Investigadors del campus de Gandia de la UPV participen en un estudi internacional amb el suport de l’ONU per a reduir les amenaces a la megafauna marina.
Un equip de l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha participat en un estudi internacional que ha seguit els moviments de més de 100 espècies de grans animals marins, i ha identificat les zones més importants dels oceans del món per a millorar-ne la conservació. Aquest projecte, coordinat per la Universitat Nacional d’Austràlia, avalat per l’ONU i anomenat MegaMove, reuneix quasi 400 científics de més de 50 països i conclou on seria més eficaç implementar mesures de protecció per a conservar espècies, com ara taurons, balenes, tortugues i foques, la qual cosa es coneix com a megafauna marina, entre altres. El treball s’ha publicat en Science.
Actualment, les àrees marines protegides cobreixen només un 8% dels oceans del món, encara que el Tractat d’Alta Mar de l’ONU busca ampliar aquesta xifra al 30%. L’estudi confirma que els objectius d’aquest tractat —ja signat per 115 països, però encara pendent de ratificació— són un pas important per a ajudar a la conservació. No obstant això, assenyala que aquest objectiu és insuficient per a abastar totes les zones crítiques que usen les espècies marines amenaçades, per la qual cosa es necessiten mesures addicionals per a reduir les amenaces a què s’enfronten.
Reduir la pressió humana sobre aquestes espècies
Entre les espècies marines més emblemàtiques —conegudes com a megafauna marina— es troben taurons, balenes, tortugues i foques. Són, majoritàriament, depredadors clau en les cadenes alimentàries marines, però cada vegada estan més amenaçades per l’activitat humana. L’ecòloga marina i autora principal de l’estudi, la professora associada Ana Sequeira de l’ANU, explica que l’objectiu del treball era identificar les zones que usen aquests animals per a comportaments essencials, com és alimentar-se, descansar o migrar. Per a això, n’han analitzat els patrons de moviment.
“Descobrim que les zones que utilitzen aquests animals coincideixen en gran manera amb amenaces com són la pesca, el transport marítim, l’augment de les temperatures i la contaminació per plàstics. L’objectiu de protegir un 30% dels oceans és important, però no és suficient per a protegir totes les zones clau. Per això, necessitem estratègies addicionals per a reduir les pressions que pateixen aquests animals més enllà de les àrees que es protegiran. La nostra investigació mostra que, a més de les zones protegides, serà clau implementar mesures com són modificar les arts de pesca, canviar la il·luminació de les xarxes o establir rutes marítimes alternatives per a reduir la pressió humana sobre aquestes espècies”, assenyala Ana Siqueira.
L’estudi també està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, en particular amb l’Objectiu 14 sobre la vida submarina, i amb l’Objectiu A del Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Mont-real, que busca frenar l’extinció causada per l’ésser humà d’espècies amenaçades.
Per part seua, Jorge Rodríguez, coautor de l’estudi i investigador de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, hi afegeix: “Hem identificat les principals zones a prioritzar per a aconseguir el 30% de protecció, i classificar-les segons l’ús que en fan les espècies de megafauna marina. La nostra anàlisi revela en quines parts dels oceans aquestes espècies tenen les seues àrees de residència o els seus corredors migratoris. Hem prioritzat aquelles zones que són més importants per a més espècies”, va afegir.
“Però la conclusió és que, encara que es protegira aquest 30% dels oceans, seguiria sense ser suficient per a conservar-les”, va subratllar la professora Sequeira.
Des de l’IGIC UPV, seguiment satel·litari de la tortuga babaua
Per part de la UPV, l’equip de l’IGIC, coordinat per Eduardo Belda, ha treballat en el seguiment satel·litari de la tortuga babaua al Mediterrani, en què s’ha realitzat el marcatge de les tortugues marines, recopilació de dades i el seu tractament. Els animals marins són més difícils d’estudiar que els terrestres, i el seguiment satel·litari permet obtenir informació detallada i actualitzada del seu comportament, hàbitat, distribució i rutes migratòries, així com de les amenaces potencials amb què es poden trobar en el seu viatge per la mar.
Referència:
Ana M. M. Sequeira et al., Global tracking of marine megafauna space use reveals how to achieve conservation targets. Science388,1086-1097(2025). DOI:10.1126/science. adl0239