Fibril·lació auricular

El científic del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València José Joaquin Rieta ha liderat un estudi de més de dos anys que conté els últims avanços en anàlisi de senyals per al diagnòstic i tractament de les arítmies auriculars.

El treball, de gran magnitud internacional, ha estat publicat en un número especial per la revista Biomedical Signal Processing and Control (processos i control de senyals biomèdics), publicació pertanyent a l'editorial Elsevier, líder mundial en edició científica en l'àmbit de les ciències de la salut.

En paraules del mateix Rieta, "es tracta d'un treball que els editors hem estat desenvolupant durant els dos últims anys. En aquest període de temps, hem convidat els grups d'investigació més rellevants del món en l'àmbit de l'enginyeria i de l'anàlisi de senyals en les arítmies auriculars, la qual cosa ha donat lloc a la selecció d'investigacions capdavanteres que descriuen els avanços més recents en aquests camps".

Després d'un procés de revisió molt exigent per experts internacionals, el número especial coordinat pel professor Rieta reuneix set articles sobre tres aspectes fonamentals de les arítmies auriculars: l'ablació, la detecció de l'arítmia i la resposta ventricular durant la fibril·lació auricular.

Entre els avanços més rellevants assolits en l'àmbit internacional en els últims anys i reflectits en aquesta publicació destaquen: un mètode no invasiu per a predir el resultat de l'ablació per catèter; un altre per a detectar amb gran precisió el començament i el final dels electrogrames bipolars (crucial per a elaborar mapes d'activació auricular), i un tercer per a la detecció automàtica de taquicàrdia auricular, que la discrimina amb gran precisió enfront del flutter o aleteig auricular, arítmia cardíaca que provoca un batec accelerat del cor.

Pròxima edició virtual de l'estudi

Biomedical Signal Processing and Control inclou també un treball desenvolupat per l'equip del professor Rieta, juntament amb investigadors de Castella-la Manxa, que estudia la influència de la fibril·lació auricular en la resposta dels ventricles.

La rellevància d'aquest número especial ha estat considerada com extraordinàriament important per part de l'editorial, de manera que, en benefici de la comunitat científica, Elsevier crearà pròximament un número especial virtual que conté aquesta recopilació d'articles i que estarà disponible mitjançant accés lliure, en contrast amb la necessària subscripció de pagament habitual en aquest tipus de publicacions.

Sis milions d'europeus pateixen aquesta arítmia

La fibril·lació auricular és l'arítmia cardíaca més comunament diagnosticada en la pràctica clínica cardiològica, amb una prevalença estimada en el món desenvolupat de l'1-2% de la població general, xifra que augmenta fins al 15% en la població major de 70 anys.

Al voltant de sis milions d'europeus pateixen aquesta arítmia i s'estima que, a causa de l'envelliment de la població, la seua prevalença es duplicarà en els pròxims 50 anys. En aquest sentit, un de cada quatre adults majors de 40 anys patirà fibril·lació auricular al llarg de la seua vida.

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu