•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Javi, valencià. Marta, murciana. Ell, procedent del Col·legi Alemany. Ella, del programa francès Bachibac. L’un ha decidit estudiar el Doble Grau en Ciència de Dades i Enginyeria d'Organització Industrial. L'altra, Enginyeria Aeroespacial.

No obstant això, encara que al principi puga no semblar-ho, tots dos tenen moltes coses en comú. Per a començar, els dos aterren a la Universitat Politècnica de València (UPV) amb la nota perfecta, un 14 de 14 insuperable que els ha donat l'oportunitat de triar el seu camí a seguir. Com ho han aconseguit? Ells mateixos ens exposen les claus.

Javi: “No és necessari matar-se a treballar tots els dies”

“Jo crec que hi ha dues coses molt importants”, afirma Javi. “El primer és el treball constant, perquè el 14 no és el resultat dels exàmens que fas al final, sinó de tot el que dediques a les assignatures durant el curs i d'aquesta il·lusió de treballar diàriament. No és necessari matar-se a treballar tots els dies, sinó simplement estar al dia i portar-ho tot bé. I el segon, que és el més important per a mi, quan arribes a un examen, saps que has estudiat, que tens tot el temari al cap. No has de posar-te nerviós. Has de confiar en tu i dir-te: ‘Ho sé tot, ho trauré i vaig pel 10’. Anar amb aquesta seguretat i aquesta confiança a l'examen és el que fa que isca bé”, explica convençut... i avalat pels resultats.

Un pensament similar manté Marta. “Al final”, assenyala, “totes les persones que han tret bona nota, tretzes i escaig, estudien, s'esforcen i tenen molta disciplina i constància. Jo diria que el més important és tenir confiança en un mateix i confiar que els nervis no t'afectaran a l'hora de fer l'examen, pensar que tu ho pots aconseguir. El nostre obstacle som nosaltres mateixos. Si confies en tu, estudies i ho portes tot al dia, al final, tot esforç té la seua recompensa”.

Marta: un desig des de menudeta i el xic del gimnàs

“Sempre he dit que volia estudiar enginyeria”, conta somrient Marta. “Des que era menudeta, ho deia: ‘Seré enginyera’, perquè les mates, la física, sempre m'han apassionat…”.
“El problema”, explica, “arriba a l'hora de triar l'enginyeria. És complicat, perquè hi ha moltíssimes, i de primeres, no saps si t'agradarà més aquesta o l'altra. Durant aquests dos últims anys de batxillerat he intentat parlar amb tots els enginyers que he pogut, i al final, un dia, al gimnàs, vaig conèixer un xic que havia estudiat enginyeria aeroespacial, em donà el seu número i xarrant amb ell, em va parlar molt bé de la carrera. Em va interessar moltíssim, i com en la meua família -tant Marta com Javi provenen de famílies d'enginyers- no hi ha ningú que siga enginyer aeroespacial vaig dir, ‘doncs bé, que hi haja un poc de varietat’… i ací estic”, diu amb naturalitat.

Per què la UPV?

En qualsevol cas, encara que tots dos neguen tenir referents concrets, en els dos casos subjau en escoltar-los una evident influència familiar en els seus camins. “De referent com a tal, no en tinc cap”, respon Javi, “com tampoc una aspiració concreta. Tot aquest camp m'apassiona. Els meus pares són enginyers i m'han parlat molt bé d'aquesta universitat, que conec bé, a més, perquè vaig estar de xicotet en AVAST -Associació Valenciana de Suport a les Altes Capacitats, situada al campus de València de la UPV-. A més, la UPV t'obri moltes portes a l'estranger i és una de les universitats més grans d'Espanya i del món. Crec que és una universitat on, a més de poder tenir eixides, seré feliç mentre faig això”.

“Jo tenia dubtes entre la politècnica de Cartagena i la de València”, recorda Marta, “perquè soc de Múrcia, però tinc molts familiars enginyers, la majoria han estudiat ací, a la UPV, i m'han parlat súper bé del campus, els professors, de com s'estudia ací… i bé, al final, enginyeria aeroespacial no hi ha a Cartagena. A més, així estudiaré a València, que és una ciutat que m'encanta i que, des que vaig arribar, m'ha enamorat”.

Somnis de futur

Mirant al futur, Marta, “molt fan de cinema, el gimnàs i els llibres” i que sempre trau temps els divendres per a eixir amb les seues amigues –“era i és el meu dia de descans”- pensa inicialment a curt termini. “El primer de tot que m'agradaria és traure'm la carrera en els anys que són, quatre. Després tinc pensat fer un màster i, després, treballar un temps a l'estranger i continuar parlant en anglès i francès, que són idiomes que m'encanten, conèixer gent nova… Però després, vull tornar a Espanya i formar ací una família”, somia il·lusionada.

D’altra banda, Javi, apassionat per a desconnectar del piano, el cor del seu col·legi (al qual continua anant), el futbol -que la seua fília principal prefereix mantenir en l'anonimat…- i el pàdel, s'imagina “estar fora d'Espanya uns anys guanyant experiència, coneixent gent i mantenint un bon nivell d'anglès i alemany. I després, segurament, tornar, perquè és ací on tinc la meua família, el meu grup d'amics i perquè, al final, la vida a Espanya, i en concret a València, és meravellosa. Com ací no s'està enlloc”.

Notícia en UPV TV
Descarrega arxiu