Enginyeria genètica

Un estudi desenvolupat per investigadors de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), juntament amb la Unitat d'Investigació en Genòmica Vegetal d'Evry, França (URGV), ha obert una nova via per a augmentar la longevitat de les llavors de les plantes mitjançant l'enginyeria genètica.

La clau de l'estudi -els resultats del qual han estat publicats en la revista Plant Physiology- resideix en la sobreexpressió del gen ATBH25, que codifica una proteïna reguladora de l'expressió d'altres gens i produeix un agent mutant diferent que confereix a la llavor noves propietats.

Segons han comprovat els investigadors, aquest agent mutant té augmentada la quantitat de gibberel·lina -hormona que promou el creixement de les plantes-, que genera al seu torn un reforç de la coberta protectora de la llavor. Segons explica Eduardo Bueso, de l'IBMCP, "aquesta coberta és la responsable d'evitar l'entrada d'oxigen en la llavor. L'augment en la gibberel·lina la fa més forta, la qual cosa deriva finalment en una major resistència i longevitat de la llavor".

Nou plantejament enfront de l'envelliment

La investigació planteja un mecanisme nou, ja que la tolerància a estressos com l'envelliment sempre s'havia associat a una altra hormona, l'àcid abscíssic, que regula defenses a través de proteïnes i petites molècules protectores, en lloc de promoure el creixement d'estructures com fa la gibberel·lina.

Mig milió de llavors rastrejades

L'estudi s'ha desenvolupat en la planta model Arabidopsis thaliana, una espècie que presenta grans avantatges per a la investigació en biologia molecular. Els investigadors de l'IBMCP van rastrejar mig milió de llavors, que corresponien a 100.000 línies d'Arabidopsis mutades mitjançant la inserció de T-DNA utilitzant el sistema natural de l'Agrobacterium tumefaciens.

"Finalment -segons explica Ramón Serrano, també de l'IBMCP- en l'estudi analitzem quatre agents mutants i comprovem la incidència sobre la longevitat de les llavors de la planta en introduir-hi la sobreexpressió del gen ATBH25".

A partir d'ací, els investigadors van comparar la taxa de longevitat de les llavors de les plantes d'Arabidopsis modificades mitjançant l'enginyeria genètica enfront de les no modificades. Amb aquesta finalitat, les van conservar durant 30 mesos en condicions d'humitat i temperatura ambient.

90% de noves germinacions enfront d'a penes un 20% de les no modificades

Transcorreguts els 30 mesos, en el cas de les plantes de control -les no modificades genèticament- només un 20% va tornar a germinar, mentre que en les modificades, la pràctica totalitat -el 90%- iniciava de nou el procés de germinació.

Una vegada comprovada la millora en les citades plantes, els investigadors de l'IBMCP treballen ara en el pas següent, millorar la longevitat d'altres espècies diferents d'interès agronòmic, com per exemple la tomata o el blat.

Biodiversitat i beneficis per a l'agricultor

Aquesta troballa pot resultar d'especial rellevància, d'una banda, per a mantenir la biodiversitat i no perdre espècies de llavors, i de l'altra, de cara als agricultors. Bueso ho explica així: "Antigament es conreaven moltes espècies de plantes diferents, però se n'han anat perdent moltes, ja que el que preval avui són els criteris de rendiment. Per a garantir la conservació d'espècies, es van crear els bancs de germoplasma, si bé aquests requereixen regenerar periòdicament les llavors. Amb aquest agent mutant es podrien ampliar els terminis de regeneració".

Així, en el cas dels agricultors, el benefici és més que evident, sobretot en l'aspecte econòmic. Tal com apunta Serrano, "en incrementar la vida útil de les llavors, en reduiríem la despesa derivada de la compra".

Notícia UPV TV
Descarrega arxiu