•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Mariola Marcet està formada en Disseny Tècnic Industrial per la Universitat Politècnica de València, on es va diplomar el 2005, i en Disseny d'Interiors per l'Escola Superior d'Arts i Disseny de València el 2010.

A la seua passió pel disseny se li uneix l'entusiasme per la moda i la sostenibilitat, que la porten a crear l'any 2011 De Armario a Armario, una nova iniciativa d'intercanvi de roba que reinventa la barata de peces de vestir, en un ambient desenfadat envoltat de música i productes gastronòmics, en la qual col·laboren artistes de diverses disciplines, entre aquestes el disseny gràfic, la fotografia, la moda, etc. Aquesta activitat, la combina amb el seu principal treball, el disseny d'interiors, que exerceix des del 2006 a Carmen Baselga - Taller de Proyectos.

Vas crear De Armario a Armario el 2011. En què consisteix?

Amb la iniciativa De Armario a Armario totes les peces en bon estat que ja no ens posem poden tenir una segona llar, alhora que aconseguim renovar el nostre vestuari d'una manera divertida i sostenible.

El sistema és molt senzill: la roba que ja no utilitzes s'intercanvia per punts, que es canvien per altres peces de vestir.

Però aquest no és un esdeveniment dedicat només a la moda; cerca també donar una primera oportunitat a joves emprenedors donant a conèixer el seu treball i aconseguint així una experiència de gran qualitat. Entre els col·laboradors hi ha: fotògrafs, il·lustradors, periodistes, models, etc.

Com se't va acudir crear un projecte així, basat en el consum participatiu?

Quan se'm va ocórrer la idea no sabia que era un projecte de consum participatiu o col·laboratiu; de fet, no sabia que es deia així. Vaig descobrir l'any passat que hi ha un moviment mundial molt gran en el qual s'engloben plataformes tan importants com Airbnb o BlaBlaCar.

Des de menuda m'han inculcat el reciclatge i aprofitar les coses. Per això, la idea em va venir un dia que estava davant de l'armari i no tenia res per posar-me quan en realitat no hi cabia ni una agulla. Analitzant la roba em vaig adonar que tenia peces en bon estat que ja no em posava perquè me n'havia cansat, em venien xicotetes, etc. i que estaven pràcticament noves. Vaig pensar que a molta gent li devia passar el mateix, i també vaig recordar com de bé m'ho passava de menuda (i no tan menuda) canviant la roba amb les meues amigues. Llavors em vaig decidir a organitzar un esdeveniment en el qual, a més d'intercanviar roba, la gent es relacionara i es coneguera gent nova. Volia que fora un fet presencial perquè crec que les noves tecnologies han d'ajudar a acostar-nos, no al contrari.

Per què intercanviar roba és una experiència diferent?

Perquè és com anar a comprar amb un xec en blanc. No has de preocupar-te del que et costaran les coses, encara que sí que has de controlar no passar-te dels punts que tens. A més, saps que estàs contribuint a la sostenibilitat del planeta, ja que estàs aprofitant peces que encara no han acabat el seu cicle; perquè per a generar el look complet d'una dona es necessiten 11.000 litres d'aigua, la qual cosa és una barbaritat!

On i com organitzes els intercanvis de roba?

Els intercanvis de roba tenen lloc cada tres o quatre mesos en diferents llocs de València. Cerque llocs amb encant que puguen albergar la iniciativa. Cada vegada he de cercar locals més grans perquè participa més gent. La idea és que la gent que ve a l'intercanvi tinga un incentiu més per a fer-ho.

En què radica l'èxit?

Crec que l'èxit radica en el fet que es cuiden molt tots els detalls perquè els participants tinguen una experiència agradable. La roba de segona mà fins fa poc estava associada a coses cutres o brutes. Però no és així, la roba està molt bé i del que es tracta és de crear l'escenari adequat per a donar-hi el valor que es mereix.

Has sigut alumna de la UPV. Quins records conserves en especial de la teua etapa universitària?

Tinc records molt especials d'aquesta etapa. Vaig venir de Benidorm a estudiar a València, i llavors era tot nou per a mi: la ciutat, la Universitat, la independència, els amics. Uns quants dels meus millors amics actualment els vaig conèixer a la UPV i continuem tenint una estreta relació d'amistat, encara que no puguem veure'ns tot el que voldríem. Recorde que hi havia molta companyonia, no hi havia competitivitat entre nosaltres, encara que sí que ens esforçàvem per superar-nos, però sempre ajudant-nos.

Què esperes d'Alumni de la UPV? Què creus que et pot aportar formar part d'Alumni de la UPV?

Espere continuar vinculada a aquesta etapa universitària tan bonica, i crear comunitat i sinergies amb les persones que han passat per ací i que tenen tant per contar.

Què diries als alumnes i titulats de la UPV perquè puguen veure's reflectits en tu?

Als alumnes, els diria que aprofiten al màxim aquesta etapa universitària i que no es desanimen davant el panorama laboral. Si creus en el que fas, trobaràs el camí per a arribar a la teua meta, encara que aquest camí no siga un camí de roses. Als titulats, que mai és tard per a emprendre un projecte que t'entusiasme, perquè aquesta energia que hi poses quan creus en alguna cosa et pot portar més lluny del que creus.