•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Hi ha animals que s'adapten millor als canvis ambientals. I la clau d'això resideix en el seu ADN i el microbioma. Un recent estudi liderat per un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent a l'Institut de Ciència i Tecnologia Animal (ICTA), ha constatat com el sistema immunològic està influenciat de manera diferent segons la composició bacteriana de cada animal. Els resultats d'aquest estudi, en el qual han participat també investigadores de la Universitat Miguel Hernández (UMH) i de la Universitat de Lleida (UdL), s'han publicat en la revista Microbiome.

La investigació és la primera en el camp de la millora genètica animal que ha identificat bacteris de l'intestí que podrien estar incidint en l'habilitat dels animals a adaptar-se als canvis ambientals, és a dir, que afecte la seua resiliència. A més, aquests bacteris, al seu torn podrien, estar regulades pels gens d'aquests animals. D'aquesta manera, els resultats obtinguts per l'equip de la UPV i la UMH, podrien contribuir a millorar el benestar animal i la sostenibilitat del sector ramader.

“El sistema immunològic és clau per a respondre contra amenaces ambientals, com pot ser la infecció per patògens externs. La identificació que hem aconseguit d'aquestes espècies bacterianes ressalta la importància del sistema immunològic en la regulació de la resiliència. Hem identificat gens i espècies que contribueixen a una millor salut de l'individu, per tant, a una major capacitat d'adaptació”, explica Cristina Casto, investigadora de l'ICTA i coautora de l'estudi.

Un estudi amb 13 generacions de conills

Per a arribar a aquestes conclusions, l'equip de la UPV, la UMH i la UdL va comparar la composició del microbiana de dues línies de conills en un mateix ambient, amb un origen genètic comú però seleccionades divergentment. Les línies van ser seleccionades divergentment en la UMH durant 13 generacions, tenint en compte un fenotip concret: la variància ambiental de la grandària de ventrada. La importància d'aquest fenotip radica en la seua relació amb la capacitat de l'animal per a contrarestar o afrontar els canvis ambientals, sense que es veja perjudicada la seua producció o recuperant aquesta d'una forma òptima i ràpida. És a dir, s'ha observat que els animals amb una menor variància ambiental en la seua grandària de ventrada són animals més resilients.

Utilitzant diferents eines bioinformàtiques, l'equip de la UPV va analitzar una representació d'animals de totes dues poblacions de conills. A través de diverses metodologies estadístiques van identificar diversos grups de bacteris i de gens bacterians que permetien classificar i predir quin animal pertanyia a cada població amb una fiabilitat superior al 90%. En total, va identificar 35 espècies de bacteris. Encara que l'efecte que causen moltes d'elles és confús o desconegut, algunes de les identificades regulen l'activitat immunològica i podrien estar afectant l'estat de salut dels conills i per tant a la seua resiliència.

“Entre els grups de bacteris, es van observar espècies beneficioses per a la salut de l'individu en els animals més resilients, com Limosilactobacillus fermentum i Odoribacter splanchnicus mentre que les espècies més perjudicials les detectem amb major abundància en la línia menys resilient (Eggerthella sp, i Acetatifactor muris)”, explica Cristina Casto. L'estudi ha permès també identificar gens microbians de rutes que podrien contribuir a regular el sistema immunitari.

“Tots aquests resultats apunten al fet que el sistema immunològic està influenciat de manera diferent per la composició bacteriana de cada població d'animals. Aquest treball obri la porta al fet que, en un futur, el sector de la ramaderia puga aplicar aquests coneixements per a estudiar la composició de bacteris en els seus animals i seleccionar aquells més idonis per a modular la resiliència. Es podria realitzar una selecció basada en el microbioma. I, a més, es podria estudiar els beneficis de desenvolupar probiòtics basats en aquestes espècies bacterianes i, d'aquesta manera, modificar la resiliència animal d'una forma més simple, barata i aplicable a gran escala”, conclou Noelia Ibáñez, investigadora de l'ICTA-UPV.