Portades de discos
Raimon (1963)
Se’n va anar i tres cançons de Raimon (1963)
Disset anys
Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Se’n va anar
Tant de temps que ha passat! Dintre meu, tanta nit! Dalt del cel, la ciutat on potser ella ha fugit. Se’n va anar en un dia molt clar. Jo no sé si a una terra llunyana. Se’n va anar cap …
Cançó de capvespre
S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava. Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda. S’encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara …
Canta les seves cançons (III) (1963)
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Disc antològic de les seves cançons (1964)
Cantarem la vida
Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Disset anys
Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Cançons d’amor (1965)
Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos com treballa la terra el llaurador del meu poble: amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit, serem junts el fruit. Tu i jo, terra i força. I obrirem junts els …
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
En tu estime el món
En tu estime el món, la terra i la gent d’on véns, en tu estime. I sé que en tu és més fort el dolor i més intensa l’alegria de viure, i és en tu on creix la vida i …
Raimon (1966)
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
En el record encara
Alçava muralles la vida, muralles immenses de paraules i gestos que tu -com qui posa les mans en l’aigua- trencaves i desfeies amb la sola teua presència. El món era molt més que una vida, que dues vides estimant-se. I …
Cançó del remordiment
Quan la nit és un vell armari tot ple de records, quan la nit és un vell armari i ens porta la cançó. Quan es beu i es viu amargament aquesta nostra soledat, quan la nit és un vell armari …
Raimon a l’Olympia (1966)
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
No em mou al crit
No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
He deixat ma mare (o Cançó de la mare)
He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …
Cantarem la vida
Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …
Cançó del que es queda
Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Disset anys
Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Animal d’esperances i memòria
Animal d’esperances i memòria No he volgut ser humà d’altra manera, No he volgut ignorar i resignar-me A ser, poc més poc menys, com una fera. Límits, conec molt bé tants i tants límits. I visc pugnant contra aquests límits. …
Cançons de la roda del temps (1966)
Per ser cantada en la meva nit
Perdut en l’aigua callada del meu somni. Jo sol, i l’ombra dels xiprers, que m’espera mirall endins de l’aigua del meu somni. Pedra, vent: em podríeu allunyar del continu pas de cristall, de l’aigua del meu somni? Enllà d’una profunda …
Just abans de laudes
Benignament sóc ara guiat enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento la contínua font. Quan els purs llavis reposin, cansats de la vigília del tercer nocturn començarà l’ocell la clarosa lloança. Jo, que moro i sé …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
Cançó del triomf de la nit
On l’or acaba tan lentament, banderes, nit enlairada. Escolta una remor de moltes aigües: amb el vent, contra tu, cavalls salvatges. Quan et sentis cridat pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc reialme. Ai, el vell arrelat …
Cançó del pas de la tarda
Entra la tranquil·la tarda pel fosc camí de la mirada. Enllà del mar ben treballat pels bous del sol, endins del blat, quan més perfecta mor la flor a l’aire lleu, pel gran dolor d’aquest camí de la mirada, se’n …
Cançó del matí encalmat
El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant …
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l’aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i …
Cançó de la plenitud del matí
Llum de retorn de barca: la solitud guanyada. A l’or caminat del dia, llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne hàlit de vida d’aire, per mar i somnis duia la solitud guanyada. – Salvador Espriu i …
Cançó de la mort resplendent
Fortunes de mar se m’emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l’engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d’un vell cant. A quin port s’enrolà, serviola, aquest nou timoner tan …
Cançó de la mort callada
Pregunten: “Et lamentes, quan t’és donat el càntic? Nosaltres acceptem aquesta mort callada. Humilment estimem la nostra mort.” Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de ponent. Mur de la nit: a penes la …
Cançó de la mort a l’alba
Petita barca damunt la mar corre fortuna llevantejant. Quan esdevinguis riu de negat, per on sabries passar-lo a gual? Pres que fugia del lent esguard en cap sagrera no té descans. Marquen vedrunes la pobretat d’aquest meu somni de pluja …
Cançó de capvespre
S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava. Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda. S’encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara …
Cançó d’albada
Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. – Salvador Espriu i Raimon, …
Raimon (1967)
Petita cançó de la teva mort
La teva mare broda en el carrer de l’Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d’un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com …
He deixat ma mare (o Cançó de la mare)
He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
Cançó del que es queda
Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …
Raimon al Palau (1967)
Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos com treballa la terra el llaurador del meu poble: amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit, serem junts el fruit. Tu i jo, terra i força. I obrirem junts els …
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
En el record encara
Alçava muralles la vida, muralles immenses de paraules i gestos que tu -com qui posa les mans en l’aigua- trencaves i desfeies amb la sola teua presència. El món era molt més que una vida, que dues vides estimant-se. I …
Cançó del remordiment
Quan la nit és un vell armari tot ple de records, quan la nit és un vell armari i ens porta la cançó. Quan es beu i es viu amargament aquesta nostra soledat, quan la nit és un vell armari …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Sobre la pau. Contra la por (Olympia II) (1969)
Sobre la por
Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
La muntanya es fa vella
Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d’uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
El meu poble i jo
Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …
Contra la por
Anem dient les coses pel seu nom! Si no trenquem el silenci morirem en el silenci. Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por. Anem dient les …
A un amic d’Euskadi
Verd vell, verd nou, el teu país es mou. Verd nou, verd vell, nosaltres som amb ell. No ens confonen les mentides que els que poden diran; no ens confonen les històries que sempre ens han contat. Verd vell, verd …
A Joan Miró
D’un roig encès voldria les cançons. D’un roig encès voldria la vida. D’un roig encès tots els amors. D’un roig encès aquest racó tan perillós; la gent d’ací i la de fora que fossen tots d’un roig encès. D’un roig …
18 de maig a la “Villa”
I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per …
13 de març, cançó dels creients
No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …
Per destruir aquell qui l’ha desert (1970)
T’ho devia
Quan quedes sol, cançons d’hivern com un vent vell per la finestra sents. Per la finestra sents com entra al cor, com un vent vell, un oblit dolç. Un oblit dolç a vora el foc, quan quedes sol contra el …
Societat de consum
Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Si com lo taur
Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força, ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre …
Quan creus que ja s’acaba
Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts -i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses-, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Potser …
Quins tan segurs consells vas encercant
¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. E per tos mals te allongues los …
Indesinenter
Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …
Desert d’amics
Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …
De nit a casa, junts
I de nit a casa, junts escoltàvem la música, de nit a casa junts. I serenament esperàvem que d’un moment a l’altre l’ ascensor es parés al nostre pis. Ells arribarien de nit, n’érem segurs. I parlàvem de quines altres …
Així com cell qui es veu prop de la mort
Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …
Raimon (1971)
Sobre la por
Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Quan te’n vas
Camine incert pels carrers, pels carrers camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Camine incert quan te’n vas, si te’n vas. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny …
He deixat ma mare (o Cançó de la mare)
He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
Cantarem la vida
Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
13 de març, cançó dels creients
No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …
Raimon en Montevideo (1971)
Societat de consum
Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …
Sobre la por
Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Morir en aquesta vida
No és difícil morir en aquesta vida, que viure és més difícil. I he d’evitar el teu gest més absurd, inútil. No he de dir mai: s’ha trencat la barca de l’amor contra la vida quotidiana; prehistòric com sóc, contradictori …
La muntanya es fa vella
Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d’uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
Contra la por
Anem dient les coses pel seu nom! Si no trenquem el silenci morirem en el silenci. Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por. Anem dient les …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
A un amic d’Euskadi
Verd vell, verd nou, el teu país es mou. Verd nou, verd vell, nosaltres som amb ell. No ens confonen les mentides que els que poden diran; no ens confonen les històries que sempre ens han contat. Verd vell, verd …
A Joan Miró
D’un roig encès voldria les cançons. D’un roig encès voldria la vida. D’un roig encès tots els amors. D’un roig encès aquest racó tan perillós; la gent d’ací i la de fora que fossen tots d’un roig encès. D’un roig …
En vivo (1972)
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …
Societat de consum
Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
Morir en aquesta vida
No és difícil morir en aquesta vida, que viure és més difícil. I he d’evitar el teu gest més absurd, inútil. No he de dir mai: s’ha trencat la barca de l’amor contra la vida quotidiana; prehistòric com sóc, contradictori …
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …
Contra la por
Anem dient les coses pel seu nom! Si no trenquem el silenci morirem en el silenci. Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por. Anem dient les …
De nit a casa, junts
I de nit a casa, junts escoltàvem la música, de nit a casa junts. I serenament esperàvem que d’un moment a l’altre l’ ascensor es parés al nostre pis. Ells arribarien de nit, n’érem segurs. I parlàvem de quines altres …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Així com cell qui es veu prop de la mort
Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …
A Víctor Jara (1974)
Una vaca amb un vedellet en braços
Non non, vine, son! Dorm, petit, la mare et bressa, cal que creixis ben de pressa; fes-te fort per la mort! Seràs brau o de pau? Seràs carn d’escorxador o màrtir nacional? Tant se val! Per un bou tot és …
T’he conegut sempre igual
Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …
Si en lo mal temps
Si en lo mal temps la serena bé canta, io dec cantar, puix dolor me turmenta en tant extrem, que ma pensa és contenta de presta mort; de tot l’altre s’espanta. Mas, si voleu que davall vostra manta muira prop …
No em pren així com al petit vailet
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …
Morir en aquesta vida
No és difícil morir en aquesta vida, que viure és més difícil. I he d’evitar el teu gest més absurd, inútil. No he de dir mai: s’ha trencat la barca de l’amor contra la vida quotidiana; prehistòric com sóc, contradictori …
Molt lluny
Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …
Lo jorn ha por
Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l’any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. …
Com un puny
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …
Amb tots els petits vicis
Amb tots els petits vicis adult et consideren i com qui deixa ploure vas traspassant els límits de més de tres edats. Com és l’absurd qui mata i mai a qui voldries, com que no veus el canvi, com passen …
Campus de Bellaterra (1974)
Societat de consum
Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Qui ja ho sap tot
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …
Quan jo vaig nàixer
A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …
Quan creus que ja s’acaba
Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts -i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses-, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Potser …
No em mou al crit
No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
El meu poble i jo
Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …
A un amic d’Euskadi
Verd vell, verd nou, el teu país es mou. Verd nou, verd vell, nosaltres som amb ell. No ens confonen les mentides que els que poden diran; no ens confonen les històries que sempre ens han contat. Verd vell, verd …
18 de maig a la “Villa”
I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per …
13 de març, cançó dels creients
No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …
El recital de Madrid (1976)
T’he conegut sempre igual
Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …
T’adones, amic
T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …
Sobre la por
Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Qui ja ho sap tot
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …
Quan jo vaig nàixer
A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …
Quatre rius de sang
Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …
La muntanya es fa vella
Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d’uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res …
Jo vinc d’un silenci
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
Indesinenter
Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
Cançó del remordiment
Quan la nit és un vell armari tot ple de records, quan la nit és un vell armari i ens porta la cançó. Quan es beu i es viu amargament aquesta nostra soledat, quan la nit és un vell armari …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
18 de maig a la “Villa”
I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per …
Lliurament del cant (1977)
Un lleu tel d’humitat
No podràs agafar ni amb les mans ni a grapats l’aigua del temps que vius: als dits et quedarà un lleu tel d’humitat. L’ofici m’ha portat la tensa soledat que no es trenca per fora: la voluntat d’amor, l’impuls net …
Tristesa el nom
Tristesa el nom tristesa vida tristesa el món tristesa antiga tristesa prou tristesa llisa tristesa avui tristesa trista Tristesa lluny tristesa encara tristesa aquí tristesa ampla tristesa a prop tristesa a terra tristesa en molts tristesa nostra Tristesa cant tristesa …
Qui té anguila per la cua
Qui té anguila per la cua i la dona per la fe, bé pot dir que res no té. Qui escriu en l’aigua corrent, i en fortuna ha confiat, i pren fe d’un renegat i de l’ aire el fonament, …
Qui pregunta ja respon
Quants homes calen per a fer un país, quants països per a fer el món, quantes llibertats per a fer la democràcia: llibertats. Quantes cases calen per a fer un carrer, quants carrers per a fer una ciutat, quants arbres …
Que tothom
Que tothom diga prou, que tothom siga lliure, que tothom trobe el lloc i el seu motiu de viure. Del fons del fons del nucli del que sóc, dels anys patits on tot ha estat perill, del vell impuls, del …
Potser arran de l’alba
Aprèn l’aspra lliçó d’aquells que t’han portat d’un fi batec el do del vent de llibertat. Recorda la fredor d’un cor antic parat. No sollaràs la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor, al prim son del ramat, …
L’única seguretat
L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …
Jo vinc d’un silenci
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …
Com una mà
Com una mà, la vida estesa al teu davant. A tu es lliurava sense malícia. Tot aquell temps t’havia fet com una mà la vida estesa. Et capbussaves de ple, turgent enmig dels altres, i xop de món et veies …
Bella, de vós só enamorós
Bella, de vós só enamorós. Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira. Tot mon tresor done, i persona, a vós, garrida. Puix no us vol mal qui el tot vós dóna, dau-me …
A Joan Miró
D’un roig encès voldria les cançons. D’un roig encès voldria la vida. D’un roig encès tots els amors. D’un roig encès aquest racó tan perillós; la gent d’ací i la de fora que fossen tots d’un roig encès. D’un roig …
Quan l’aigua es queixa (1979)
Un sol consell
Sota l’esguard lluent -taronja d’hivern-, lleu és el vent que neteja la pell. Et nevaran, si poden, totes les il¿lusions. Et cremaran, si poden, totes les emocions. Sempre ho han fet amb tu, amb mi i amb tots. Jove, si …
Si em demanau lo greu turment que pas
Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe i és d’admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs. Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en …
Perquè ningú no em contarà els seus somnis
Perquè ningú no em contarà els seus somnis, perquè és tot urgent i res no s’acaba, perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari, perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara. M’invente sol un amic …
On és lo lloc on ma pensa repose
On és lo lloc, on ma pensa repose? On serà, on, que mon voler contente? Ab escandall jo cerc tot fons e tente e port no trob on aturar-me gose. Lo que dabans de tot vent me guardava és envers …
Nous cants de llibertat
Els pous orbs de la nit, palpant vels de claror, captiven la finor d’un cel sense cap crit. Dreçava jaç el vent en l’amplitud. Ocells no rondaran penells de l’alta llum clement. Però, quan més mullat de sang, al camp …
No el coneixia de res
No el coneixia de res. Companys em digueren que havia fet cinc anys de presó arran d’una vaga en mil nou-cents seixanta-tres. Fou després d’un recital amb censura i amb permís, com fèiem els recitals llavors en aquest país que …
L’última llum d’estiu
És garbellant els més foscos dels núvols que el ritme imprevisible de la pluja s’emporta carrerons avall de l’ànima l’última llum d’estiu que tardoreja. L’última llum que ningú no comenta, perquè se sap que no és de cap partit, s’enduu …
I després de creure tant
I després de creure tant t’arribaren tots els dubtes. Tenia raó el filòsof: pressuposa la certesa el mateix fet de dubtar. Els ulls no se t’han cansat ni et fan nosa les paraules. Qui podria endevinar-te de quin amor moriràs, …
I beg your pardon
Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il¿lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. Quan el centre del món …
Fou un infant
Fou un infant despert i obert al món l’home que avui buit i perdut es troba: molt lentament l’han fet com ara és amics i amors viscuts intensament, i va tot sol i va tot sol, tot sol. Ha buscat …
Andreu, amic
Andreu, amic, torsimany de metalls d’on ha vingut la força i la vida que retrobem en la teua escultura. Dels ponts del riu i de les pedres velles, dels clars matins, de la llum dels baladres, dels teus dos peus …
Als matins a ciutat
Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa als milions d’aixetes de les cases, va rebotant la son entre parets i va esmicolant-se, va esmicolant-se. Mentre els ulls mig tancats no veuen res, s’enrotllen i criden les persianes. Quan encara …
Totes les cançons (1981)
Orígens (1981)
Cantarem la vida
Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Disset anys
Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Cançons d’amor (1981)
Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos com treballa la terra el llaurador del meu poble: amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit, serem junts el fruit. Tu i jo, terra i força. I obrirem junts els …
T’ho devia
Quan quedes sol, cançons d’hivern com un vent vell per la finestra sents. Per la finestra sents com entra al cor, com un vent vell, un oblit dolç. Un oblit dolç a vora el foc, quan quedes sol contra el …
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
Quan te’n vas
Camine incert pels carrers, pels carrers camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Camine incert quan te’n vas, si te’n vas. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny …
L’única seguretat
L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …
L’última llum d’estiu
És garbellant els més foscos dels núvols que el ritme imprevisible de la pluja s’emporta carrerons avall de l’ànima l’última llum d’estiu que tardoreja. L’última llum que ningú no comenta, perquè se sap que no és de cap partit, s’enduu …
En tu estime el món
En tu estime el món, la terra i la gent d’on véns, en tu estime. I sé que en tu és més fort el dolor i més intensa l’alegria de viure, i és en tu on creix la vida i …
En el record encara
Alçava muralles la vida, muralles immenses de paraules i gestos que tu -com qui posa les mans en l’aigua- trencaves i desfeies amb la sola teua presència. El món era molt més que una vida, que dues vides estimant-se. I …
Com un puny
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …
De nit a casa, junts
I de nit a casa, junts escoltàvem la música, de nit a casa junts. I serenament esperàvem que d’un moment a l’altre l’ ascensor es parés al nostre pis. Ells arribarien de nit, n’érem segurs. I parlàvem de quines altres …
Ausiàs March (1981)
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …
Si em demanau lo greu turment que pas
Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe i és d’admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs. Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en …
Si com lo taur
Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força, ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre …
Quins tan segurs consells vas encercant
¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. E per tos mals te allongues los …
On és lo lloc on ma pensa repose
On és lo lloc, on ma pensa repose? On serà, on, que mon voler contente? Ab escandall jo cerc tot fons e tente e port no trob on aturar-me gose. Lo que dabans de tot vent me guardava és envers …
No pot mostrar lo món menys pietat
No pot mostrar lo món menys pietat com en present dessobre mi pareix: tota amor fall sinó a si mateix, d’enveja és tot lo món conquistat. Hom sens afany no vol fer algun bé: ¿com lo farà contra si ab …
No em pren així com al petit vailet
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …
No em fall record del temps tan delitós
No em fall record del temps tan delitós que és ja passat: pens que tal no venrà. Si el conseguesc, mercè no em fallirà, car pietat fet haurà pau ab vós. Preareu mi qui en temps antic preàveu e confessant …
Lo jorn ha por
Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l’any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. …
Així com cell qui es veu prop de la mort
Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …
Dedicatòries (1981)
Una vaca amb un vedellet en braços
Non non, vine, son! Dorm, petit, la mare et bressa, cal que creixis ben de pressa; fes-te fort per la mort! Seràs brau o de pau? Seràs carn d’escorxador o màrtir nacional? Tant se val! Per un bou tot és …
T’he conegut sempre igual
Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Morir en aquesta vida
No és difícil morir en aquesta vida, que viure és més difícil. I he d’evitar el teu gest més absurd, inútil. No he de dir mai: s’ha trencat la barca de l’amor contra la vida quotidiana; prehistòric com sóc, contradictori …
Molt lluny
Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …
La muntanya es fa vella
Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d’uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res …
He deixat ma mare (o Cançó de la mare)
He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
Com una mà
Com una mà, la vida estesa al teu davant. A tu es lliurava sense malícia. Tot aquell temps t’havia fet com una mà la vida estesa. Et capbussaves de ple, turgent enmig dels altres, i xop de món et veies …
Andreu, amic
Andreu, amic, torsimany de metalls d’on ha vingut la força i la vida que retrobem en la teua escultura. Dels ponts del riu i de les pedres velles, dels clars matins, de la llum dels baladres, dels teus dos peus …
A un amic d’Euskadi
Verd vell, verd nou, el teu país es mou. Verd nou, verd vell, nosaltres som amb ell. No ens confonen les mentides que els que poden diran; no ens confonen les històries que sempre ens han contat. Verd vell, verd …
A Joan Miró
D’un roig encès voldria les cançons. D’un roig encès voldria la vida. D’un roig encès tots els amors. D’un roig encès aquest racó tan perillós; la gent d’ací i la de fora que fossen tots d’un roig encès. D’un roig …
18 de maig a la “Villa”
I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per …
13 de març, cançó dels creients
No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …
Cançons de la roda del temps (1981)
Per ser cantada en la meva nit
Perdut en l’aigua callada del meu somni. Jo sol, i l’ombra dels xiprers, que m’espera mirall endins de l’aigua del meu somni. Pedra, vent: em podríeu allunyar del continu pas de cristall, de l’aigua del meu somni? Enllà d’una profunda …
Just abans de laudes
Benignament sóc ara guiat enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento la contínua font. Quan els purs llavis reposin, cansats de la vigília del tercer nocturn començarà l’ocell la clarosa lloança. Jo, que moro i sé …
Cançó del triomf de la nit
On l’or acaba tan lentament, banderes, nit enlairada. Escolta una remor de moltes aigües: amb el vent, contra tu, cavalls salvatges. Quan et sentis cridat pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc reialme. Ai, el vell arrelat …
Cançó del pas de la tarda
Entra la tranquil·la tarda pel fosc camí de la mirada. Enllà del mar ben treballat pels bous del sol, endins del blat, quan més perfecta mor la flor a l’aire lleu, pel gran dolor d’aquest camí de la mirada, se’n …
Cançó del matí encalmat
El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant …
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l’aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i …
Cançó de la plenitud del matí
Llum de retorn de barca: la solitud guanyada. A l’or caminat del dia, llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne hàlit de vida d’aire, per mar i somnis duia la solitud guanyada. – Salvador Espriu i …
Cançó de la mort resplendent
Fortunes de mar se m’emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l’engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d’un vell cant. A quin port s’enrolà, serviola, aquest nou timoner tan …
Cançó de la mort callada
Pregunten: “Et lamentes, quan t’és donat el càntic? Nosaltres acceptem aquesta mort callada. Humilment estimem la nostra mort.” Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de ponent. Mur de la nit: a penes la …
Cançó de la mort a l’alba
Petita barca damunt la mar corre fortuna llevantejant. Quan esdevinguis riu de negat, per on sabries passar-lo a gual? Pres que fugia del lent esguard en cap sagrera no té descans. Marquen vedrunes la pobretat d’aquest meu somni de pluja …
Cançó de capvespre
S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava. Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda. S’encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara …
Cançó d’albada
Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. – Salvador Espriu i Raimon, …
He mirat aquesta terra (1981)
Potser arran de l’alba
Aprèn l’aspra lliçó d’aquells que t’han portat d’un fi batec el do del vent de llibertat. Recorda la fredor d’un cor antic parat. No sollaràs la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor, al prim son del ramat, …
Petita cançó de la teva mort
La teva mare broda en el carrer de l’Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d’un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com …
Però en la sequedat arrela el pi
Però en la sequedat arrela el pi crescut des d’ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d’una breu i molt noble i eterna paraula: m’alço vell tronc damunt la vella mar, ombrejo i guardo …
Nous cants de llibertat
Els pous orbs de la nit, palpant vels de claror, captiven la finor d’un cel sense cap crit. Dreçava jaç el vent en l’amplitud. Ocells no rondaran penells de l’alta llum clement. Però, quan més mullat de sang, al camp …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
Indesinenter
Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …
I beg your pardon
Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il¿lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. Quan el centre del món …
He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …
El meu poble i jo
Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …
Poetes del s. XV i XVI (1981)
Tant lo seny i fantasia
Tant lo seny i fantasia he posat en voler bé, que, cercant-me, io no sé en quin lloc me trobaria. Los meus ulls me trasportaren sols en veure’ls dins en vós, tant, que l’esperit dels dos dins en un ser …
Si en lo mal temps
Si en lo mal temps la serena bé canta, io dec cantar, puix dolor me turmenta en tant extrem, que ma pensa és contenta de presta mort; de tot l’altre s’espanta. Mas, si voleu que davall vostra manta muira prop …
Qui té anguila per la cua
Qui té anguila per la cua i la dona per la fe, bé pot dir que res no té. Qui escriu en l’aigua corrent, i en fortuna ha confiat, i pren fe d’un renegat i de l’ aire el fonament, …
Preniu, dama, mon consell
Preniu, dama, mon consell, encara que us semble cru: Que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu. Sé-us dir que el mal de l’amor, que es nomena ben voler, lo principi és de plaer, …
La balada de la garsa i l’esmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …
Cançó de les dones
Dones, l’hivern ja s’acosta; si voldreu tenir delit, prenga cascuna marit. L’estiu bell ab la calor ja del tot vos ha deixat, i ara ve l’hivern traïdor, enemic del despullat. Les que estau en soledat, perquè us consoleu de nit, …
Desert d’amics
Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …
Bella, de vós só enamorós
Bella, de vós só enamorós. Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira. Tot mon tresor done, i persona, a vós, garrida. Puix no us vol mal qui el tot vós dóna, dau-me …
Amb els nostres silencis i les nostres paraules (1981)
T’adones, amic
T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …
Societat de consum
Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …
Sobre la por
Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …
Qui ja ho sap tot
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …
Quan jo vaig nàixer
A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …
Quan creus que ja s’acaba
Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts -i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses-, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Potser …
Quatre rius de sang
Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …
No em mou al crit
No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …
Contra la por
Anem dient les coses pel seu nom! Si no trenquem el silenci morirem en el silenci. Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por. Anem dient les …
Cançó del remordiment
Quan la nit és un vell armari tot ple de records, quan la nit és un vell armari i ens porta la cançó. Quan es beu i es viu amargament aquesta nostra soledat, quan la nit és un vell armari …
Cançó del que es queda
Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …
Amb tots els petits vicis
Amb tots els petits vicis adult et consideren i com qui deixa ploure vas traspassant els límits de més de tres edats. Com és l’absurd qui mata i mai a qui voldries, com que no veus el canvi, com passen …
L’aigua d’un temps que vius (1981)
Un sol consell
Sota l’esguard lluent -taronja d’hivern-, lleu és el vent que neteja la pell. Et nevaran, si poden, totes les il¿lusions. Et cremaran, si poden, totes les emocions. Sempre ho han fet amb tu, amb mi i amb tots. Jove, si …
Un lleu tel d’humitat
No podràs agafar ni amb les mans ni a grapats l’aigua del temps que vius: als dits et quedarà un lleu tel d’humitat. L’ofici m’ha portat la tensa soledat que no es trenca per fora: la voluntat d’amor, l’impuls net …
Tristesa el nom
Tristesa el nom tristesa vida tristesa el món tristesa antiga tristesa prou tristesa llisa tristesa avui tristesa trista Tristesa lluny tristesa encara tristesa aquí tristesa ampla tristesa a prop tristesa a terra tristesa en molts tristesa nostra Tristesa cant tristesa …
Qui pregunta ja respon
Quants homes calen per a fer un país, quants països per a fer el món, quantes llibertats per a fer la democràcia: llibertats. Quantes cases calen per a fer un carrer, quants carrers per a fer una ciutat, quants arbres …
Que tothom
Que tothom diga prou, que tothom siga lliure, que tothom trobe el lloc i el seu motiu de viure. Del fons del fons del nucli del que sóc, dels anys patits on tot ha estat perill, del vell impuls, del …
Perquè ningú no em contarà els seus somnis
Perquè ningú no em contarà els seus somnis, perquè és tot urgent i res no s’acaba, perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari, perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara. M’invente sol un amic …
No el coneixia de res
No el coneixia de res. Companys em digueren que havia fet cinc anys de presó arran d’una vaga en mil nou-cents seixanta-tres. Fou després d’un recital amb censura i amb permís, com fèiem els recitals llavors en aquest país que …
Jo vinc d’un silenci
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …
I després de creure tant
I després de creure tant t’arribaren tots els dubtes. Tenia raó el filòsof: pressuposa la certesa el mateix fet de dubtar. Els ulls no se t’han cansat ni et fan nosa les paraules. Qui podria endevinar-te de quin amor moriràs, …
Fou un infant
Fou un infant despert i obert al món l’home que avui buit i perdut es troba: molt lentament l’han fet com ara és amics i amors viscuts intensament, i va tot sol i va tot sol, tot sol. Ha buscat …
Als matins a ciutat
Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa als milions d’aixetes de les cases, va rebotant la son entre parets i va esmicolant-se, va esmicolant-se. Mentre els ulls mig tancats no veuen res, s’enrotllen i criden les persianes. Quan encara …
Testimonis (1981)
Cantarem la vida
Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Disset anys
Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Entre la nota i el so (1984)
Si jo fos un cantant de cantants
Si jo fos un cantant de cantants cantaria una cançó de cançons en una llengua de llengües d’un país de països, si jo fos un cantant de cantants. Dona de dones seria la meua dona, marit de martis seria jo …
Pensament
Oh Pensament, sabré escoltar-te? Boires i llum, Pensament, que s’entrebaten. Matins antics, Pensament, de la mirada, quin temps passat lentament torna avui? Ahirs llunyans, Pensament, que prenen forma fan tremolar, Pensament, ànimes noves. Infants jugant, Pensament, so de campanes, carrers …
Lluny de la pedra i de l’aigua
Lluny de la pedra i de l’aigua, ombra d’una ombra el record, tota una vida, memòria, fulles dels arbres del bosc. Desnua l’amor molts nusos, més que no hauria pensat, aquest amor necessari que em lliga i que m’ha lligat. …
Hauràs de fer com si
Hauràs de fer com si, com si tot anés molt bé. què més vols, què més demanes, com si tot anés molt bé. La teua llengua enaltida, el teu país net i just, el món ric i en pau, perspectives …
Han passat vint anys
Han passat vint anys de temps viscut a repèl i de rebot. Han passat vint anys, marginals i marginats del concert del món. Constantment devaluats, harmonitzats, televisats. I són vint anys de pors i de silencis, vint anys passats. I …
Et farà guanyar la vida
Estornells fan i desfan dibuixos insospitats, mentre volen sobre els arbres ara junts i atapeïts, ara sols, ben espaiats. Dins del blau pàl¿lid del cel, per damunt de la ciutat, enllà de la roba estesa. Lluny de teulats i terrats, …
Entre la nota i el so
Entre la nota i el so, amb la paraula cantada, el gruix de tot el meu viure vos intente donar cada vegada. Què diré jo de l’aigua que no m’haja dit l’aigua? Ah. Ben impregant de soledat el meu cant …
Cucuts de rellotge
Voldrien fer de nosaltres uns cucuts de rellotge. Tancats dintre la capsa sortiríem per dir les hores. I si no ens donaven corda, passarien els anys i les coses, mentre nosaltres sempre quiets dintre la capsa quedàvem. Voldrien fer de …
Al meu país la pluja
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …
Presències i oblit (1987)
Si tu, si jo
Si vols, no vull. Si véns, no vinc. Si tens, no tinc. Si creus, no crec. Si caus, no caic. Si prens, no prenc. Si pots, no puc. Si veus, no veig. Si tu, ai, sí. Si jo, ai, no. …
Primer parlaré de tu
Primer parlaré de tu, després parlaré de mi, més endavant de nosaltres per callar-me tot seguit. És quan t’oblides de tu que els teus ulls bruns m’il¿luminen d’una llum tendra i suau que em parla del goig de viure. Els …
Per camins d’aigua
Per camins d’aigua van els meus peus. Quin cansament, mare. Res no s’acaba en mi i la vida continua. Amb to segur em parlen: “Si no hi ha futur no hi ha present. El passat és demà o és l’ara …
Octubre dolç
Octubre dolç encenia colors que lentament escampava a l’atzar. Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells. Un vent petit feia moure el fullam, un so suau omplia l’aire clar, mòrbida llum envelava el matí. com …
Lector de poesia
Ja no hi ha núvols en pantalons ni l’abril és el mes més cruel. I si dorms no veuràs res de res. Sílvia no ha tingut mai records i els amants sempre són diferents. Oblides que oblides cada dia. Cada …
La mar respira calma
Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …
La dona que vas conèixer
D’aquella dona que vas conèixer una era jove una era vella D’aquella dona que vas conèixer una era blava una era roja D’aquella dona que vas conèixer una era sàvia una era nècia D’aquella dona que vas conèixer una era …
Del blanc i el blau
El núvol blanc que ara passa pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni massa, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i …
Al meu cervell que desconec
Al meu cervell que desconec vénen paraules conegudes, vocals, consonants, guionets i signes d’exclamació, dos punts, moltes comes i accents que per dir el que sent per tu crec que no em serveixen de res no em serveixen de res. …
Canta a Ausiàs March (Ausiàs March – Raimon) (1989)
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …
Si em demanau lo greu turment que pas
Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe i és d’admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs. Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en …
Si com lo taur
Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força, ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre …
Quins tan segurs consells vas encercant
¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. E per tos mals te allongues los …
On és lo lloc on ma pensa repose
On és lo lloc, on ma pensa repose? On serà, on, que mon voler contente? Ab escandall jo cerc tot fons e tente e port no trob on aturar-me gose. Lo que dabans de tot vent me guardava és envers …
No pot mostrar lo món menys pietat
No pot mostrar lo món menys pietat com en present dessobre mi pareix: tota amor fall sinó a si mateix, d’enveja és tot lo món conquistat. Hom sens afany no vol fer algun bé: ¿com lo farà contra si ab …
No em pren així com al petit vailet
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …
No em fall record del temps tan delitós
No em fall record del temps tan delitós que és ja passat: pens que tal no venrà. Si el conseguesc, mercè no em fallirà, car pietat fet haurà pau ab vós. Preareu mi qui en temps antic preàveu e confessant …
Lo jorn ha por
Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l’any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. …
Així com cell qui es veu prop de la mort
Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …
Integral (1993)
Orígens i dedicatòries (1993)
Una vaca amb un vedellet en braços
Non non, vine, son! Dorm, petit, la mare et bressa, cal que creixis ben de pressa; fes-te fort per la mort! Seràs brau o de pau? Seràs carn d’escorxador o màrtir nacional? Tant se val! Per un bou tot és …
T’he conegut sempre igual
Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Pensament
Oh Pensament, sabré escoltar-te? Boires i llum, Pensament, que s’entrebaten. Matins antics, Pensament, de la mirada, quin temps passat lentament torna avui? Ahirs llunyans, Pensament, que prenen forma fan tremolar, Pensament, ànimes noves. Infants jugant, Pensament, so de campanes, carrers …
Morir en aquesta vida
No és difícil morir en aquesta vida, que viure és més difícil. I he d’evitar el teu gest més absurd, inútil. No he de dir mai: s’ha trencat la barca de l’amor contra la vida quotidiana; prehistòric com sóc, contradictori …
Molt lluny
Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …
Lector de poesia
Ja no hi ha núvols en pantalons ni l’abril és el mes més cruel. I si dorms no veuràs res de res. Sílvia no ha tingut mai records i els amants sempre són diferents. Oblides que oblides cada dia. Cada …
La muntanya es fa vella
Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d’uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res …
La mar respira calma
Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …
He deixat ma mare (o Cançó de la mare)
He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
Com una mà
Com una mà, la vida estesa al teu davant. A tu es lliurava sense malícia. Tot aquell temps t’havia fet com una mà la vida estesa. Et capbussaves de ple, turgent enmig dels altres, i xop de món et veies …
Cantarem la vida
Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Disset anys
Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Andreu, amic
Andreu, amic, torsimany de metalls d’on ha vingut la força i la vida que retrobem en la teua escultura. Dels ponts del riu i de les pedres velles, dels clars matins, de la llum dels baladres, dels teus dos peus …
A un amic d’Euskadi
Verd vell, verd nou, el teu país es mou. Verd nou, verd vell, nosaltres som amb ell. No ens confonen les mentides que els que poden diran; no ens confonen les històries que sempre ens han contat. Verd vell, verd …
A Joan Miró
D’un roig encès voldria les cançons. D’un roig encès voldria la vida. D’un roig encès tots els amors. D’un roig encès aquest racó tan perillós; la gent d’ací i la de fora que fossen tots d’un roig encès. D’un roig …
18 de maig a la “Villa”
I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per …
13 de març, cançó dels creients
No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …
Cançons d’amor i de lluita (1993)
Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos com treballa la terra el llaurador del meu poble: amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit, serem junts el fruit. Tu i jo, terra i força. I obrirem junts els …
T’ho devia
Quan quedes sol, cançons d’hivern com un vent vell per la finestra sents. Per la finestra sents com entra al cor, com un vent vell, un oblit dolç. Un oblit dolç a vora el foc, quan quedes sol contra el …
T’adones, amic
T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …
Si tu, si jo
Si vols, no vull. Si véns, no vinc. Si tens, no tinc. Si creus, no crec. Si caus, no caic. Si prens, no prenc. Si pots, no puc. Si veus, no veig. Si tu, ai, sí. Si jo, ai, no. …
Societat de consum
Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …
Sobre la por
Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
Qui pregunta ja respon
Quants homes calen per a fer un país, quants països per a fer el món, quantes llibertats per a fer la democràcia: llibertats. Quantes cases calen per a fer un carrer, quants carrers per a fer una ciutat, quants arbres …
Qui ja ho sap tot
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …
Que tothom
Que tothom diga prou, que tothom siga lliure, que tothom trobe el lloc i el seu motiu de viure. Del fons del fons del nucli del que sóc, dels anys patits on tot ha estat perill, del vell impuls, del …
Quan jo vaig nàixer
A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …
Quan creus que ja s’acaba
Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts -i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses-, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Potser …
Quatre rius de sang
Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …
Quan te’n vas
Camine incert pels carrers, pels carrers camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Camine incert quan te’n vas, si te’n vas. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny …
Primer parlaré de tu
Primer parlaré de tu, després parlaré de mi, més endavant de nosaltres per callar-me tot seguit. És quan t’oblides de tu que els teus ulls bruns m’il¿luminen d’una llum tendra i suau que em parla del goig de viure. Els …
No em mou al crit
No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …
L’única seguretat
L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …
L’última llum d’estiu
És garbellant els més foscos dels núvols que el ritme imprevisible de la pluja s’emporta carrerons avall de l’ànima l’última llum d’estiu que tardoreja. L’última llum que ningú no comenta, perquè se sap que no és de cap partit, s’enduu …
En tu estime el món
En tu estime el món, la terra i la gent d’on véns, en tu estime. I sé que en tu és més fort el dolor i més intensa l’alegria de viure, i és en tu on creix la vida i …
En el record encara
Alçava muralles la vida, muralles immenses de paraules i gestos que tu -com qui posa les mans en l’aigua- trencaves i desfeies amb la sola teua presència. El món era molt més que una vida, que dues vides estimant-se. I …
Contra la por
Anem dient les coses pel seu nom! Si no trenquem el silenci morirem en el silenci. Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por. Anem dient les …
Com un puny
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …
Cançó del remordiment
Quan la nit és un vell armari tot ple de records, quan la nit és un vell armari i ens porta la cançó. Quan es beu i es viu amargament aquesta nostra soledat, quan la nit és un vell armari …
Cançó del que es queda
Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …
De nit a casa, junts
I de nit a casa, junts escoltàvem la música, de nit a casa junts. I serenament esperàvem que d’un moment a l’altre l’ ascensor es parés al nostre pis. Ells arribarien de nit, n’érem segurs. I parlàvem de quines altres …
Amb tots els petits vicis
Amb tots els petits vicis adult et consideren i com qui deixa ploure vas traspassant els límits de més de tres edats. Com és l’absurd qui mata i mai a qui voldries, com que no veus el canvi, com passen …
Al meu cervell que desconec
Al meu cervell que desconec vénen paraules conegudes, vocals, consonants, guionets i signes d’exclamació, dos punts, moltes comes i accents que per dir el que sent per tu crec que no em serveixen de res no em serveixen de res. …
Cançons de la roda del temps (1993)
Potser arran de l’alba
Aprèn l’aspra lliçó d’aquells que t’han portat d’un fi batec el do del vent de llibertat. Recorda la fredor d’un cor antic parat. No sollaràs la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor, al prim son del ramat, …
Petita cançó de la teva mort
La teva mare broda en el carrer de l’Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d’un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com …
Però en la sequedat arrela el pi
Però en la sequedat arrela el pi crescut des d’ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d’una breu i molt noble i eterna paraula: m’alço vell tronc damunt la vella mar, ombrejo i guardo …
Per ser cantada en la meva nit
Perdut en l’aigua callada del meu somni. Jo sol, i l’ombra dels xiprers, que m’espera mirall endins de l’aigua del meu somni. Pedra, vent: em podríeu allunyar del continu pas de cristall, de l’aigua del meu somni? Enllà d’una profunda …
Nous cants de llibertat
Els pous orbs de la nit, palpant vels de claror, captiven la finor d’un cel sense cap crit. Dreçava jaç el vent en l’amplitud. Ocells no rondaran penells de l’alta llum clement. Però, quan més mullat de sang, al camp …
Just abans de laudes
Benignament sóc ara guiat enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento la contínua font. Quan els purs llavis reposin, cansats de la vigília del tercer nocturn començarà l’ocell la clarosa lloança. Jo, que moro i sé …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
Indesinenter
Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …
I beg your pardon
Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il¿lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. Quan el centre del món …
He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …
El meu poble i jo
Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …
Cançó del triomf de la nit
On l’or acaba tan lentament, banderes, nit enlairada. Escolta una remor de moltes aigües: amb el vent, contra tu, cavalls salvatges. Quan et sentis cridat pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc reialme. Ai, el vell arrelat …
Cançó del pas de la tarda
Entra la tranquil·la tarda pel fosc camí de la mirada. Enllà del mar ben treballat pels bous del sol, endins del blat, quan més perfecta mor la flor a l’aire lleu, pel gran dolor d’aquest camí de la mirada, se’n …
Cançó del matí encalmat
El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant …
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l’aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i …
Cançó de la plenitud del matí
Llum de retorn de barca: la solitud guanyada. A l’or caminat del dia, llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne hàlit de vida d’aire, per mar i somnis duia la solitud guanyada. – Salvador Espriu i …
Cançó de la mort resplendent
Fortunes de mar se m’emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l’engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d’un vell cant. A quin port s’enrolà, serviola, aquest nou timoner tan …
Cançó de la mort callada
Pregunten: “Et lamentes, quan t’és donat el càntic? Nosaltres acceptem aquesta mort callada. Humilment estimem la nostra mort.” Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de ponent. Mur de la nit: a penes la …
Cançó de la mort a l’alba
Petita barca damunt la mar corre fortuna llevantejant. Quan esdevinguis riu de negat, per on sabries passar-lo a gual? Pres que fugia del lent esguard en cap sagrera no té descans. Marquen vedrunes la pobretat d’aquest meu somni de pluja …
Cançó de capvespre
S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava. Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda. S’encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara …
Cançó d’albada
Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. – Salvador Espriu i Raimon, …
Ausiàs March i alguns poetes dels segles XV i XVI (1993)
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …
Tant lo seny i fantasia
Tant lo seny i fantasia he posat en voler bé, que, cercant-me, io no sé en quin lloc me trobaria. Los meus ulls me trasportaren sols en veure’ls dins en vós, tant, que l’esperit dels dos dins en un ser …
Si en lo mal temps
Si en lo mal temps la serena bé canta, io dec cantar, puix dolor me turmenta en tant extrem, que ma pensa és contenta de presta mort; de tot l’altre s’espanta. Mas, si voleu que davall vostra manta muira prop …
Si em demanau lo greu turment que pas
Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe i és d’admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs. Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en …
Si com lo taur
Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força, ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre …
Qui té anguila per la cua
Qui té anguila per la cua i la dona per la fe, bé pot dir que res no té. Qui escriu en l’aigua corrent, i en fortuna ha confiat, i pren fe d’un renegat i de l’ aire el fonament, …
Quins tan segurs consells vas encercant
¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. E per tos mals te allongues los …
Preniu, dama, mon consell
Preniu, dama, mon consell, encara que us semble cru: Que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu. Sé-us dir que el mal de l’amor, que es nomena ben voler, lo principi és de plaer, …
On és lo lloc on ma pensa repose
On és lo lloc, on ma pensa repose? On serà, on, que mon voler contente? Ab escandall jo cerc tot fons e tente e port no trob on aturar-me gose. Lo que dabans de tot vent me guardava és envers …
No pot mostrar lo món menys pietat
No pot mostrar lo món menys pietat com en present dessobre mi pareix: tota amor fall sinó a si mateix, d’enveja és tot lo món conquistat. Hom sens afany no vol fer algun bé: ¿com lo farà contra si ab …
No em pren així com al petit vailet
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …
No em fall record del temps tan delitós
No em fall record del temps tan delitós que és ja passat: pens que tal no venrà. Si el conseguesc, mercè no em fallirà, car pietat fet haurà pau ab vós. Preareu mi qui en temps antic preàveu e confessant …
Lo jorn ha por
Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l’any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. …
La balada de la garsa i l’esmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …
Cançó de les dones
Dones, l’hivern ja s’acosta; si voldreu tenir delit, prenga cascuna marit. L’estiu bell ab la calor ja del tot vos ha deixat, i ara ve l’hivern traïdor, enemic del despullat. Les que estau en soledat, perquè us consoleu de nit, …
Desert d’amics
Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …
Bella, de vós só enamorós
Bella, de vós só enamorós. Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira. Tot mon tresor done, i persona, a vós, garrida. Puix no us vol mal qui el tot vós dóna, dau-me …
Així com cell qui es veu prop de la mort
Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …
Aquest cant vol ser plural (1993)
Un sol consell
Sota l’esguard lluent -taronja d’hivern-, lleu és el vent que neteja la pell. Et nevaran, si poden, totes les il¿lusions. Et cremaran, si poden, totes les emocions. Sempre ho han fet amb tu, amb mi i amb tots. Jove, si …
Un lleu tel d’humitat
No podràs agafar ni amb les mans ni a grapats l’aigua del temps que vius: als dits et quedarà un lleu tel d’humitat. L’ofici m’ha portat la tensa soledat que no es trenca per fora: la voluntat d’amor, l’impuls net …
Tristesa el nom
Tristesa el nom tristesa vida tristesa el món tristesa antiga tristesa prou tristesa llisa tristesa avui tristesa trista Tristesa lluny tristesa encara tristesa aquí tristesa ampla tristesa a prop tristesa a terra tristesa en molts tristesa nostra Tristesa cant tristesa …
Si jo fos un cantant de cantants
Si jo fos un cantant de cantants cantaria una cançó de cançons en una llengua de llengües d’un país de països, si jo fos un cantant de cantants. Dona de dones seria la meua dona, marit de martis seria jo …
Perquè ningú no em contarà els seus somnis
Perquè ningú no em contarà els seus somnis, perquè és tot urgent i res no s’acaba, perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari, perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara. M’invente sol un amic …
Per camins d’aigua
Per camins d’aigua van els meus peus. Quin cansament, mare. Res no s’acaba en mi i la vida continua. Amb to segur em parlen: “Si no hi ha futur no hi ha present. El passat és demà o és l’ara …
Octubre dolç
Octubre dolç encenia colors que lentament escampava a l’atzar. Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells. Un vent petit feia moure el fullam, un so suau omplia l’aire clar, mòrbida llum envelava el matí. com …
No el coneixia de res
No el coneixia de res. Companys em digueren que havia fet cinc anys de presó arran d’una vaga en mil nou-cents seixanta-tres. Fou després d’un recital amb censura i amb permís, com fèiem els recitals llavors en aquest país que …
Lluny de la pedra i de l’aigua
Lluny de la pedra i de l’aigua, ombra d’una ombra el record, tota una vida, memòria, fulles dels arbres del bosc. Desnua l’amor molts nusos, més que no hauria pensat, aquest amor necessari que em lliga i que m’ha lligat. …
La dona que vas conèixer
D’aquella dona que vas conèixer una era jove una era vella D’aquella dona que vas conèixer una era blava una era roja D’aquella dona que vas conèixer una era sàvia una era nècia D’aquella dona que vas conèixer una era …
Jo vinc d’un silenci
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …
I després de creure tant
I després de creure tant t’arribaren tots els dubtes. Tenia raó el filòsof: pressuposa la certesa el mateix fet de dubtar. Els ulls no se t’han cansat ni et fan nosa les paraules. Qui podria endevinar-te de quin amor moriràs, …
Hauràs de fer com si
Hauràs de fer com si, com si tot anés molt bé. què més vols, què més demanes, com si tot anés molt bé. La teua llengua enaltida, el teu país net i just, el món ric i en pau, perspectives …
Han passat vint anys
Han passat vint anys de temps viscut a repèl i de rebot. Han passat vint anys, marginals i marginats del concert del món. Constantment devaluats, harmonitzats, televisats. I són vint anys de pors i de silencis, vint anys passats. I …
Fou un infant
Fou un infant despert i obert al món l’home que avui buit i perdut es troba: molt lentament l’han fet com ara és amics i amors viscuts intensament, i va tot sol i va tot sol, tot sol. Ha buscat …
Et farà guanyar la vida
Estornells fan i desfan dibuixos insospitats, mentre volen sobre els arbres ara junts i atapeïts, ara sols, ben espaiats. Dins del blau pàl¿lid del cel, per damunt de la ciutat, enllà de la roba estesa. Lluny de teulats i terrats, …
Entre la nota i el so
Entre la nota i el so, amb la paraula cantada, el gruix de tot el meu viure vos intente donar cada vegada. Què diré jo de l’aigua que no m’haja dit l’aigua? Ah. Ben impregant de soledat el meu cant …
Cucuts de rellotge
Voldrien fer de nosaltres uns cucuts de rellotge. Tancats dintre la capsa sortiríem per dir les hores. I si no ens donaven corda, passarien els anys i les coses, mentre nosaltres sempre quiets dintre la capsa quedàvem. Voldrien fer de …
Del blanc i el blau
El núvol blanc que ara passa pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni massa, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i …
Als matins a ciutat
Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa als milions d’aixetes de les cases, va rebotant la son entre parets i va esmicolant-se, va esmicolant-se. Mentre els ulls mig tancats no veuen res, s’enrotllen i criden les persianes. Quan encara …
Al meu país la pluja
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …
Coincidències, dissidències, incidències i rareses (1993)
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
Qui ja ho sap tot
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …
Oh, desig de cançons
Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Algunes arriben i es fan notar, em miren i van entrant pels meus ulls, per les orelles, per la meua …
No em pren així com al petit vailet
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …
No em fall record del temps tan delitós
No em fall record del temps tan delitós que és ja passat: pens que tal no venrà. Si el conseguesc, mercè no em fallirà, car pietat fet haurà pau ab vós. Preareu mi qui en temps antic preàveu e confessant …
La mar respira calma
Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …
Jo vinc d’un silenci
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …
El meu poble i jo
Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …
Com un puny
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …
Del blanc i el blau
El núvol blanc que ara passa pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni massa, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Al meu país la pluja
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …
Cançons de mai (1997)
Viure junts
Com la llum per mirar i la son per dormir, com la nit per vetllar i la pell per sentir. Com la veu per cantar i la vida per viure, com l’aigua per nadar i el paper per escriure. Hem …
Soliloqui solipsista
Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que només pots ser lliure si no noten que existeixes, t’entendran? No t’entendran? No t’entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que hi ha qui ha resistit la …
Si col malalt
Si col malalt qui llong temps ha que jau e vol un jorn esforçar-se llevar e sa virtut no l’hi pot molt aidar, ans, llevat dret, sobtament plegat cau, ne pren a mi, que m’esforç contra amor e vull seguir …
Quan plau a déu
Quan plau a Déu que la fusta peresca, en segur port romp àncores i ormeig e de poc mal a molt hom morir veig: null hom és cert d’algun fet com fenesca. L’home sabent no té pus avantatge sinó que …
Per servir amor (o Tot llaurador)
Tot llaurador és pagat del jornal e l’advocat qui perd lo guanyat plet. Jo, per servir amor, romanc desfet de tot quant he, que servir no me’n cal. He fet senyor del seny a mon voler, veent amor de mon …
Parlant-me de tu
Tots els colors de la terra i de l’aigua que són suaus en aquesta hora incerta, i aquests ocells que van de branca en branca i el sol ixent i la llum que em desperta van parlant-me de tu, van …
Oh, desig de cançons
Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Algunes arriben i es fan notar, em miren i van entrant pels meus ulls, per les orelles, per la meua …
Lo temps és tal
Lo temps és tal que tot animal brut requer amor, cascun trobant son par: lo cervo brau sent en lo bosc bramar e son fer bram per dolç cant és tengut; agrons e corbs han melodia tanta que llur semblant, …
Finestra a la Badia de Palma
És un matí molt clar, veig part de la badia de la finestra estant, de la finestra estant. La bella catedral reposa lluminosa mirant la llunyania, mirant la llunyania. Un tros de cel ben blau. Un tros de mar tranquil¿la …
Coneixement de l’ombra
Sobre la mar blavosa, els ganivets de l’aigua tallen l’or més fi de la llum de la tarda. Quan oblide, si oblide, ve pel nord del meu cor la claror que es fa veure, llostrejant m’il¿lumina. Sobre la mar blavosa, …
Alt e amor
Alt e amor, d’on gran desig s’engendra, e esper, vinent per tots aquests graons, me són delits, mas dóna’m passions la por del mal, qui em fa magrir carn tendra, e port al cor sens fum contínuu foc e la …
Així com cell qui es parteix de sa terra
Així com cell qui es parteix de sa terra, ab cor tot ferm que jamés hi retorn, deixant amics e fills plorant entorn e cascú d’ells a ses faldes s’aferra dient plorant: “Anar volem ab vós. Oh, no ens lleixeu …
Així com cell qui en lo somni es delita
Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me té l’imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent …
Recitals al Palau (1997)
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …
T’adones, amic
T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …
Soliloqui solipsista
Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que només pots ser lliure si no noten que existeixes, t’entendran? No t’entendran? No t’entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que hi ha qui ha resistit la …
Societat de consum
Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …
Quan plau a déu
Quan plau a Déu que la fusta peresca, en segur port romp àncores i ormeig e de poc mal a molt hom morir veig: null hom és cert d’algun fet com fenesca. L’home sabent no té pus avantatge sinó que …
Per servir amor (o Tot llaurador)
Tot llaurador és pagat del jornal e l’advocat qui perd lo guanyat plet. Jo, per servir amor, romanc desfet de tot quant he, que servir no me’n cal. He fet senyor del seny a mon voler, veent amor de mon …
Parlant-me de tu
Tots els colors de la terra i de l’aigua que són suaus en aquesta hora incerta, i aquests ocells que van de branca en branca i el sol ixent i la llum que em desperta van parlant-me de tu, van …
Oh, desig de cançons
Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Algunes arriben i es fan notar, em miren i van entrant pels meus ulls, per les orelles, per la meua …
No el coneixia de res
No el coneixia de res. Companys em digueren que havia fet cinc anys de presó arran d’una vaga en mil nou-cents seixanta-tres. Fou després d’un recital amb censura i amb permís, com fèiem els recitals llavors en aquest país que …
Molt lluny
Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …
L’única seguretat
L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …
Lluny de la pedra i de l’aigua
Lluny de la pedra i de l’aigua, ombra d’una ombra el record, tota una vida, memòria, fulles dels arbres del bosc. Desnua l’amor molts nusos, més que no hauria pensat, aquest amor necessari que em lliga i que m’ha lligat. …
La mar respira calma
Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …
Jo vinc d’un silenci
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …
Indesinenter
Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …
I beg your pardon
Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il¿lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. Quan el centre del món …
He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …
Com un puny
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Al meu país la pluja
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …
Dotze cançons (1999)
Sobre la por
Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Quan te’n vas
Camine incert pels carrers, pels carrers camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Camine incert quan te’n vas, si te’n vas. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny …
He deixat ma mare (o Cançó de la mare)
He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
Cantarem la vida
Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
13 de març, cançó dels creients
No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …
Les cançons d’amor (1999)
Viure junts
Com la llum per mirar i la son per dormir, com la nit per vetllar i la pell per sentir. Com la veu per cantar i la vida per viure, com l’aigua per nadar i el paper per escriure. Hem …
Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos com treballa la terra el llaurador del meu poble: amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit, serem junts el fruit. Tu i jo, terra i força. I obrirem junts els …
T’ho devia
Quan quedes sol, cançons d’hivern com un vent vell per la finestra sents. Per la finestra sents com entra al cor, com un vent vell, un oblit dolç. Un oblit dolç a vora el foc, quan quedes sol contra el …
Si tu, si jo
Si vols, no vull. Si véns, no vinc. Si tens, no tinc. Si creus, no crec. Si caus, no caic. Si prens, no prenc. Si pots, no puc. Si veus, no veig. Si tu, ai, sí. Si jo, ai, no. …
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
Quan te’n vas
Camine incert pels carrers, pels carrers camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Camine incert quan te’n vas, si te’n vas. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny …
Primer parlaré de tu
Primer parlaré de tu, després parlaré de mi, més endavant de nosaltres per callar-me tot seguit. És quan t’oblides de tu que els teus ulls bruns m’il¿luminen d’una llum tendra i suau que em parla del goig de viure. Els …
Parlant-me de tu
Tots els colors de la terra i de l’aigua que són suaus en aquesta hora incerta, i aquests ocells que van de branca en branca i el sol ixent i la llum que em desperta van parlant-me de tu, van …
L’única seguretat
L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …
L’última llum d’estiu
És garbellant els més foscos dels núvols que el ritme imprevisible de la pluja s’emporta carrerons avall de l’ànima l’última llum d’estiu que tardoreja. L’última llum que ningú no comenta, perquè se sap que no és de cap partit, s’enduu …
Finestra a la Badia de Palma
És un matí molt clar, veig part de la badia de la finestra estant, de la finestra estant. La bella catedral reposa lluminosa mirant la llunyania, mirant la llunyania. Un tros de cel ben blau. Un tros de mar tranquil¿la …
En tu estime el món
En tu estime el món, la terra i la gent d’on véns, en tu estime. I sé que en tu és més fort el dolor i més intensa l’alegria de viure, i és en tu on creix la vida i …
En el record encara
Alçava muralles la vida, muralles immenses de paraules i gestos que tu -com qui posa les mans en l’aigua- trencaves i desfeies amb la sola teua presència. El món era molt més que una vida, que dues vides estimant-se. I …
Com un puny
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …
De nit a casa, junts
I de nit a casa, junts escoltàvem la música, de nit a casa junts. I serenament esperàvem que d’un moment a l’altre l’ ascensor es parés al nostre pis. Ells arribarien de nit, n’érem segurs. I parlàvem de quines altres …
Al meu cervell que desconec
Al meu cervell que desconec vénen paraules conegudes, vocals, consonants, guionets i signes d’exclamació, dos punts, moltes comes i accents que per dir el que sent per tu crec que no em serveixen de res no em serveixen de res. …
Nova Integral 2000 (2000)
Nova integral 2000 (1) (2000)
Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos com treballa la terra el llaurador del meu poble: amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit, serem junts el fruit. Tu i jo, terra i força. I obrirem junts els …
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
Molt lluny
Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …
He deixat ma mare (o Cançó de la mare)
He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …
En tu estime el món
En tu estime el món, la terra i la gent d’on véns, en tu estime. I sé que en tu és més fort el dolor i més intensa l’alegria de viure, i és en tu on creix la vida i …
Cantarem la vida
Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Disset anys
Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Nova integral 2000 (2) (2000)
Una vaca amb un vedellet en braços
Non non, vine, son! Dorm, petit, la mare et bressa, cal que creixis ben de pressa; fes-te fort per la mort! Seràs brau o de pau? Seràs carn d’escorxador o màrtir nacional? Tant se val! Per un bou tot és …
T’ho devia
Quan quedes sol, cançons d’hivern com un vent vell per la finestra sents. Per la finestra sents com entra al cor, com un vent vell, un oblit dolç. Un oblit dolç a vora el foc, quan quedes sol contra el …
Societat de consum
Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …
Sobre la por
Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …
Sobre la pau
De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …
Quan jo vaig nàixer
A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …
Quatre rius de sang
Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …
Quan te’n vas
Camine incert pels carrers, pels carrers camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Camine incert quan te’n vas, si te’n vas. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny …
Perquè ningú no em contarà els seus somnis
Perquè ningú no em contarà els seus somnis, perquè és tot urgent i res no s’acaba, perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari, perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara. M’invente sol un amic …
No em mou al crit
No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …
L’única seguretat
L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …
Lector de poesia
Ja no hi ha núvols en pantalons ni l’abril és el mes més cruel. I si dorms no veuràs res de res. Sílvia no ha tingut mai records i els amants sempre són diferents. Oblides que oblides cada dia. Cada …
La muntanya es fa vella
Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d’uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res …
La mar respira calma
Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …
En el record encara
Alçava muralles la vida, muralles immenses de paraules i gestos que tu -com qui posa les mans en l’aigua- trencaves i desfeies amb la sola teua presència. El món era molt més que una vida, que dues vides estimant-se. I …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
Contra la por
Anem dient les coses pel seu nom! Si no trenquem el silenci morirem en el silenci. Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por. Anem dient les …
Andreu, amic
Andreu, amic, torsimany de metalls d’on ha vingut la força i la vida que retrobem en la teua escultura. Dels ponts del riu i de les pedres velles, dels clars matins, de la llum dels baladres, dels teus dos peus …
A Joan Miró
D’un roig encès voldria les cançons. D’un roig encès voldria la vida. D’un roig encès tots els amors. D’un roig encès aquest racó tan perillós; la gent d’ací i la de fora que fossen tots d’un roig encès. D’un roig …
Nova integral 2000 (3) (2000)
T’adones, amic
T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …
Si jo fos un cantant de cantants
Si jo fos un cantant de cantants cantaria una cançó de cançons en una llengua de llengües d’un país de països, si jo fos un cantant de cantants. Dona de dones seria la meua dona, marit de martis seria jo …
Qui ja ho sap tot
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …
Que tothom
Que tothom diga prou, que tothom siga lliure, que tothom trobe el lloc i el seu motiu de viure. Del fons del fons del nucli del que sóc, dels anys patits on tot ha estat perill, del vell impuls, del …
Quan creus que ja s’acaba
Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts -i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses-, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Potser …
Per camins d’aigua
Per camins d’aigua van els meus peus. Quin cansament, mare. Res no s’acaba en mi i la vida continua. Amb to segur em parlen: “Si no hi ha futur no hi ha present. El passat és demà o és l’ara …
Octubre dolç
Octubre dolç encenia colors que lentament escampava a l’atzar. Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells. Un vent petit feia moure el fullam, un so suau omplia l’aire clar, mòrbida llum envelava el matí. com …
No el coneixia de res
No el coneixia de res. Companys em digueren que havia fet cinc anys de presó arran d’una vaga en mil nou-cents seixanta-tres. Fou després d’un recital amb censura i amb permís, com fèiem els recitals llavors en aquest país que …
Morir en aquesta vida
No és difícil morir en aquesta vida, que viure és més difícil. I he d’evitar el teu gest més absurd, inútil. No he de dir mai: s’ha trencat la barca de l’amor contra la vida quotidiana; prehistòric com sóc, contradictori …
L’última llum d’estiu
És garbellant els més foscos dels núvols que el ritme imprevisible de la pluja s’emporta carrerons avall de l’ànima l’última llum d’estiu que tardoreja. L’última llum que ningú no comenta, perquè se sap que no és de cap partit, s’enduu …
Jo vinc d’un silenci
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …
Com una mà
Com una mà, la vida estesa al teu davant. A tu es lliurava sense malícia. Tot aquell temps t’havia fet com una mà la vida estesa. Et capbussaves de ple, turgent enmig dels altres, i xop de món et veies …
Cançó del remordiment
Quan la nit és un vell armari tot ple de records, quan la nit és un vell armari i ens porta la cançó. Quan es beu i es viu amargament aquesta nostra soledat, quan la nit és un vell armari …
Cançó del que es queda
Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …
De nit a casa, junts
I de nit a casa, junts escoltàvem la música, de nit a casa junts. I serenament esperàvem que d’un moment a l’altre l’ ascensor es parés al nostre pis. Ells arribarien de nit, n’érem segurs. I parlàvem de quines altres …
Amb tots els petits vicis
Amb tots els petits vicis adult et consideren i com qui deixa ploure vas traspassant els límits de més de tres edats. Com és l’absurd qui mata i mai a qui voldries, com que no veus el canvi, com passen …
A un amic d’Euskadi
Verd vell, verd nou, el teu país es mou. Verd nou, verd vell, nosaltres som amb ell. No ens confonen les mentides que els que poden diran; no ens confonen les històries que sempre ens han contat. Verd vell, verd …
18 de maig a la “Villa”
I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per …
13 de març, cançó dels creients
No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …
Nova integral 2000 (4) (2000)
Un sol consell
Sota l’esguard lluent -taronja d’hivern-, lleu és el vent que neteja la pell. Et nevaran, si poden, totes les il¿lusions. Et cremaran, si poden, totes les emocions. Sempre ho han fet amb tu, amb mi i amb tots. Jove, si …
Tristesa el nom
Tristesa el nom tristesa vida tristesa el món tristesa antiga tristesa prou tristesa llisa tristesa avui tristesa trista Tristesa lluny tristesa encara tristesa aquí tristesa ampla tristesa a prop tristesa a terra tristesa en molts tristesa nostra Tristesa cant tristesa …
T’he conegut sempre igual
Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …
Si tu, si jo
Si vols, no vull. Si véns, no vinc. Si tens, no tinc. Si creus, no crec. Si caus, no caic. Si prens, no prenc. Si pots, no puc. Si veus, no veig. Si tu, ai, sí. Si jo, ai, no. …
Qui pregunta ja respon
Quants homes calen per a fer un país, quants països per a fer el món, quantes llibertats per a fer la democràcia: llibertats. Quantes cases calen per a fer un carrer, quants carrers per a fer una ciutat, quants arbres …
Primer parlaré de tu
Primer parlaré de tu, després parlaré de mi, més endavant de nosaltres per callar-me tot seguit. És quan t’oblides de tu que els teus ulls bruns m’il¿luminen d’una llum tendra i suau que em parla del goig de viure. Els …
Pensament
Oh Pensament, sabré escoltar-te? Boires i llum, Pensament, que s’entrebaten. Matins antics, Pensament, de la mirada, quin temps passat lentament torna avui? Ahirs llunyans, Pensament, que prenen forma fan tremolar, Pensament, ànimes noves. Infants jugant, Pensament, so de campanes, carrers …
I després de creure tant
I després de creure tant t’arribaren tots els dubtes. Tenia raó el filòsof: pressuposa la certesa el mateix fet de dubtar. Els ulls no se t’han cansat ni et fan nosa les paraules. Qui podria endevinar-te de quin amor moriràs, …
Hauràs de fer com si
Hauràs de fer com si, com si tot anés molt bé. què més vols, què més demanes, com si tot anés molt bé. La teua llengua enaltida, el teu país net i just, el món ric i en pau, perspectives …
Han passat vint anys
Han passat vint anys de temps viscut a repèl i de rebot. Han passat vint anys, marginals i marginats del concert del món. Constantment devaluats, harmonitzats, televisats. I són vint anys de pors i de silencis, vint anys passats. I …
Fou un infant
Fou un infant despert i obert al món l’home que avui buit i perdut es troba: molt lentament l’han fet com ara és amics i amors viscuts intensament, i va tot sol i va tot sol, tot sol. Ha buscat …
Et farà guanyar la vida
Estornells fan i desfan dibuixos insospitats, mentre volen sobre els arbres ara junts i atapeïts, ara sols, ben espaiats. Dins del blau pàl¿lid del cel, per damunt de la ciutat, enllà de la roba estesa. Lluny de teulats i terrats, …
Entre la nota i el so
Entre la nota i el so, amb la paraula cantada, el gruix de tot el meu viure vos intente donar cada vegada. Què diré jo de l’aigua que no m’haja dit l’aigua? Ah. Ben impregant de soledat el meu cant …
Com un puny
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …
Del blanc i el blau
El núvol blanc que ara passa pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni massa, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i …
Als matins a ciutat
Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa als milions d’aixetes de les cases, va rebotant la son entre parets i va esmicolant-se, va esmicolant-se. Mentre els ulls mig tancats no veuen res, s’enrotllen i criden les persianes. Quan encara …
Nova integral 2000 (5) (2000)
Viure junts
Com la llum per mirar i la son per dormir, com la nit per vetllar i la pell per sentir. Com la veu per cantar i la vida per viure, com l’aigua per nadar i el paper per escriure. Hem …
Una il·lusió de cant
Una il·lusió de cant sempre viva contra el segrest de tantes il·lusions. Com una llum jove que s’insinua, lenta claror primera d’un nou dia. T’he sentit amb tots els meus sentits, vida, i estime el camí que anem fent junts, …
Un lleu tel d’humitat
No podràs agafar ni amb les mans ni a grapats l’aigua del temps que vius: als dits et quedarà un lleu tel d’humitat. L’ofici m’ha portat la tensa soledat que no es trenca per fora: la voluntat d’amor, l’impuls net …
Soliloqui solipsista
Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que només pots ser lliure si no noten que existeixes, t’entendran? No t’entendran? No t’entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que hi ha qui ha resistit la …
Parlant-me de tu
Tots els colors de la terra i de l’aigua que són suaus en aquesta hora incerta, i aquests ocells que van de branca en branca i el sol ixent i la llum que em desperta van parlant-me de tu, van …
Oh, desig de cançons
Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Algunes arriben i es fan notar, em miren i van entrant pels meus ulls, per les orelles, per la meua …
Lluny de la pedra i de l’aigua
Lluny de la pedra i de l’aigua, ombra d’una ombra el record, tota una vida, memòria, fulles dels arbres del bosc. Desnua l’amor molts nusos, més que no hauria pensat, aquest amor necessari que em lliga i que m’ha lligat. …
La dona que vas conèixer
D’aquella dona que vas conèixer una era jove una era vella D’aquella dona que vas conèixer una era blava una era roja D’aquella dona que vas conèixer una era sàvia una era nècia D’aquella dona que vas conèixer una era …
Finestra a la Badia de Palma
És un matí molt clar, veig part de la badia de la finestra estant, de la finestra estant. La bella catedral reposa lluminosa mirant la llunyania, mirant la llunyania. Un tros de cel ben blau. Un tros de mar tranquil¿la …
Cucuts de rellotge
Voldrien fer de nosaltres uns cucuts de rellotge. Tancats dintre la capsa sortiríem per dir les hores. I si no ens donaven corda, passarien els anys i les coses, mentre nosaltres sempre quiets dintre la capsa quedàvem. Voldrien fer de …
Coneixement de l’ombra
Sobre la mar blavosa, els ganivets de l’aigua tallen l’or més fi de la llum de la tarda. Quan oblide, si oblide, ve pel nord del meu cor la claror que es fa veure, llostrejant m’il¿lumina. Sobre la mar blavosa, …
Animal d’esperances i memòria
Animal d’esperances i memòria No he volgut ser humà d’altra manera, No he volgut ignorar i resignar-me A ser, poc més poc menys, com una fera. Límits, conec molt bé tants i tants límits. I visc pugnant contra aquests límits. …
Al meu país la pluja
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …
Al meu cervell que desconec
Al meu cervell que desconec vénen paraules conegudes, vocals, consonants, guionets i signes d’exclamació, dos punts, moltes comes i accents que per dir el que sent per tu crec que no em serveixen de res no em serveixen de res. …
Nova integral 2000 (6). Salvador Espriu (2000)
Potser arran de l’alba
Aprèn l’aspra lliçó d’aquells que t’han portat d’un fi batec el do del vent de llibertat. Recorda la fredor d’un cor antic parat. No sollaràs la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor, al prim son del ramat, …
Petita cançó de la teva mort
La teva mare broda en el carrer de l’Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d’un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com …
Però en la sequedat arrela el pi
Però en la sequedat arrela el pi crescut des d’ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d’una breu i molt noble i eterna paraula: m’alço vell tronc damunt la vella mar, ombrejo i guardo …
Per ser cantada en la meva nit
Perdut en l’aigua callada del meu somni. Jo sol, i l’ombra dels xiprers, que m’espera mirall endins de l’aigua del meu somni. Pedra, vent: em podríeu allunyar del continu pas de cristall, de l’aigua del meu somni? Enllà d’una profunda …
Nous cants de llibertat
Els pous orbs de la nit, palpant vels de claror, captiven la finor d’un cel sense cap crit. Dreçava jaç el vent en l’amplitud. Ocells no rondaran penells de l’alta llum clement. Però, quan més mullat de sang, al camp …
Just abans de laudes
Benignament sóc ara guiat enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento la contínua font. Quan els purs llavis reposin, cansats de la vigília del tercer nocturn començarà l’ocell la clarosa lloança. Jo, que moro i sé …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
Indesinenter
Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …
I beg your pardon
Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il¿lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. Quan el centre del món …
He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …
El meu poble i jo
Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …
Cançó del triomf de la nit
On l’or acaba tan lentament, banderes, nit enlairada. Escolta una remor de moltes aigües: amb el vent, contra tu, cavalls salvatges. Quan et sentis cridat pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc reialme. Ai, el vell arrelat …
Cançó del pas de la tarda
Entra la tranquil·la tarda pel fosc camí de la mirada. Enllà del mar ben treballat pels bous del sol, endins del blat, quan més perfecta mor la flor a l’aire lleu, pel gran dolor d’aquest camí de la mirada, se’n …
Cançó del matí encalmat
El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant …
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l’aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i …
Cançó de la plenitud del matí
Llum de retorn de barca: la solitud guanyada. A l’or caminat del dia, llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne hàlit de vida d’aire, per mar i somnis duia la solitud guanyada. – Salvador Espriu i …
Cançó de la mort resplendent
Fortunes de mar se m’emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l’engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d’un vell cant. A quin port s’enrolà, serviola, aquest nou timoner tan …
Cançó de la mort callada
Pregunten: “Et lamentes, quan t’és donat el càntic? Nosaltres acceptem aquesta mort callada. Humilment estimem la nostra mort.” Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de ponent. Mur de la nit: a penes la …
Cançó de la mort a l’alba
Petita barca damunt la mar corre fortuna llevantejant. Quan esdevinguis riu de negat, per on sabries passar-lo a gual? Pres que fugia del lent esguard en cap sagrera no té descans. Marquen vedrunes la pobretat d’aquest meu somni de pluja …
Cançó de capvespre
S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava. Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda. S’encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara …
Cançó d’albada
Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. – Salvador Espriu i Raimon, …
Nova integral (7). Ausiàs March (2000)
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …
Si em demanau lo greu turment que pas
Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe i és d’admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs. Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en …
Si com lo taur
Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força, ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre …
Si col malalt
Si col malalt qui llong temps ha que jau e vol un jorn esforçar-se llevar e sa virtut no l’hi pot molt aidar, ans, llevat dret, sobtament plegat cau, ne pren a mi, que m’esforç contra amor e vull seguir …
Quan plau a déu
Quan plau a Déu que la fusta peresca, en segur port romp àncores i ormeig e de poc mal a molt hom morir veig: null hom és cert d’algun fet com fenesca. L’home sabent no té pus avantatge sinó que …
Quins tan segurs consells vas encercant
¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. E per tos mals te allongues los …
Per servir amor (o Tot llaurador)
Tot llaurador és pagat del jornal e l’advocat qui perd lo guanyat plet. Jo, per servir amor, romanc desfet de tot quant he, que servir no me’n cal. He fet senyor del seny a mon voler, veent amor de mon …
On és lo lloc on ma pensa repose
On és lo lloc, on ma pensa repose? On serà, on, que mon voler contente? Ab escandall jo cerc tot fons e tente e port no trob on aturar-me gose. Lo que dabans de tot vent me guardava és envers …
No pot mostrar lo món menys pietat
No pot mostrar lo món menys pietat com en present dessobre mi pareix: tota amor fall sinó a si mateix, d’enveja és tot lo món conquistat. Hom sens afany no vol fer algun bé: ¿com lo farà contra si ab …
No em pren així com al petit vailet
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …
No em fall record del temps tan delitós
No em fall record del temps tan delitós que és ja passat: pens que tal no venrà. Si el conseguesc, mercè no em fallirà, car pietat fet haurà pau ab vós. Preareu mi qui en temps antic preàveu e confessant …
Lo temps és tal
Lo temps és tal que tot animal brut requer amor, cascun trobant son par: lo cervo brau sent en lo bosc bramar e son fer bram per dolç cant és tengut; agrons e corbs han melodia tanta que llur semblant, …
Lo jorn ha por
Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l’any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. …
Alt e amor
Alt e amor, d’on gran desig s’engendra, e esper, vinent per tots aquests graons, me són delits, mas dóna’m passions la por del mal, qui em fa magrir carn tendra, e port al cor sens fum contínuu foc e la …
Així com cell qui es veu prop de la mort
Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …
Així com cell qui es parteix de sa terra
Així com cell qui es parteix de sa terra, ab cor tot ferm que jamés hi retorn, deixant amics e fills plorant entorn e cascú d’ells a ses faldes s’aferra dient plorant: “Anar volem ab vós. Oh, no ens lleixeu …
Així com cell qui en lo somni es delita
Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me té l’imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent …
Nova integral (8). Poemes, segles XIV, XV, XVI (2000)
Qui té anguila per la cua
Qui té anguila per la cua i la dona per la fe, bé pot dir que res no té. Qui escriu en l’aigua corrent, i en fortuna ha confiat, i pren fe d’un renegat i de l’ aire el fonament, …
Ric só d’enuigs
Ric só d’enuigs e pobre de conhort, lluny de tot bé, abundant en dolor, desventurat e malcontent d’amor: essent jo viu, vos dic que ja só mort. No trob remei ni sé a qui m’acost, ne passe temps en res …
Preniu, dama, mon consell
Preniu, dama, mon consell, encara que us semble cru: Que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu. Sé-us dir que el mal de l’amor, que es nomena ben voler, lo principi és de plaer, …
La medecina
A la presó estava Bernat Metge, era el seu tercer empresonament i per passar el temps distretament es dedicà a fer certes receptes de gran valor. Era l’any del Senyor de mil tres-cents noranta-set, o vuit, quan va escriure aquesta …
La balada de la garsa i l’esmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …
Cançó de les dones
Dones, l’hivern ja s’acosta; si voldreu tenir delit, prenga cascuna marit. L’estiu bell ab la calor ja del tot vos ha deixat, i ara ve l’hivern traïdor, enemic del despullat. Les que estau en soledat, perquè us consoleu de nit, …
De mi us record
De mi us record, senyora, mia vida, que muir per vós com no us puc contemplar; de mi us record, no em vullau oblidar. Pensau en mi, qui tant vos he servida; pensau en mi, qui mai en altre pens …
Desert d’amics
Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …
Cançó d’opòsits
Tots jorns aprenc e desaprenc ensemps, e visc e muir e faig d’enuig plaer, així mateix faig de l’àvol bon temps, e veig sens ulls e sé menys de saber, e no estrenc res e tot lo món abraç, vol …
Bella, de vós só enamorós
Bella, de vós só enamorós. Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira. Tot mon tresor done, i persona, a vós, garrida. Puix no us vol mal qui el tot vós dóna, dau-me …
Nova integral 2000 (9). Directes i alguns indirectes 2000-1963. Vol 1 (2000)
Viure junts
Com la llum per mirar i la son per dormir, com la nit per vetllar i la pell per sentir. Com la veu per cantar i la vida per viure, com l’aigua per nadar i el paper per escriure. Hem …
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …
Una il·lusió de cant
Una il·lusió de cant sempre viva contra el segrest de tantes il·lusions. Com una llum jove que s’insinua, lenta claror primera d’un nou dia. T’he sentit amb tots els meus sentits, vida, i estime el camí que anem fent junts, …
T’adones, amic
T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …
Soliloqui solipsista
Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que només pots ser lliure si no noten que existeixes, t’entendran? No t’entendran? No t’entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que hi ha qui ha resistit la …
Societat de consum
Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …
Parlant-me de tu
Tots els colors de la terra i de l’aigua que són suaus en aquesta hora incerta, i aquests ocells que van de branca en branca i el sol ixent i la llum que em desperta van parlant-me de tu, van …
Molt lluny
Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …
L’única seguretat
L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …
La balada de la garsa i l’esmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …
He deixat ma mare (o Cançó de la mare)
He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …
El País Basc
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Animal d’esperances i memòria
Animal d’esperances i memòria No he volgut ser humà d’altra manera, No he volgut ignorar i resignar-me A ser, poc més poc menys, com una fera. Límits, conec molt bé tants i tants límits. I visc pugnant contra aquests límits. …
Al meu país la pluja
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …
Nova integral 2000 (10). Directes i alguns indirectes 2000-1963. Vol. II (2000)
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
Qui ja ho sap tot
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …
Quan jo vaig nàixer
A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …
Quatre rius de sang
Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …
Oh, desig de cançons
Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Algunes arriben i es fan notar, em miren i van entrant pels meus ulls, per les orelles, per la meua …
No em pren així com al petit vailet
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …
La mar respira calma
Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …
Jo vinc d’un silenci
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
El meu poble i jo
Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …
Com un puny
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
Del blanc i el blau
El núvol blanc que ara passa pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni massa, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …
Se’n va anar
Tant de temps que ha passat! Dintre meu, tanta nit! Dalt del cel, la ciutat on potser ella ha fugit. Se’n va anar en un dia molt clar. Jo no sé si a una terra llunyana. Se’n va anar cap …
Clàssics i no (2003)
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …
Si en lo mal temps
Si en lo mal temps la serena bé canta, io dec cantar, puix dolor me turmenta en tant extrem, que ma pensa és contenta de presta mort; de tot l’altre s’espanta. Mas, si voleu que davall vostra manta muira prop …
Si em demanau lo greu turment que pas
Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe i és d’admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs. Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en …
Si com lo taur
Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força, ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre …
Quan plau a déu
Quan plau a Déu que la fusta peresca, en segur port romp àncores i ormeig e de poc mal a molt hom morir veig: null hom és cert d’algun fet com fenesca. L’home sabent no té pus avantatge sinó que …
Ric só d’enuigs
Ric só d’enuigs e pobre de conhort, lluny de tot bé, abundant en dolor, desventurat e malcontent d’amor: essent jo viu, vos dic que ja só mort. No trob remei ni sé a qui m’acost, ne passe temps en res …
Per servir amor (o Tot llaurador)
Tot llaurador és pagat del jornal e l’advocat qui perd lo guanyat plet. Jo, per servir amor, romanc desfet de tot quant he, que servir no me’n cal. He fet senyor del seny a mon voler, veent amor de mon …
No pot mostrar lo món menys pietat
No pot mostrar lo món menys pietat com en present dessobre mi pareix: tota amor fall sinó a si mateix, d’enveja és tot lo món conquistat. Hom sens afany no vol fer algun bé: ¿com lo farà contra si ab …
No em pren així com al petit vailet
No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …
Lo jorn ha por
Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l’any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. …
La medecina
A la presó estava Bernat Metge, era el seu tercer empresonament i per passar el temps distretament es dedicà a fer certes receptes de gran valor. Era l’any del Senyor de mil tres-cents noranta-set, o vuit, quan va escriure aquesta …
La balada de la garsa i l’esmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …
Elogi dels diners
Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …
Cançó de les dones
Dones, l’hivern ja s’acosta; si voldreu tenir delit, prenga cascuna marit. L’estiu bell ab la calor ja del tot vos ha deixat, i ara ve l’hivern traïdor, enemic del despullat. Les que estau en soledat, perquè us consoleu de nit, …
De mi us record
De mi us record, senyora, mia vida, que muir per vós com no us puc contemplar; de mi us record, no em vullau oblidar. Pensau en mi, qui tant vos he servida; pensau en mi, qui mai en altre pens …
Desert d’amics
Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …
Cançó d’opòsits
Tots jorns aprenc e desaprenc ensemps, e visc e muir e faig d’enuig plaer, així mateix faig de l’àvol bon temps, e veig sens ulls e sé menys de saber, e no estrenc res e tot lo món abraç, vol …
Bella, de vós só enamorós
Bella, de vós só enamorós. Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira. Tot mon tresor done, i persona, a vós, garrida. Puix no us vol mal qui el tot vós dóna, dau-me …
Alt e amor
Alt e amor, d’on gran desig s’engendra, e esper, vinent per tots aquests graons, me són delits, mas dóna’m passions la por del mal, qui em fa magrir carn tendra, e port al cor sens fum contínuu foc e la …
Així com cell qui es veu prop de la mort
Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …
Així com cell qui en lo somni es delita
Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me té l’imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent …
Raimon – Espriu. Poesia cantada (2003)
Potser arran de l’alba
Aprèn l’aspra lliçó d’aquells que t’han portat d’un fi batec el do del vent de llibertat. Recorda la fredor d’un cor antic parat. No sollaràs la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor, al prim son del ramat, …
Petita cançó de la teva mort
La teva mare broda en el carrer de l’Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d’un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com …
Però en la sequedat arrela el pi
Però en la sequedat arrela el pi crescut des d’ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d’una breu i molt noble i eterna paraula: m’alço vell tronc damunt la vella mar, ombrejo i guardo …
Per ser cantada en la meva nit
Perdut en l’aigua callada del meu somni. Jo sol, i l’ombra dels xiprers, que m’espera mirall endins de l’aigua del meu somni. Pedra, vent: em podríeu allunyar del continu pas de cristall, de l’aigua del meu somni? Enllà d’una profunda …
Nous cants de llibertat
Els pous orbs de la nit, palpant vels de claror, captiven la finor d’un cel sense cap crit. Dreçava jaç el vent en l’amplitud. Ocells no rondaran penells de l’alta llum clement. Però, quan més mullat de sang, al camp …
Just abans de laudes
Benignament sóc ara guiat enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento la contínua font. Quan els purs llavis reposin, cansats de la vigília del tercer nocturn començarà l’ocell la clarosa lloança. Jo, que moro i sé …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
Indesinenter
Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …
I beg your pardon
Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il¿lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. Quan el centre del món …
He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …
El meu poble i jo
Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …
Cançó del triomf de la nit
On l’or acaba tan lentament, banderes, nit enlairada. Escolta una remor de moltes aigües: amb el vent, contra tu, cavalls salvatges. Quan et sentis cridat pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc reialme. Ai, el vell arrelat …
Cançó del pas de la tarda
Entra la tranquil·la tarda pel fosc camí de la mirada. Enllà del mar ben treballat pels bous del sol, endins del blat, quan més perfecta mor la flor a l’aire lleu, pel gran dolor d’aquest camí de la mirada, se’n …
Cançó del matí encalmat
El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant …
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l’aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i …
Diré del vell foc i de l’aigua
Diré del vell foc i de l’aigua. Si crema molt la neu, glaçava més la flama. Diré de 1’espasa i de l’aigua. Si m’ha ferit la font, em guarirà l’espasa. Diré de l’ocell i de l’aigua. Si llum de cims …
Cançó de la plenitud del matí
Llum de retorn de barca: la solitud guanyada. A l’or caminat del dia, llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne hàlit de vida d’aire, per mar i somnis duia la solitud guanyada. – Salvador Espriu i …
Cançó de la mort resplendent
Fortunes de mar se m’emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l’engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d’un vell cant. A quin port s’enrolà, serviola, aquest nou timoner tan …
Cançó de la mort callada
Pregunten: “Et lamentes, quan t’és donat el càntic? Nosaltres acceptem aquesta mort callada. Humilment estimem la nostra mort.” Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de ponent. Mur de la nit: a penes la …
Cançó de la mort a l’alba
Petita barca damunt la mar corre fortuna llevantejant. Quan esdevinguis riu de negat, per on sabries passar-lo a gual? Pres que fugia del lent esguard en cap sagrera no té descans. Marquen vedrunes la pobretat d’aquest meu somni de pluja …
Cançó de capvespre
S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava. Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda. S’encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara …
Cançó d’albada
Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. – Salvador Espriu i Raimon, …
Raimon a l’Olympia (2006)
Raimon a l’Olympia. CD 1. (2006)
Terra negra
Terra negra, terra negra, llistons blancs. Mans obertes, mans obertes van cercant cercles màgics foradats, foradats. Creus atracen, creus atracen, cors trencats – viva vida, viva vida morta mort- claus et claven l’ull i el plany, l’ull i el plany. …
T’he conegut sempre igual
Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …
T’adones, amic
T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …
Soliloqui solipsista
Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que només pots ser lliure si no noten que existeixes, t’entendran? No t’entendran? No t’entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que hi ha qui ha resistit la …
Si miraves l’aigua
Blanca, blanca, blanca Bat contra la roca L’aigua, l’aigua, l’aigua. Malva, malva, malva A la llum de l’alba L’aigua, l’aigua, l’aigua. Verda, verda, verda Al matí es desperta L’aigua, l’aigua, l’aigua. Blava, blava, blava Si el ponent besava L’aigua, l’aigua, …
Qui ja ho sap tot
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …
Quan jo vaig nàixer
A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …
Quatre rius de sang
Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …
Parlant-me de tu
Tots els colors de la terra i de l’aigua que són suaus en aquesta hora incerta, i aquests ocells que van de branca en branca i el sol ixent i la llum que em desperta van parlant-me de tu, van …
Molt lluny
Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …
L’única seguretat
L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …
La balada de la garsa i l’esmerla
Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …
Jo vinc d’un silenci
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …
Entre la nota i el so
Entre la nota i el so, amb la paraula cantada, el gruix de tot el meu viure vos intente donar cada vegada. Què diré jo de l’aigua que no m’haja dit l’aigua? Ah. Ben impregant de soledat el meu cant …
Com un puny
Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …
Desert d’amics
Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …
Animal d’esperances i memòria
Animal d’esperances i memòria No he volgut ser humà d’altra manera, No he volgut ignorar i resignar-me A ser, poc més poc menys, com una fera. Límits, conec molt bé tants i tants límits. I visc pugnant contra aquests límits. …
Al meu país la pluja
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …
Així com cell qui es veu prop de la mort
Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …
Raimon a l’Olympia. CD 2. 1966 (2006)
Si un dia vols
Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …
No em mou al crit
No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …
He deixat ma mare (o Cançó de la mare)
He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …
Cantarem la vida
Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …
Cançó del que es queda
Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …
Cançó de les mans
De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …
D’un temps, d’un país
D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …
Disset anys
Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …
Diguem no (o Ahir)
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …