Nominat com a millor docent d'Espanya

Allò de “la lletra amb sang entra” està superat des de fa dècades. De fet, s'ha comprovat just el contrari: el procés d'aprenentatge és molt més efectiu quan la metodologia, l'estil d'impartir les classes i les condicions són les propícies per a suscitar l'interès i despertar la motivació per aprendre, siga com siga la matèria. Anem, el Sant Greal que persegueix tot professor o professora.

Raúl Terol no es creu Indiana Jones, però l'alumnat que passa per les seues classes de Ràdio, al Campus de Gandia, sí que veu alguna cosa especial en ell. I, sobretot, en la seua manera de fer classe. Són ells i elles, amb els seus vots, les que han possibilitat que opte al Premi Educa Abanca a Millor Docent d'Espanya, en la categoria d'Universitat. Precisament, aquest fet, que la seua nominació siga fruit del reconeixement estudiantil, és el que “major satisfacció” li produeix.

El seu nom s'inclou en un llistat al costat d’altres 63 docents universitaris. En total, s'havien presentat més de 2000 sol·licituds de tota Espanya en les diferents divisions: Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat, Educació no formal, FP i Universitat. El nom dels i les guanyadores es coneixerà el 15 de març de 2025, “tot i que formar part d’aquesta llista, ja suposa tot un honor i un reconeixement al que he aprés al llarg de molts anys” sosté.

“Parlar en el seu idioma”

El mètode de Raúl Terol per a fer més interessants les seues classes podria semblar senzill. O impossible, segons cadascú. “Cal intentar parlar en l'idioma en què parlen els i les estudiants, manejar els seus propis codis”, diu. El professor, que forma part de la primera promoció de Comunicació Audiovisual de la UPV, empra en les seues classes expressions i exemples pròxims a l'alumnat i que circulen en les xarxes socials. Així, tracta de “descodificar i fer més accessible el llenguatge acadèmic que, sovint, està molt allunyat de la joventut”, subratlla.

Escolta activa

A més, en les seues classes -teòriques, pràctiques i/o en grup- regna l'escolta activa. Podria semblar lògic tractant-se de la matèria que imparteix, però no es refereix a aquesta obvietat, sinó a la idea de fer partícip a l'alumnat de la marxa de les classes com a exercici d'aproximació i per a “trencar la barrera” entre l'aula i el docent. "Crec que quan escoltem l'estudiantat, quan som conscients de les seues inquietuds i circumstàncies, el procés d'aprenentatge mutu flueix d'una manera molt més natural i efectiva", conclou Terol.