La Universitat Politècnica de València (UPV) va inaugurar el passat 15 de setembre el curs 2023-2024, en un acte que va comptar amb la presència del conseller d'Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, José Antonio Rovira, i en el qual el catedràtic de la UPV José Hernández Orallo va impartir la lliçó magistral, titulada “Intel·ligència artificial i natural: de la diversitat a la generalitat”.
En el seu discurs, el rector de la UPV, José E. Capilla, va reivindicar “una nova estructura de finançament” de les universitats públiques valencianes que assigne, almenys, el 40% de recursos per a reconèixer els resultats d'R+D+i.
“L'aportació de recursos públics no es pot justificar només amb una docència de qualitat, sinó que requereix també resultats efectius en termes d'ocupabilitat, de formació al llarg de la vida, de creació de coneixement rellevant i d'aportació a la innovació dels sectors productius”, va dir.
A més, Capilla va defensar que “és imprescindible” disposar d’un pla pluriennal de finançament (PPF), i va afegir que el PPF “suposa la mínima garantia, que hem de donar les mateixes universitats públiques a la societat, del fet que se'ns finança amb racionalitat i d'acord amb el que aportem a aquesta”.
Per últim, va advocar a favor d’un pla “específic” que diferencie l’única universitat tecnològica de la Comunitat Valenciana, “que s’adapte a les característiques i objectius específics de la UPV en tots els plans: docent, de recerca i de transferència de coneixement”.
Per part seua, el conseller d'Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana va destacar en la seua intervenció “el compromís del govern valencià a l'hora d'afrontar el que ara com ara és el principal repte per a garantir el funcionament i la qualitat de les universitats: un pla pluriennal de finançament que done estabilitat i certesa financera a les universitats”.
La lliçó magistral, a càrrec del catedràtic José Hernández Orallo, va abordar la qüestió de com la intel·ligència artificial, inspirada per la intel·ligència natural, ha pivotat de la diversitat a la generalitat, des dels organismes i sistemes especialitzats –amb sistemes cognitius molt particulars i diversos– fins a sistemes de propòsit general o dotats d'intel·ligència general. El seu discurs va fer referència al passat, el present i el futur de la intel·ligència, incidint en els aspectes que permeten comprendre els nous tipus d'intel·ligència des d'un punt de vista menys antropomòrfic.
Hernández Orallo és professor i investigador de l'Institut Valencià de Recerca en Intel·ligència Artificial de la UPV (VRAIN) i de l'Escola Valenciana de Postgrau i la Xarxa d'Investigació d'Intel·ligència Artificial (ValgrAI). Exerceix també d'investigador principal del Leverhulme Centre for the Future of Intelligence de la Universitat de Cambridge (Regne Unit).
L'investigador de la UPV ha publicat cinc llibres, més de dos centenars d’articles en revistes i ponències sobre la intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic, la ciència de dades i el mesurament de la intel·ligència, i aborda al llarg de tot el seu treball una anàlisi profunda de les capacitats, el progrés, l'impacte i els riscos de la intel·ligència artificial.
La seua contribució en tots aquests camps ha despertat l'interès de la comunitat científica en conjunt i de mitjans de comunicació com The Economist, New Scientist o Nature, entre altres.
Durant l'acte, també es va presentar la memòria anual de la UPV i va tenir lloc el reconeixement al professorat que ha obtingut la cinquena avaluació positiva a l’activitat investigadora.
En aquest curs 2023-2024, 32.069 estudiants s'han matriculat en alguna de les titulacions que conformen l'oferta acadèmica de la UPV: 48 estudis de grau (22.055 persones), 25 dobles graus (1.474), més de 100 màsters (6.141) i 32 programes de doctorat (2.399).
Notícies destacades