Vicenç Almenar, director del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València.
El Campus en una frase: som un campus proper, per la proximitat entre les persones que el vivim cada dia, i per la proximitat al territori que ens envolta.
Un llibre: Cien años de soledad. Recorde que em va absorbir només obrir les seues pàgines, anar a Macondo i conviure amb Aureliano, sense poder parar de llegir-lo.
Una pel·lícula: em costa triar; soc un enamorat del cine. Bleu em va emocionar com poques amb Juliette Binoche i eixa composició inacabada, i, a més em recorda quan vivia a València i anava sovint al cinema, especialment a les sales Albatros; o Cadena perpetua i la seqüència de l’emissió d’òpera per la megafonia, un instant de llibertat.
Una sèrie: Germans de sang. Em va agradar com ens aproxima a la Segona Guerra Mundial a Europa, amb la combinació del relat dels protagonistes reals i la ficció que ens transporta a les seues vivències, la crueltat de la guerra i com, en eixes circumstàncies, persones normals es transformen en líders, referents, herois.
Una cançó: Dreams, de The Cranberries. M’agrada el rock i la música celta; ells combinen les dues i aquesta cançó és una joia.
Un destí: el Gran Canyó del Colorado, un paisatge inoblidable, tant des de terra com des de l’aire.