L'Exèrcit de Diamant

Dimarts, 29 d'octubre. 20 hores. Marcos Dávalos Guaita (24 anys, estudiant del Màster en Enginyeria Industrial de la Universitat Politècnica de València) acaba de finalitzar un examen en línia -conseqüència de la suspensió al migdia de qualsevol activitat acadèmica presencial-, quan comença a rebre vídeos d'inundacions, tornados, gent atrapada…

Lluny d’estar-se paralitzat per l'impacte, de dubtar, d'esperar que tot acabara prompte, Marcos decideix actuar. “El primer que se m’acut va ser ‘Estic al costat’, d'alguna manera he de poder ajudar. Com podria fer-ho…? I llavors em va venir a la ment Ricardo, perquè sé que lidera una associació de voluntaris, i li vaig cridar”.

A escassos metres de distància, a la mateixa plaça d’Alfredo Candel on tots dos viuen, Ricardo Mollá Martínez (22 anys, alumne de 3r del Grau d'Administració i Direcció d'Empreses de la UPV), sent sonar el telèfon. “Estava en plena voràgine de vídeos, xarxes socials, correus de cancel·lació... i rep la telefonada de Marcos, dient-me ‘Hem de fer alguna cosa, no sé què, però alguna cosa’. No ho pensem massa. A primera hora del matí, acabem amb graneres i arreplegadors dels nostres pisos, tal qual, camí a la parròquia de la Torre en el cotxe de Marcos, que coneix el rector i sabia que necessitava ajuda. Tot era un autèntic caos, perquè no sabíem si teníem un examen, què estava passant exactament, però agafàrem el que poguérem i eixim cap a la primera crida d'ajuda que rebem…”.

En aquell cotxe, explica Ricardo, “per a poder estar comunicats entre els cinc que viatjàvem” -al costat de Marcos i ell, Gabriela Ribes (directora del Departament d'Organització d'Empreses UPV, on Ricardo treballa en pràctiques), ‘Chus’ Herráez (estudiant del Grau de Biotecnologia UPV) i Marta Jimeno Luján (alumna del Màster en Enginyeria Industrial)- “decidim crear un grup de whatsapp”… germen del qual avui integra un autèntic exèrcit de 1.600 voluntaris.

El caos de Paiporta: “Ací no estem ajudant”

Després de la intervenció de dimecres en la parròquia de la Torre (on se'ls uniren diverses desenes de persones), “anàrem dijous a Paiporta” -recorda Marcos-, “on ens trobem un tal descontrol de voluntaris que comencem a pensar ‘Ací no estem ajudant, estem destorbant’, i decidim reorientar l'ajuda. ‘Organitzarem grups de voluntaris tot just on es necessiten’, pensem”.

“Si Conchi necessita 5 voluntaris a l'avinguda de Blasco Ibáñez de Picanya, hi anem. I ho comencem a moure amb amics, coneguts… Al principi érem 4 bojos”, afegeix, “però s’uniren més persones. A l'equip inicial -integrat també per Celia Rosell Quintanilla i Miriam Machín (xarxes socials)-, prompte se sumà l'ajuda de Javier Morales Redondo i Sara Sánchez Malo, de l'equip de rugbi, els quals ens aconseguiren els primers passes per a portar material sanitari a Alfafar, i l'ajuda va anar creixent a través de les seues empreses (Greenmoil Asesores, Aravon Medical, Happyx Multiservicios…)”.

Dels grups múltiples de whatsapp a la integració en un amb subgrups de missions

“Tinc traça per a aconseguir recursos”, explica Ricardo, “i Marcos, voluntaris. I així comencem a organitzar-nos pràcticament sense saber com, però la gent anava passant el nostre telèfon, i decidim estructurar-lo per grups de whatsapp: un de gent que vol ajudar no presencialment, un altre de cotxes, un altre de gent que necessitava cotxes… No sabíem molt bé què estàvem fent, però funcionava”.

“El primer dia”, recorda, “arribem sobre les set de la vesprada, i com molts supermercats estaven tancats i diversos no teníem menjar a casa, ens ajuntem tots en una casa a sopar i a prendre una cervesa. A partir d'ací, es va convertir en costum per a preparar cada endemà”.

“Arribat dilluns”, prossegueix Ricardo, “ens trobem amb el suport de la UPV de ple, de la mà d'Amparo Quilis, amb qui ens havia posat en contacte Constanza Rubio, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural. Llavors, integrem els grups de whatsapp que teníem en una comunitat, els ordenem i comencem a funcionar com ho fem ara”.

“Missions concretes per a gent amb cara, nom i cognom”, explica Marcos. “Creem un equip de coordinació, al qual es batejà com a ‘Gabinet de crisi’ i comencem a filtrar les necessitats. Publicàvem una missió i creàvem un subgrup de whatsapp amb un responsable de camp que organitzava les necessitats i la gent s'anava apuntant. Una vegada completat el treball, es tancava la missió”.

“La UPV, a més”, hi afegeix l'estudiant del Màster en Enginyeria Industrial, “ens ajudà amb el tema de les assegurances, i qualsevol membre de la comunitat universitària UPV en signava una per a estar cobert”.

L'hora de cedir el testimoni

Després de dues setmanes d'extraordinària labor, “en què”, insisteix Marcos, “hem comptat amb l'ajuda de moltíssima gent amb una implicació brutal i sense la qual no haguérem pogut arribar a tantes persones, com ‘Las chicas del cable’ -Sara Gurrea, Lola Gil, Mónica Espí, Mª José, Silvia Ballester, Águeda Climent, Belén Arrogante, Celia Busquets, Ana Muñoz, Llanos Gómez (secundada pels seus companys del Centre de Cooperació al Desenvolupament)…-, l’‘Equip del Rogle’ -integrat per Jose Pedro García Sabater, Julio Juan García Sabater, Aída Sáez Más, Arnau Igualde Sáez, Pilar Isabel Vidal Carreras i David Martínez Jiménez - o companys també de la UPV com són Mar Adsuara, Víctor Ferrer, Ignacio García Saura, Antonio Salto o Manuel Tena, a més de Luis de Mazarredo, professor de l'Escola d'Arquitectura de la UPV, que ha coordinat el treball d'infinitat de voluntaris en el camp, portaven 250 persones entre 5…”, arriba el moment de cedir el testimoni.

“Ens toca tornar a classe, que tenim estudis a completar”, assenyala. “El nostre objectiu era arribar fins on poguérem, sense excedir-nos”. I com afegeix Ricardo, “ara, fa falta gent qualificada per a revisar la situació dels edificis, cal deixar els professionals”.

“Nosaltres reorientarem el projecte. Recuperar les cases serà molt complicat, i jo no puc reconstruir-la, però sí ajudar a recuperar llars. La no-urgència, que continua sent necessària, d'acompanyament de persones, d'atenció, d'afecte… Al final, quan eres allí, t'adones que no són números, són persones. Continuen tenint necessitats que podem i hem d’atendre”.

De la mateixa manera pensa Marcos: “S'ha notat el retorn a les classes. Hi ha menys voluntaris i, afortunadament també, menys peticions urgents. Abans era ‘no puc eixir de casa’ o ‘tinc el soterrani inundat’, ara ja és buidar trasters i altres coses que no són emergències, però han de ser ateses encara. Per això, la nostra idea és virar el projecte cap a les necessitats que hi ha actualment, dotar de recursos que es perderen (electrodomèstics bàsics, llums, peretes, pintar parets, eliminar marques…). Donarem continuïtat al projecte, però adaptant-lo a les necessitats i a la situació actual”.

Voluntaris digitals UPV

“Ara”, indica Marcos, “és el moment de les subvencions, les ajudes, i ací és on entren els voluntaris digitals”. Què són els voluntaris digitals i d'on sorgeixen? Ho explica Belén Arrogante, coordinadora del projecte i responsable d'Alumni UPV.

“Som un subgrup nascut de Voluntaris UPV. Inicialment, arreplegàvem un perfil de necessitats que arribaven al grup de whatsapp, peticions de l'Ajuntament de Torís, tramitació d'ajudes amb TRAGSA, fotos d'edificis, obtenció de referències cadastrals… i a poc a poc hem fet el pas a la creació d'un web que proporciona un índex organitzat i verificat amb els principals recursos i ajudes disponibles per a les persones afectades per la DANA a la Comunitat Valenciana”.

Aquest web, Voluntaris Digitals UPV, “inclou informació sobre ajudes econòmiques, serveis socials, assistència en cas de danys a l'habitatge, així com altres iniciatives locals i regionals”. Així mateix, prossegueix Belén, “compta també amb un enllaç per a suggerir que puguem incloure nova informació, que nosaltres revisarem i, en cas de ser pertinent, l'agregarem en un màxim de 24 hores”.

Al costat d'ella, integren el grup de Voluntaris Digitals UPV Daniel Cuesta, estudiant de doctorat a l'institut Ingenio (CSIC-UPV); Ana Galiano, PTGAS a l'Oficina d'Acció Internacional; Aida Gil Pérez, PTGAS a VRAIN-UPV; María Moncho, professora del Departament d'Enginyeria Gràfica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Geodèsica, Cartogràfica i Topogràfica, i Bárbara Vega, col·laboradora externa a la UPV, pertanyent a l'àrea de Disseny de Hello Watt.

Generació de cristall…?

En qualsevol cas, i malgrat que en aquesta allau de més de 1.600 voluntaris hi ha moltíssima presència de personal de serveis, docent i investigador de la UPV, i fins i tot de nombroses persones externes a la politècnica valenciana, si alguna cosa ha demostrat aquesta greu crisi humanitària provocada per la DANA és que la qualificació de tota una generació de joves com ‘de cristall’ és un fals mite.

“S'ha vist que la nostra generació té molt a aportar”, conclou satisfet Marcos. “Hem escrit cartes individuals a tothom donant-li les gràcies, sobretot, per confiar en nosaltres, per posar recursos de la UPV a les nostres mans. No m'he sentit mai tan valorat en la vida. Ha sigut un honor”.

No en va, a l'hora de la veritat, aquesta generació ha estat molt més a l'altura que els responsables institucionals i governamentals, ha demostrat lideratge, temprança, capacitat de reacció i compromís amb la societat que l’envolta.

En definitiva, ha demostrat ser un autèntic exèrcit que conjumina coneixement, habilitat organitzativa i la humilitat suficient per a saber com i quan tant ajudar com fer-se a un costat. I l'han fet no amb la feblesa del cristall, sinó amb caràcter, determinació, força… i la duresa del diamant.

Coneix en dana.upv.es totes les accions impulsades per la UPV per a respondre a la catàstrofe generada després de la DANA

Carlos Ayats Pérez / Àrea de Comunicació UPV (ACOM)