Història del Campus d’Alcoi
El campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València té els seus orígens en la Real Fàbrica de Paños d’Alcoi (RFPA), organisme que durant la segona meitat del segle XVIII i primera dècada del XIX va emprendre una decidida política de renovació i industrialització promovent contractes a tècnics estrangers i experts en processos de tintures i equipament. A més va fomentar l’enviament de comissionats a diferents llocs a fi d’introduir innovacions i incorporar noves maquinàries de filatura.
Segle XIX
Durant la segona dècada del segle XIX es van produir turbulents successos antimaquinistes originats pel rebuig dels treballadors a la introducció de nous mètodes de producció que eliminaven gran part del treball manual. Aquests esdeveniments units al fet que, pese a l’esforç realitzat per la RFPA, la indústria d’Alcoi no aconseguia estar al dia en el desenvolupament tecnològic. Van mostrar la necessitat de crear un centre d’estudis superiors capaç de generar tècnics especialistes amb forta preparació teòrica – pràctica, capaces de dirigir una moderna fàbrica tèxtil.
Així també, la real Fàbrica de Paños d’Alcoi va manifestar la seua preocupació de dependre de tècnics estrangers i va arribar a la conclusió que era necessari formar tècnics que, després d’una preparació teòric – pràctica, foren capaces de dirigir competentment les diferents seccions d’una fàbrica tèxtil moderna i mecanitzada.
La idea es va concretar en la sessió del dia 29 d’octubre de 1828, en la qual la Real Fàbrica va acordar crear i mantenir a les seues expenses uns estudis de preparació industrial, que anomenaria Establiment Científic – Artístic, conegut amb el nom de “Escola de la Bolla”, nom que pren de l’antiga casa gremial de l’entitat fundadora, denominada així perquè en ella es bollaban els draps.
El projecte es va dur a terme sense demora i es va posar en marxa a l’any següent. Es van crear quatre càtedres en les quals s’impartien les següents assignatures: Saber llegir, escriure i nocions de comptabilitat, en la primera càtedra; Aritmètica i Àlgebra, en la segona; Geometria, Mecànica, Física i Disseny Geomètric aplicat a les Arts, en la tercera; i Química en la quarta càtedra. L’Establiment Científic – Artístic va durar tan sols cinc anys.
Per la Reial orde de 1853 es creen a Espanya tres centres d’ensenyament tècnic sent la d’Alcoi un d’ells. Es van reprendre els estudis de caràcter oficial, sota la denominació de “Escola Industrial Elemental”, subvencionada amb fons estatals, municipals i industrials. A partir d’aquest moment la intervenció estatal és creixent i decisiva. L’RD de 30/8/1862 concedeix a aquesta Escola l’expedició de títols, primer de perit químic i després de mecànic. Aquest tipus d’escoles va ser suprimit posteriorment, però Alcoi va continuar en la seua obstinació i la seua Escola va funcionar com a únic centre dedicat a aquesta classe d’estudis tècnics.
Segle XX. L’Escola Industrial
El Reial decret del 17 d’agost de 1901 reforma radicalment els ensenyaments superiors. L’Escola Industrial Elemental d’Alcoi passa a denominar-se Escola Elemental d’Indústria i es crea la nova Escola Superior d’Indústria. Començaria a funcionar en l’obertura del curs 1902/03 amb l’especialitat de perits mecànics, químics i electricistes. Posteriorment s’incorpora l’especialitat de manufacturer o tèxtil per rD de 10/1/1902, i la d’aparelladors en 1907.
En 1910 es va establir l’Escola Industrial, que suposava la fusió de l’Escola Superior d’Indústria i l’Escola Elemental d’Indústria (més enfocada a estudis d’Arts i Oficis).
En 1923 comença a alçar-se un nou edifici sobre l’antic estenedor de llanes de la real Fàbrica de Paños que, mantenint el seu decidit suport a l’ensenyament tècnic, va cedir gratuïtament l’anterior solar. Aquesta construcció és l’actual edifici de el Viaducte.
Durant la Guerra Civil l’edifici va albergar l’Hospital Suec – Noruec de combatents.
Prescindint d’altres reformes per les quals l’Escola va tenir diverses denominacions, l’RD de 22/7/1942 introdueix reformes en els plans d’estudis i règim d’ensenyaments i es canvia una altra vegada el nom de Tècnics pel de Perits i l’Escola passa a denominar-se “Escola de Perits Industrials”. En 1964, pateix un altre canvi de nom i es denomina “Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial”.
Integració a la Universitat Politècnica de València
En 1972 s’integra a la Universitat Politècnica de València com “Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Alcoi” (EUITIA).
Des de 1983 s’imparteixen 5 especialitats: Química, Mecànica, Elèctrica, Tèxtil i Electrònica Industrial.
Amb l’entrada en vigor de la LRU en 1986, la Universitat adquireix una nova estructura interna que la reorganitza en òrgans col·legiats, anomenats departaments. Donada aquesta nova estructura i la singularitat que l’Enginyeria Tèxtil representa dins de la UPV, se situa la seu central del Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera a Alcoi.
Des de 1991, s’imparteixen, en el departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera, cursos de Doctorat (3r cicle).
En el curs 1993/94 s’inicien els estudis d’enginyer Tècnic en Telecomunicacions, especialitat Telemàtica. En el curs 1994/95 cal sumar una nova titulació, la d’Enginyer Superior en Organització Industrial (2o cicle), la qual cosa confereix a aquesta Escola Universitària d’Alcoi un rang superior. Per això el 19 de juliol de 1994, el Consell interuniversitari aprova el nou rang i passa a denominar-se de manera definitiva Escola Politècnica Superior d’Alcoi (EPSA), segons el que es disposa en el DOGV no 2423 de 9/1/1995.
En el curs acadèmic 1995/96, a més de les titulacions esmentades (totes elles amb nous plans d’estudi iniciats en el curs 1993/94) cal sumar una nova, la d’Enginyer Tècnic en Disseny Industrial. El curs 1997/98 va començar amb la Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses.
Des de febrer de 1998 el campus d’Alcoi ha ampliat les seues instal·lacions amb un nou edifici rehabilitat d’una antiga fàbrica tèxtil de principis del segle XX, l’edifici de Ferrándiz. Des de 2006 es disposa d’un tercer edifici industrial de principis del segle XX, el de Carbonell, el qual està situat davant de l’edifici Ferrándiz. El conjunt format pels dos edificis constitueix un complex únic d’arquitectura industrial de principis del segle XX.
En el curs 1999/2000 comença a impartir-se una altra titulació superior, Enginyeria de Materials. En el curs 2001/02 s’anade l’última de les noves titulacions, Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió.
D’altra banda, l’any 1999 es va implantar el doctorat en Enginyeria en Organització Industrial. En el curs 2007/08 es va iniciar el Màster Oficial Universitari d’Enginyeria Tèxtil.
Adaptació dels títols al Marc Europeu d’Educació Superior
Posteriorment a partir de l’any 2009, es va iniciar l’adaptació dels títols al Marc Europeu d’Educació Superior. D’aquesta manera en l’actualitat es poden cursar vuit graus: Grau en Enginyeria Elèctrica, Grau en Enginyeria Mecànica, Grau en Enginyeria Química, Grau en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Productes, Grau en Enginyeria Informàtica, Grau en ADE, Grau en ADE+Turisme i Grau en ADE+Enginyeria Informàtica.
Les titulacions superiors també es van adaptar a Bolonya com a màsters universitaris oficials: Màster Universitari en Enginyeria Tèxtil, Màster Universitari en Enginyeria d’Organització i Logística, Màster Universitari en Enginyeria, Processament i Caracterització de Materials i Màster Universitari en Direcció d’Empreses (MBA).
L’any 2014 s’incorporava al campus el nou edifici Georgina Blanes, dotat amb un pavelló i instal·lacions deportes, múltiples laboratoris d’investigació i ús docent, una zona verda i un aparcament subterrani.
En l’actualitat, la UPV Alcoi és un campus universitari competitiu, pròxim als alumnes, que ofereix una formació personalitzada i adaptada als reptes de l’economia i societat. Prop de 2.500 alumnes cursen els seus estudis al Campus d’Alcoi de la UPV.