Imatge: Carta a mi madre para mi hijo, Carla Simón
Projecte del Vicerectorat d’Art, Ciència, Tecnologia i Societat per al Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València.
Entreactes proposa una trobada expandida al voltant del cinema i la imatge contemporània: un programa que articula projeccions contextualitzades per les cineastes i especialistes convidades, juntament amb un taller d’escolta al context i creació fílmica.
Les pel·lícules seleccionades són imatges situades que enuncien alhora que pregunten, que no tanquen el seu sentit, sinó que obrin espais de reflexió tant sobre la seua pròpia materialitat —la de la imatge— com sobre les problemàtiques i temàtiques que mostren. Després del visionat, reflexionarem al voltant de qüestions com el passat i el present industrial, el capitalisme, la precarització i la seua construcció de subjectivitats, els ritus, les relacions familiars i afectives, les correspondències fílmiques, el diari, l’arxiu i la reapropiació de materials o la borrosa frontera entre el documental i la ficció.
En paral·lel a les sessions de projecció, es desenrotllarà un taller de cinema-assaig en el que aprofundirem sobre la potència de les imatges, al mateix temps que construirem les nostres pròpies narracions recuperant històries no contades o reescrivint unes altres en col·lectiu, subratllant també el poder de l’audiovisual per a generar comunitat.
Disseny, comissariat i coordinació: Sonia Martínez Navarro.
TALLER de Cinema-assaig: de l’escolta a la narració
Campus d’Alcoi UPV
Taller – laboratori per a la realització d’una xicoteta peça fílmica de no ficció, orientat a qualsevol persona interessada.
El taller es planteja com un procés d’escolta en el qual les pròpies participants aniran definint els nuclis i agents d’interés (persones, edificis, llocs…) per al documental, relacionats amb la història i el patrimoni immaterial d’Alcoi i el seu entorn. L’objectiu és, d’una banda, fer aflorar i visibilitzar relats menors, que no han sigut comptats o als quals se li poden afegir altres capes de sentit, i per un altre, compartir referències i recursos audiovisuals contemporanis per a la construcció i lectura de documentals i altres peces fílmiques d’un caire més assatgístic.
Dirigit per Cine por venir (Mar Reykiavik i Miquel Ángel Baixauli)
Dates i horaris:
Els següents dimecres i dijous de febrer: 4 i 5, 11 i 12, 18 i 19, en horari de 16 a 19,30h*.
Divendres 27 de febrer: projecció i trobada de les persones involucrades.
*El 12 i el 19 les sessions acabaran a les 18.15h per a participar en les projeccions.
Núm. màxim participants: 15 persones.
Preinscripcions fins al 28 de gener: entreactes.cinema@gmail.com
Preu: gratuït.
Orientat a: qualsevol persona interessada (no és necessària, però es valorarà positivament la vinculació amb la UPV).
En el moment de la preinscripció, et sol·licitarem una xicoteta presentació en la qual indiques la teua relació amb Alcoi i per què t’interessa el taller.
+ informació sobre el taller al final de la pàgina.
Projeccions
Lloc: CADA (Carrer Rigoberta Albors. 6, Alcoi). Entrada lliure fins a completar aforament.
Sessió 1. Divendres 6 de febrer, 18.30h
Las cigarreras, Teresa Lanceta (2011/ 2022), 60’
Contextualitzen: Teresa Lanceta i Edurne Vaello.
«De la meua mare he heretat un esperit lluitador, social i obrer.» Filla d’una cigarrera
Las cigarreras, editada per Virginia García del Pino, arreplega records i opinions de les treballadores de la fàbrica de tabacs d’Alacant, una vegada tancada. Quan aquesta va obrir en 1801, Alacant era una ciutat emmurallada amb un xicotet port. Situada extramurs, la fàbrica es va nodrir de dones dels barris més humils de la ciutat i de les poblacions agrícoles confrontants. Dones que van sustentar aquesta indústria amb llargues jornades de treball embolicant cigars a mà i, quan la industrialització es va imposar, fent cigarrets al capdavant de les màquines. La convivència estreta allargada en el temps fa que compartisquen experiències i que es genere una amistat. Ser cigarrera era un mode de vida, amb una arrelada solidaritat entre companyes i una consciència pròpia. La llegenda cigarrera es basa en la forja de fortes personalitats construïdes a través de l’esforç i l’ajuda mútua.
Sessió 2. Dijous 12 de febrer, 18.30h
Hardly Working, Total Refusal (2022), 20’ i +10K, Gala Hernández (2025), 33’
Contextualitzen: Gala Hernández i Nuria Alabao.
Hardly Working, Total Refusal (2022)
Millor curtmetratge en els European Film Awards. Amb “Red Dead Redemption 2” com a camp de proves, Hardly Working posa el focus en els personatges que normalment romanen en un segon pla: els personatges no-jugables (NPC – Non-Player Character). Una exploració etnogràfica de les realitats laborals i vitals dels personatges no jugadors, els extres digitals dels videojocs. Els seus bucles laborals, patrons d’activitat, fallades i disfuncions dibuixen una vívida analogia del treball en el capitalisme.
+10K, Gala Hernández (2025)
Pol té 21 anys i viu amb la seua àvia. Somia amb viure a Miami i guanyar +10k al mes. Assisteix a esdeveniments de creixement personal, segueix a coaches en línia i inverteix en criptomonedes. Pol no sap quin dia ni a quina hora aconseguirà per fi els seus objectius i es convertirà en la millor versió de si mateix. L’única cosa que sap és que algun dia l’aconseguirà.
Sesion 3. Dijous 19 de febrer, 18.30h
Las novias del sur, Elena López Riera (2024), 40’ i Soc filla de ma mare, Laura García Pérez (2023), 1h
Contextualitzen: Elena López Riera i Laura García Pérez.
Las novias del sur, Elena López Riera (2024)
Dones madures parlen del seu matrimoni, de la primera vegada, de la relació íntima amb la sexualitat. En la repetició d’aquests ritus ancestrals, la directora qüestiona la seva absència de matrimoni, de fills, i amb això, una cadena de relacions mare-filla que s’extingeix.
“Las novias del sur fa anys que és al meu cap. Sempre m’ha fascinat, tot allò que té a veure amb el ritual del matrimoni, el relat tradicional de l’amor heterosexual etern, el lliurament i com això es posa en escena. Sobretot, i molt concretament, la foto de núvia: una dona vestida de blanc, que es pressuposa verge, i que es lliurarà a un home”. Elena López Riera.
Soc filla de ma mare, Laura García Pérez (2023)
Amb un ingent arxiu familiar en l’horitzó, la cineasta reflexiona sobre la identitat a través de la reconstrucció dels seus records. Un documental íntim sobre el seu passat que li servix per a reconciliar-se amb el seu present.
Durant els primers anys de la seua vida, Laura García Pérez va cridar a la càmera “papá”. El seu pare passava gran part de l’any fora del país per treball, mentre la seua mare la gravava perquè ell la vera créixer. Amb ella i amb la seua àvia, revisa ara aquells vídeos domèstics, així com fotografies de les quals ha desaparegut el pare i el diari que la seua mare va escriure en un centre psiquiàtric.
Sessió 4. Dijous 26 de febrer, 18.30h
Correspondencia, Carla Simón i Dominga Sotomayor (2020), 19.29’ i Carta a mi madre para mi hijo, Carla Simón (2022), 24.17’
Contextualitzen: Carla Simón i Álvaro Devís.
Correspondencia, Carla Simón i Dominga Sotomayor (2020)
En forma d’una conversa epistolar filmada, dos jóvens cineastes parlen sobre cinema, el present i passat familiar, herència i maternitat. Les reflexions personals i profundes –que s’encarnen en les delicades imatges preses dia a dia– de sobte es fan ressò de l’emergència política d’un país.
Carta a mi madre para mi hijo, Carla Simón (2022)
Carla està embarassada i nua, igual que en les fotos on la seua mare posa embarassada de la mateixa Carla. La llum del sol es cola a través de les finestres. Veiem ràfegues de Super 8 d’avis, oncles, pares, besavis; somrient, cosint, recitant poesia. Llavors, veiem créixer a una jove des dels 60 fins a l’actualitat, passant per la dècada dels 80, travessant els llindars de la feminitat i la història, fins que es troba amb Carla embarassada al costat del cel blau de la costa catalana.
Sessió 5. Divendres 27 de febrer, 18.30h
Pel·lícula resultat del taller De l’escolta a la narració.
Contextualitzen: Mar Reykjavik, Miguel Ángel Baixauli i participants en el taller.
+ informació sobre les participants en cadascuna de les projeccions
Sessió 01. Divendres 6 de febrer, 18.30h
Las cigarreras, Teresa Lanceta (2011/ 2022)
“…i em va semblar que la vida era un poc això: estar mirant fixament alguna cosa que a penes veus.” Teresa Lanceta
Teresa Lanceta és artista, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2023. És llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona i doctora en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid. La seua obra s’expressa a través del teixit, la pintura, el dibuix, el vídeo i l’escriptura. L’art popular tèxtil, els teixits de l’Atles Mitjà i la catifa espanyola del segle XV conformen la seua pràctica. Entre el 2013 i el 2020 va ser professora a l’Escola Massana de Barcelona. Ha viscut i treballat a Barcelona, Madrid, Sevilla, Marrakech, La Palma, Alacant i Mutxamel, on viu actualment. En 2011 duu a terme el projecte audiovisual Cierre es la respuesta, i en 2012, la investigació De mi madre he heredado. Mujeres e industria tabaquera en Alicante, guardonada amb el premi Bernat Capó. El seu treball escriptural li ha portat a contribuir en nombroses publicacions i a col·laborar amb revistes com a Concreta i Dardo. Fa un temps que ha començat unes relacions que van més enllà de la col·laboració i que ella diu «coautoria» o «autoria compartida»: una manera de treballar en comú amb altres persones o institucions.
Edurne Vaello és llicenciada en Història de l’Art (UV) i ha realitzat el màster de Conservació i Restauració de Béns Culturals (UPV) i el màster de Gestió Cultural (UV). Recentment ha defensat la seua tesi doctoral a la facultat de Ciències Socials de la Universitat de València al voltant la representació i representativitat de les dones a les àrees protegides, amb l’estudi cas del Montseny. És gestora cultural i la seua trajectòria professional gira al voltant el patrimoni cultural, tant des de la gestió com de la investigació, la conservació i salvaguarda, on està molt present la seua mirada feminista. El passat 2022 va ser la guanyadora del premi d’investigació Joan Francesc Mira amb el seu treball sobre les dones a la indústria tèxtil d’Alcoi Màquines de fil, cossos de ferro. A més a més, està implicada en diferents moviments associatius culturals i feministes al Comtat i l’Alcoià i participa activament en l’organització de festivals culturals com Moniàtic (Alcoi).
Sessió 02. Dijous 12 de febrer, 18.30h
Hardly Working, Total Refusal (2022)
Total Refusal (Susanna Flock, Robin Klengel, Leonhard Müller, Michael Stumpf) és un col·lectiu d’artistes obert que critica i s’apropia artísticament de videojocs contemporanis. Atés que la major part de les narratives dels jocs predominants utilitzen els mateixos temes reaccionaris en bucle fins a l’infinit, el gènere a penes desafia els valors dels seus jugadors, sinó que, per contra, afirma conceptes morals hegemònics. Conscients que actualment estos mitjans no aprofiten tot el seu potencial, el nostre objectiu és apropiar-nos dels espais dels jocs digitals i donar-los un nou ús. Movent-nos en el marc d’estos videojocs, però deixant de costat la mecànica prevista del joc, redirigim estos recursos a noves activitats i narratives, amb la intenció de crear espais “públics” amb potencial crític.
+10K, Gala Hernández (2025)
Gala Hernández López és artista, cineasta i investigadora. La seua pràctica interdisciplinària combina el cinema amb la creació de videoinstal·lacions, performances i publicacions. El seu treball analitza críticament els nous modes de subjetivació produïts pel capitalisme computacional. Examina els imaginaris que circulen en les comunitats virtuals, els desitjos vehiculats per les tecnologies disruptives i les noves tecno-utopies reaccionàries com a ficcions compartides que poblen el nostre inconscient col·lectiu. Les seues obres es basen en la investigació i combinen l’anàlisi materialista amb la poesia, la intimitat i els somnis amb l’objectiu de disseccionar les fantasies de control tecnocientífic il·limitat sobre la realitat. El seu treball ha sigut presentat en festivals i institucions internacionals com Cannes, Berlinale, Rotterdam, IDFA, DOK Leipzig, Cinéma du Réel, Curtas Vila do Conde, IndieLisboa, Berlinische Galerie, Palais de Tokyo, Festival du Nouveau Cinéma, Camden Film Festival, Sarajevo Film Festival, Vancouver Film Festival, Tabakalera, transmediale, Kurzfilmtage Winterthur, FRAC Île-de-France, entre altres. La seua pel·lícula La Mecánica de los fluidos va guanyar el Cèsar al millor curtmetratge documental en 2024.
Filmografia
· La Mécanique des fluides (2022)
· For here am I sitting in a tin can far above the world (2024)
· +10k (2025)
· Like moths to light (2026)
Nuria Alabao és investigadora, periodista i antropòloga. Llicenciada en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Coordina la secció de Feminismes de Ctxt.es i forma part del col·lectiu editor de Zona de Estrategia. Estudia el tractament de les qüestions de gènere en la reacció conservadora; antifeminismes, extremes dretes, etcètera; i els seus entrecreuaments amb les migracions i els processos de racialització. La seua producció de coneixement sorgix i es nodrix de les discussions col·lectives de les organitzacions socials de base i les seues formes de resistència. Ha escrit, entre altres llibres, Ínceles, gymbros, criptobros y otras especies antifeministas. Lo que la manosfera nos dice de los adolescentes y del mundo en que vivimos (2025).
Sessió 03. Dijous 19 de febrer, 18.30h
Las novias del sur, Elena López Riera (2024)
Elena López Riera és cineasta, programadora i docent. Després d’una tesi doctoral sobre el cinema argentí contemporani, va ensenyar literatura comparada en la Universitat de Ginebra, la Universitat Carlos III de Madrid i València.
El seu primer curtmetratge Pueblo (2015), es va estrenar en la Quinzena de Cineastes del Festival de Cannes; Las vísceras (2016) es va estrenar en el Festival de Locarno; i Los que desean (2018) va aconseguir nombrosos guardons internacionals com el Pardino d’Or al millor curtmetratge en el Festival de Locarno i la menció especial del jurat en el Festival de Sant Sebastià, entre altres. El agua, el seu primer llargmetratge, va tindre la seu premiere mundial en la Quinzena de Cineastes del Festival de Cannes 2022. La seua última pel·lícula Las novias del sur va ser estrenada en la Semaine de la Critique de Cannes, on va rebre la Queer Palm entre totes les seccions de Cannes, a més acaba de rebre el Cèsar a millor curtmetratge documental i va ser nominada al Goya.
Filmografia
· Las novias del sur (2024)
· El agua (2022)
· Los que desean (2018)
· Las vísceras (2016)
· Pueblo (2015)
· Pas à Genève (2014)
Soc filla de ma mare, Laura García Pérez (2023)
Laura García Pérez és cineasta. Soc filla de ma mare és el seu primer llargmetratge. Va ser desenrotllat en la EICTV (Cuba) en 2020 i en ‘Residències Walden’ dins del context del festival de cinema Majordocs. Es tracta d’una obra premiada per DOCMA, Abastos, Cinema Jove i L’Alternativa; nominada en els Premis Berlanga de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual. És co-creadora al costat d’Inés Calero del pòdcast de cinema de no-ficció ‘Docs&Talks’.
Especialitzada al cinema autobiogràfic. Ha impartit tallers sobre cineastes com Agnes Vardà, Naomi Kawase i Chantal Akerman. Va formar part de l’equip ‘Salvem els vídeos’, on recupera i restaura filmacions domèstiques danyades per la DANA de 2024 a València, en contacte directe amb les famílies.
Sessió 04. Dijous 26 de febrer, 18.30h
Correspondencia, Carla Simón i Dominga Sotomayor (2020) i Carta a mi madre para mi hijo, Carla Simón (2022)
Carla Simón és cineasta i guionista, Premi Nacional de Cinematografia en 2023. Forma part d’una família extensa que és un pou sense fons d’històries. Mirant i escoltant totes estes històries, va decidir fer pel·lícules per a mostrar la complexitat de la condició humana, així com la complexitat de les relacions familiars en particular. Després de graduar-se en Comunicació Audiovisual per la UAB, Simón va aconseguir una beca de l’Obra Social “La Caixa” per a estudiar en la London Film School del Regne Unit.
Verano 1993 (2017) va ser el seu debut autobiogràfic. Es va estrenar en la Berlinale 2017 on va guanyar el Premi a la Millor Pel·lícula i el Gran Premi Kplus de Generació. La pel·lícula ha arreplegat més de 30 premis a tot el món i li va meréixer el Goya al Millor director novell, a més de ser triada per a representar a Espanya en els Oscar. Simón també va rebre el premi al talent emergent Women in Motion a Cannes 2018. En 2002, Simón va estrenar el curtmetratge MiuMiu Women’s Tales Carta a mi madre para mi hijo (2022) dins de les Giornate degli Autori del 79é Festival Internacional de Venècia. La seua segona pel·lícula, Alcarràs (2022) va guanyar l’Os d’Or en la 72a Edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín. Va ser seleccionat en més de 90 festivals internacionals i venut en més de 35 territoris. També va representar a Espanya en els Premis Oscar 2023, va rebre tres nominacions als Premis EFA i va guanyar 6 Premis Gaudí. Romería (2025) és la tercera pel·lícula de Carla Simón que va tindre la seua estrena mundial en la Secció oficial del Festival de Cannes.
Álvaro Devís és redactor en Culturplaza, on escriu principalment sobre cinema i audiovisual, música, literatura i cultura de classe i les seues interseccionalitats. També co-dirigeix, al costat de Clara Gorria, el pòdcast de cinema ‘‘Algo nuevo, algo viejo, algo prestado”.
+ Informació sobre el taller
Les persones participants no tenen per què tenir coneixements audiovisuals sinó voluntat per a rememorar, visibilitzar i construir entre totes un xicotet relat col·lectiu. Durant les sessions es compartiran interessos, memòries i sabers que aniran configurant el contingut de la peça documental. Una vegada definits es plantejarà el rodatge, es gravaran els plans, seqüències i entrevistes, es realitzaran pre-muntatges, els quals es posaran en comú per a decidir la seua forma final, i com a tancament es compartirà el documental en una sessió pública a la qual es convidarà a totes les persones involucrades.
Així mateix, en les sessions es visionaran fragments d’altres treballs fílmics que puguen ser inspiradors per a la construcció de la nostra pel·lícula.
Vinculades al taller, però com a activitats obertes al públic, es convidarà a una o dues persones expertes en alguns dels nuclis d’interès del projecte, amb la finalitat que puguen incentivar el diàleg i les reflexions, així com enfocar les particularitats d’Alcoi i els seus patrimonis materials i immaterials.
El taller estarà dirigit per Cine por venir, col·lectiu que des de 2013 genera diverses accions relacionades amb el cinema i la imatge contemporània, tant en la programació i curadoría com en la creació i articulació de laboratoris i tallers d’aprenentatge i intercanvi. És un col·lectiu mutable en el qual diferents persones col·laboren en funció del context i la proposta.
Impartiran aquest taller i realitzaran la peça audiovisual: Mar Reykjavik i Miguel Ángel Baixauli.
Mar és artista, Màster en MasterLav ‘Laboratori de creació audiovisual contemporània’ i grau en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Compagina la seua pràctica artística amb la didàctica.
Miguel Ángel és cineasta, curador, educador i investigador. Ha realitzat dos llargmetratges i nombrosos mediometrajes documentals i ha impartit gran quantitat de tallers relacionats amb el cinema i la participació social. Membre fundador d’Artxiviu de l’Horta.