de Zamoguerra, cavaller de València i cèlebre soldat.".

Després d'aquest succés, el fort va patir diverses vicissituds, i fou destruït i abandonat definitivament en el segle XIX, fins que en el segle XXI, gràcies als acords signats entre el govern espanyol i el tunisià, es decideix restaurar el monument. Així, a través de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) del Govern d'Espanya, la Universitat Politècnica de Madrid va dur a terme els treballs de restauració arquitectònica.

En acabar aquells treballs, es va considerar l'oportunitat de donar a conèixer el lloc al públic, per això es va iniciar l'estudi de la posada en valor per a l'ús públic de l'illa i el fort en el marc del projecte "La cultura i els aiguamolls mediterranis", finançat per la Fundació MAVA i dirigit per Med-INA amb el suport de MedWet.

Analitza la capacitat de càrrega recreativa, les línies de gestió i els estàndards de conservació

Aquest estudi, sota la supervisió de la Direcció General de Boscos del Govern Tunisià i el suport de l'Ambaixada d'Espanya a Tunísia, va ser encarregat a la UPV, que l' ha dut a terme a través del Grup de Recerca en Gestió Turística del Patrimoni Natural i Cultural.

El treball ha consistit, en primer lloc, en un estudi de la capacitat de càrrega recreativa de l'illa i el fort, considerant l'elevada fragilitat i el valor intrínsec d'aquests elements patrimonials. A més, s'ha realitzat una proposta d'activitats interpretatives compatibles amb la conservació del medi natural i del fort, s'han establit les línies directrius per a la gestió del lloc i s'han identificat els estàndards de conservació ambientals, culturals i socials que permetran el monitoratge de l'estat de conservació d'aquest valuós patrimoni, com també la garantia d'obtenir una experiència satisfactòria quan es visite el lloc.