El campus de Gandia ha acollit la segona edició del Seminari Interdisciplinari de Teoria de la Comunicació. La trobada organitzada per Mediaflows s’ha convertit en espai per a la reflexió dels denominats “desordres informatius de la nostra societat”.
Sota el títol “Crisi del periodisme en l’esfera pública postmediàtica”, el campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha acollit la segona edició del Seminari Interdisciplinari de Teoria de la Comunicació. Aquesta trobada, organitzat pel grup d’investigació Mediaflows, s’ha postulat “com a espai de reflexió interdisciplinària en el qual abordar les transformacions de l’esfera pública en l’actualitat, així com del sistema mediàtic periodístic i informatiu”.
Per al director del campus de Gandia, Vicenç Almenar, “aquest seminari ha sigut una oportunitat per al nostre alumnat, atés que les qüestions tractades estan relacionades amb els estudis de comunicació que impartim”. Per part seua, per a Germán Llorca, professor del campus i codirector del seminari, ha sigut “una ocasió per a examinar plegats i discutir idees sobre els denominats desordres informatius de la nostra societat”.
Els desordres informatius de la nostra societat
Els canvis en el consum informatiu; les innovacions en els formats periodístics o l’ús polític i social de faules i les seues conseqüències; les estratègies per a fomentar una ciutadania crítica i combatre la desinformació o la precarietat laboral són alguns dels aspectes que ha tractat el congrés. Com ha indicat Llorca, “s’ha fet una aproximació de manera específica a aquells punts clau que es veuen afectats especialment per l’actual context tecnològic comunicatiu”.
Desinformació i populisme
La conferència inaugural del seminari ha sigut a càrrec del catedràtic de Periodisme de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), José Luis Dader, qui ha parlat sobre els nous reptes de la comunicació política sota l’entorn tecno sentimental i el populisme. Segons Dader, la predominant ideologia del sentiment fa que els punts de vista “no es transmeten per l’articulació d’idees, sinó mitjançant manifestacions de les emocions”. La política interessa “com a espectacle” i el consum d’un contingut “es resumeix a segons, sense la rigidesa del contrast de dades”. En definitiva, la comunicació política s’ha transformat, “sentim la política en lloc d’analitzar-la”, ha declarat.
En les comunicacions del seminari s’han abordat qüestions com la intel·ligència artificial i les narratives emergents en el periodisme. També, l’ocupabilitat en la indústria de la comunicació i els seus impactes en el context del capitalisme de plataformes. “Hem comptat amb més de 30 comunicacions i 6 taules de debat”, subratlla el codirector del seminari, que han congregat a investigadors, professionals i estudiants durant dues jornades d’intercanvi de coneixement, diàleg i aprenentatge.
En aquest sentit, Astrid Wagner, de l’Institut de Filosofia del CSIC, s’ha referit a l’espai públic i a la comunicació responsable en temps de postveritat durant la conferència de clausura. Per a la investigadora, el concepte de veritat ha entrat en crisi donant lloc a l’aparició de campanyes de desinformació i afavorint la polarització de les idees, així com el negacionisme i la ignorància activa dels ciutadans.
Segona edició del Seminari Interdisciplinari de Teoria de la Comunicació
Des de l’organització del seminari també s’ha indicat que la trobada, celebrada al campus de Gandia, “ha sigut una oportunitat per a estrènyer vincles d’investigació entre el personal de la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València i la Universitat Complutense de Madrid, que es dediquen a treballar els mateixos temes”.
A més, s’ha comptat amb el suport de la Càtedra d’Anàlisi i Prospectiva de l’Audiovisual (CAPA) i amb la col·laboració de Xarxa d’Investigació en Comunicació Comunitària, Alternativa i Participativa (RICCAP), ECREA (European Communication Research and Education Association) i Unió Llatina d’Economia Política de la Informació, la Comunicació i la Cultura (ULEPICC-Espanya); associacions que “aglutinen centenars d’investigadors i investigadores de tot el món que treballen des de perspectives complementàries els mateixos temes”.Des de l’organització del seminari també s’ha indicat que la trobada, celebrat al campus de Gandia, “ha sigut una oportunitat per a estrènyer vincles d’investigació entre el personal de la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València i la Universitat Complutense de Madrid, que es dediquen a treballar els mateixos temes”.